1. El consell executiu aprovarà demà la memòria preliminar de la normativa, que incorpora propostes plantejades per les entitats que també promouen la reforma de l’Administració
2. El president Illa i el conseller Dalmau donen el vistiplau a la iniciativa en una reunió amb representants dels col·lectius, i s’obre el camí d’una de les iniciatives més rellevants del procés del pla de transformació
3. La professionalització de la direcció pública ha de ser una eina clau per garantir una gestió eficaç i moderna en un model orientat a la rendició de comptes i l’excel·lència en el servei públic
4. Els nomenaments hauran d’incorporar criteris d’avaluació de competències directives i de control dels resultats assolits per poder impulsar la transformació de l’administració a través de la implementació d’una cultura de responsabilitat institucional
5. El nou model segueix la recomanacions de la OCDE
6. És un dels elements fonamentals de l’estratègia de reforma de l’Administració i millora dels serveis públics que ha endegat aquest Govern

{"name":"2025/07/21/15/21/43b4412b-b110-4aef-8068-8dc0c888af80.jpeg","author":"Presidència","type":"0","location":"0","weight":251274}

La Llei de la Direcció Pública Professional de la Generalitat comença a caminar. El consell executiu aprovarà demà la seva memòria preliminar. El president de la Generalitat, Salvador Illa, i el conseller de la Presidència, Albert Dalmau, s’han reunit avui amb el politòleg especialitzat en gestió pública, Antoni Biarnés, i l’economista Carme Poveda, els dos en representació del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració (FERA). També hi han assistit Josep Santacreu, president de la Cambra de Comerç de Barcelona, i Xavier Panés, president de la patronal catalana CECOT, dues organitzacions que també formen part de la FERA.

Els membres inicials del Fòrum d’Entitats per la Reforma de l’Administració són: Cambra de Comerç de Barcelona, Cecot, Col·legi d’Enginyers Industrials de Catalunya, Col·legi de Professionals de la Ciència Política i de la Sociologia de Catalunya (Colpis), Col·legi d’Economistes de Catalunya, Club de Direcció Pública ESADE Alumni, FemCat, L’Associació Catalana de Professionals, L’Associació Catalana de Gestió Pública (ACGP) i Taula del Tercer Sector Social.El passat mes de novembre, el FERA va presentar el seu manifest, amb el suport de més de 300 entitats del món econòmic i social, on es recollia l’aposta per la regulació del directiu públic professional.

Per la seva banda, la CETRA, el grup d’experts que treballa en la reforma de l’Administració, també ha proposat tirar endavant aquesta iniciativa. Carles Ramió i Joan Turró, en representació de la CETRA, també han participat en la reunió d’avui, on s’ha acordat donar impuls a la llei i avançar en la seva tramitació. A la trobada, també s’hi ha convidat representants dels sindicats CCOO i UGT per informar del desplegament de la proposta.

L’objectiu general d’aquesta iniciativa normativa és reforçar la qualitat institucional i la capacitat directiva de l’Administració de la Generalitat de Catalunya i del seu sector públic institucional mitjançant l’impuls d’un model específic de direcció pública professional orientat a l’exercici de la funció amb responsabilitat gerencial i a l’acompliment d’objectius. En aquest sentit, el Govern considera que l’espai polític ha de definir els objectius estratègics i les prioritats mentre que la direcció pública professional ha de gestionar els recursos, els processos i les activitats per aconseguir l’assoliment dels objectius eficientment. Aquest model, que segueix les recomanacions de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE), ha de permetre dotar a l’administració de la Generalitat d’una governança robusta d’arquitectura estable, coherent i orientada a resultats en l’àmbit directiu.

La iniciativa planteja dos nivells de directius públics professionals: un primer nivell que inclou les direccions generals, direccions de serveis i llocs assimilats, als quals s’aplica supletòriament el règim dels alts càrrecs; i un segon nivell integrat per llocs directius de la Generalitat, ocupats per funcionaris de carrera en servei actiu que exerceixen funcions directives en les subdireccions generals i llocs de treball assimilats.

Memòria preliminar al consell executiu de demà

En l’Acord de Govern que demà aprova la memòria preliminar de la nova Llei també es constata que els processos de selecció i nomenament han d’incorporar criteris d’avaluació de competències directives i de control dels resultats assolits per poder impulsar la transformació de l’administració a través de la implementació d’una cultura de responsabilitat institucional.

Per tot plegat, el Govern impulsa ara un marc normatiu específic amb aquests objectius:

1. Establir un model institucional de direcció pública professional estable, desvinculat de la lògica exclusivament política o funcionarial, que permeti reconèixer i estructurar un espai propi per a l’exercici de funcions directives amb responsabilitat gerencial i orientació a l’acompliment d’objectius.
2. Millorar la imparcialitat, la transparència i la qualitat dels processos de selecció de llocs de caràcter directiu, mitjançant requisits homogenis i criteris objectius de valoració que garanteixin la idoneïtat dels perfils designats.
3. Incrementar la responsabilitat institucional i la cultura del retiment de comptes, associant l’exercici de funcions directives a l’assoliment de resultats mesurables i a l’avaluació periòdica de l’acompliment.
4. Reforçar la coherència i la racionalitat organitzativa dins de l’estructura administrativa de la Generalitat i del seu sector públic institucional, amb una classificació clara dels llocs de direcció, una delimitació funcional adequada i un règim jurídic comú que asseguri seguretat jurídica.
5. Consolidar una cultura de gestió pública orientada a resultats, a l’excel·lència i al servei a la ciutadania, que permeti reforçar la confiança en les institucions públiques i en la seva capacitat de lideratge operatiu.

Recomanacions de la OCDE

El Govern ha optat, doncs, per impulsar un marc normatiu específic, amb rang de llei, que reguli la figura del personal directiu públic professional dins l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic institucional. El model es basarà en els estàndards de l’OCDE i en bones pràctiques internacionals, com ara el sistema deselecció per a l’administració pública portuguès (Cresap).

Concretament, en el seu apartat sobre integritat pública, la OCDE aconsella “promoure un sector públic basat en el mèrit, professional” i donar suport a aquesta professionalitat. La OCDE defensa que la creació d’un sistema “obert” de selecció basat en l’obtenció d’objectius i un sistema d’avaluació que doni suport “a la responsabilitat i l’ètica en el servei públic”. Portugal, a més, va crear un organisme, el Cresap, que ja selecciona als directius públics professionals de la seva administració.

Així mateix, aquesta iniciativa recull les demandes de la societat civil a través de les associacions com la FERA, que el reclamava en el seu manifest del mes de novembre, o l’Observatori Ciutadà contra la Corrupció, que ja l’havia proposat en la seva Primera Cimera, i dels propis treballs de la CETRA.

A nivell de contingut, la nova normativa ha d’incloure:

1. La definició jurídica de la figura del directiu públic professional.
2. Una classificació clara dels llocs directius incloent les figures de càrrecs directius de directors generals i de llocs directius ocupats per les persones funcionàries de carrera en posicions de subdireccions generals o llocs assimilats.
3. La implantació d’un sistema concret de selecció basat en mèrit, capacitat, publicitat i idoneïtat, mitjançant un procediment obert i objectiu.
4. La creació d’una comissió de qualificació independent, com a mecanisme d’avaluació imparcial dels candidats.
5. L’establiment de mandats temporals limitats en el temps vinculats a propostes de gestió amb objectius quantificats i qualificables.
6. La incorporació de sistemes d’avaluació periòdica de l’acompliment amb impacte en la continuïtat i la retribució variable.
7. La fixació d’un règim jurídic propi.
8. Un règim transitori per garantir la continuïtat institucional fins al desplegament complet del nou model.

Consulta pública i negociació política

El Govern considera que la futura norma tindrà una incidència significativa sobre la cultura organitzativa de l’Administració de la Generalitat i del seu sector públic institucional, en particular pel que fa a l’accés, l’exercici, l’avaluació i la responsabilitat del personal que exerceix funcions directives, i, per tant, impulsarà una consulta pública prèvia per a recollir les aportacions de la ciutadania, del personal públic afectat i dels agents socials, acadèmics i institucionals amb coneixement en matèria de governança pública i gestió del talent directiu. La consulta pública tindrà una durada d’un mes, mitjançant publicació al Portal Participa.gencat.cat i una difusió activa entre els col·lectius potencialment interessats.

A més, el Govern obrirà un procés de diàleg amb els grups parlamentaris per a poder incorporar les seves aportacions de manera que permetin un impuls definitiu a la normativa.

Punt clau en l’estratègia de reforma de l’Administració

L’impuls del directiu públic professional, com demanen diferents entitats de la societat civil i proposen els experts de la CETRA és, de fet, un dels punts clau en l’estratègia de reforma de l’Administració i millora dels serveis públics que el Govern va aprovar posar en marxa l’octubre passat. Des de llavors, i a banda de l’impuls a aquesta llei amb l’aprovació de la memòria preliminar demà, l’executiu, entre d’altres, ja ha aprovat:

1. La incorporació de consellers independents als consells d’administració de les empreses publiques.
2. La transformació de l’ecosistema digital de la Generalitat.
3. Un nou sistema d’atenció ciutadana.
4. La incorporació de 2.000 alumnes en practiques remunerades a l’Administració de la Generalitat i el seu sector públic.
5. El pagament d’ajuts als estudiants que vulguin opositar.
6. La creació de la nova Direcció General d’Intel·ligència Artificial, Eficiència i Dades a l’Administració.
7. L’impuls, amb els grups parlamentaris de Socialistes i Units per avançar, ERC i Comuns d’una proposició de llei per introduir el dret a l’error i eliminar la cita prèvia.