El conseller d’Economia i Finances de la Generalitat, Antoni Castells, el secretari general, Martí Carnicer i la directora general del Patrimoni de la Generalitat, Immaculada Turu, han presentat aquest matí les principals directrius de la nova política patrimonial de l’administració catalana, que pretén reorganitzar, racionalitzar i reestructurar el patrimoni immobiliari de la Generalitat. La nova política, iniciada a l’any 2004, s’estructura al voltant de cinc grans objectius: la concentració selectiva de seus administratives i gestió racional, preferència per la propietat, l’estalvi financer, contribució a la millora de la configuració urbana dels municipis, i més transparència en la gestió. Així, si a finals de l’any 2003 la Generalitat tenia llogats 159.224 metres quadrats, a finals del 2009 i un cop tancades totes les operacions previstes i endegades fins ara, hi haurà 77.564 metres quadrats de lloguer, amb una reducció del 51%. El pes del lloguer haurà passat del 30% sobre el total de la superfície utilitzada a un 14%. La nova política patrimonial també tindrà un impacte en els pressupostos de la Generalitat: segons càlculs de la direcció general de Patrimoni, sobre un cens a 30 anys, l’estalvi l’any 2011 seria ja de 3,3 milions d’euros i pujarà fins als 9,8 milions d’euros el 2021.
Situació patrimonial de la Generalitat a 31 de desembre del 2003
A finals de l’any 2003, el patrimoni immobiliari de la Generalitat es caracteritzava per la dispersió de les dependencies administratives, la ubicació en els principals eixos de centralitat, pel pes important del règim de lloguer, i l’ocupació de sòl qualificat com a residencial i terciari i no d’equipaments. Així, l’any 2003, la major part de les oficines es trobaven concentrades a l’eix central dels municipis. En el cas de Barcelona, un gran nombre de les dependències administratives se situaven als districtes de l’Eixample i Ciutat Vella, concentrades al voltant de la Diagonal, el Passeig de Gràcia, la Rambla Catalunya i la plaça Sant Jaume. La dispersió també es repetia en les qualificacions urbanístiques dels immobles que no sempre se situaven en sòl d’equipaments. Aquesta política patrimonial incrementava notablement la despesa de l’Administració, tant pel sobrecost que implica el règim de lloguer, com per la manca d’eficiència d’espais que implicava la dispersió.
Nova política patrimonial
La nova política patrimonial aplicada des de principis del 2004 es basa en els criteris següents:
• La presa de les deisions i la coordinació dels departaments es farà des de la Direcció General de Patrimoni.
• La concentració selectiva de seus administratives, la qual cosa es tradueix en el reagrupament de les dependències administratives dels diferents departaments que actualment es troben disperses per les ciutats per ubicar-los, preferentment, en edificis de propietat i amb espais eficients i idonis per a l’activitat, sobre sòl destinat a equipaments i amb bona comunicació.
• L’aplicació de procediments que, quan es recorre al mercat, garanteixin la publicitat de l’oferta i la llibertat de concurrència, en definitiva, la transparència.
Els objectius finals d’aquesta política són millorar i racionalitzar la gestió i l’organització del patrimoni immobiliari; capitalitzar la Generalitat amb l’adquisició d’edificis de propietat; reduir la despesa corrent de l’Administració; contribuir a la millora de la configuració urbana dels municipis col•laborant amb els ens locals per fomentar el dinamisme de determinades zones de la ciutat; i, finalment, millorar en la prestació de serveis al ciutadà.
Les actuacions programades significaran una reducció de 99 edificis ocupats per les dependències administratives de la Generalitat. D’aquest, 60 correspondran a edificis en règim de lloguer i 32 de propietat. Pel que fa a la superfície ocupada, es produirà un increment de 19.224 metres quadrats, amb una reducció de 81.660 en règim de lloguer, i un increment de 106.765 de propietat.
L’estalvi i el concurs administratiu
La nova política patrimonial de la Generalitat també tindrà un impacte positiu en els comptes públics. La priorització de la propietat per sobre del lloguer, la concentració de seus administratives i l’optimització dels espais comportarà una reducció de la despesa corrent. Així, i tenint en compte la previsió de l’increment dels lloguers, amb el cens a 30 anys, l’any 2021 la Generalitat s’estalviarà 9,8 milions d’euros.
Un altre dels punts destacats és la transparència en la gestió aplicant procediments que garanteixin la publicitat de l’oferta i la llibertat de concurrència sempre que l’operació ho permeti.
Treball i Industria, Interior, DURSI i Benestar i Família,
clars exemples de la nova política patrimonial
En aquest sentit, i d’acord amb la nova política patrimonial, la Generalitat ja ha dut a terme diverses actuacions arreu de la geografia catalana. Dos exemples de la concentració selectiva de serveis d’un mateix departament en un sol edifici són la compra de l’antiga seu d’Agbar per ubicar totes les dependències del Departament d’Interior per un import de 42,8 milions d’euros, o el reagrupament de tots els serveis de la Generalitat a la ciutat de
Girona en l’antic hospital de Santa Caterina. Així, la Generalitat passarà d’ocupar 115 immobles en propietat l’any 2003, a tenir-ne 83 l’any 2009.
Pel que fa a la capitalització de la Generalitat com a institució i la preferència per la compra davant del lloguer, durant el 2004 una de les primers operacions realitzades pel nou govern de la Generalitat va ser la compra de l’immoble del carrer Sepúlveda per situar-hi l’actual seu del Departament de Treball i Indústria, per 27,8 milions d’euros. L’abril del 2005 la Generalitat va tancar el contracte de compra per al trasllat del Departament d’Universitats, Recerca i Societat de la Informació, que actualment es troba en règim de lloguer, a l’edifici Fòrum 2004 per un import de 45,5 milions d’euros. Així mateix, el passat 11 de gener, la Generalitat i l’Ajuntament de Barcelona van tancar l’acord per a la compra de la futura seu de la conselleria de Benestar i Família, que també es troba en règim de lloguer en l’edifici de Palau de Mar. Les noves dependències d’aquest Departament es construiran en un dels terrenys que ocupaven les antigues cotxeres de Borbó. El cost de l’operació serà de 9,2 euros.
Gràcies a accions com aquestes, en tancar-se les operacions iniciades (l’any 2009) el 74% de la superfície del patrimoni de la Generalitat serà de propietat, davant el 14% que serà de lloguer. El 12% restant correspondrà a altres règims com drets d’ús, cessions o drets de superfície.
Noves accions previstes: Medi Ambient i Habitatge
a Can Batlló i Lleida a l’antiga Escola de Magisteri
L’operació del trasllat de Benestar i Família a la zona de Nou Barris il•lustra un altre dels objectius de la política patrimonial de la Generalitat com és el de la millora de la configuració urbana dels municipis, col•laborant amb els ens locals per fomentar i impulsar el dinamisme de determinades zones de la ciutat. En aquest sentit s’emmarca el futur trasllat de la seu de Medi Ambient i Habitatge, actualment a l’Avinguda Diagonal, als terrenys de Can Batlló al districte de Sants-Montjuïc. Una operació que s’ha de tancar aquest 2006 en col•laboració amb l’Ajuntament de Barcelona.
Una altra de les actuacions programades per a aquest 2006 és la signatura d’un protocol d’intencions amb l’Ajuntament de Lleida per centralitzar tots els serveis administratius que la Generalitat ofereix a la capital del Segrià i que actualment es troben dispersos en 27 punts repartits per tota la ciutat. Les noves dependències de l’administració catalana se situaran a l’antiga Escola de Magisteri.
Altres actuacions rellevants: donacions, cessions i drets de superfícies
Per cobrir les necessitats d’equipaments i serveis de les diferents conselleries arreu de Catalunya, molts ajuntament han posat a disposició de la Generalitat edificis o sòl dels seus municipis per ubicar-hi escoles, comissaries, centres d’atenció primària, entre d’altres. Així, des del 2004 i fins a data d’avui, la Generalitat ha pogut dur a terme un total de 113 actuacions a tot el territori per donar resposta a les necessitats de departaments com els de Medi Ambient i Habitatge, Educació, Benestar i Família, Interior i Justícia. Aquestes operacions s’han fet a través de diferents vies com la donació de terrenys, la cessió d’ús, cessions de domini i drets de superfície.
1
Fitxers adjunts
