- Un model de predicció basat en supercomputació permet avaluar la brillantor del cel nocturn a tot el territori i obre la porta a millorar laplanificació i la gestió ambiental i energètica de la il·luminació exterior
- El nou inventari de les instal·lacions d’enllumenat públic municipal de Catalunya, que proporciona una radiografia detallada de les instal·lacions, ha esdevingut clau per desenvolupar el projecte
El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha publicat el primer mapa global de contaminació lumínica de Catalunya elaborat a partir d’un model matemàtic avançat que simula la propagació de la llum artificial mitjançant les característiques físiques de la llum artificial a la nit i la composició de l’atmosfera. El treball, emmarcat dins la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn 2024, l’ha desenvolupat l’Institut d’Estudis Espacials de Catalunya (IEEC), amb recursos i dades de Transició Ecològica, i amb el suport de l’Institut de Ciències del Cosmos de la Universitat de Barcelona (ICCUB), i suposa un pas endavant en l’avaluació i la gestió d’aquest tipus de contaminació ambiental, amb efectes perjudicials per a la biodiversitat, la qualitat del cel nocturn i el descans de les persones.
600.000 hores de càlcul
El mapa abasta per primera vegada tot el territori català amb una resolució d’1 km² i s’ha generat, entre d’altres recursos, mitjançant un model de predicció científica d’alta precisió utilitzat internacionalment. Per calcular la brillantor del cel al zenit en més de 32.000 punts de Catalunya s’han emprat tres supercomputadors, un d'ells, del Consorci de Serveis Universitaris de Catalunya (CSUC), sumant més de 600.000 hores de càlcul.
El mapa global de brillantor del cel nocturn ja està disponible públicament al web del Departament i es preveu actualitzar-lo amb dades més precises durant els propers mesos, dins del marc d’un projecte que s’allargarà fins al 2026.
Els resultats mostren que les àrees amb més contaminació lumínica es concentren al litoral català, a les grans ciutats i a les zones industrials de Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona, així com en alguns nuclis rurals amb forta activitat turística, a la Cerdanya, la Seu d’Urgell i a la Val d’Aran. Per contra, les zones de l’interior i del Pirineu i Prepirineu, especialment les zones especialment protegides envers la contaminació lumínica, com la zona del Montsec o els Parcs Natural de l’Alt Pirineu i el Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, mantenen un cel nocturn de qualitat excel·lent, amb una contaminació lumínica molt reduïda.
Més d’1,56 milions de punts de llum
La nova eina permet tenir una visió espacial més acurada sobre la situació actual pel que fa a la contaminació lumínica i, en el futur, ha de permetre avaluar com podria evolucionar la qualitat del cel nocturn en funció de canvis en l’enllumenat públic, nous desenvolupaments urbanístics o l’aplicació de determinades polítiques de protecció dels ecosistemes nocturns.
A diferència d’altres aproximacions basades únicament en imatges de satèl·lit, aquest projecte ha integrat també l’inventari públic d’enllumenat exterior de Catalunya, que ha realitzat Transició Ecològica, fet que permet avaluar de manera acurada els efectes a tot el territori. La integració d’aquesta base de dades ha suposat incloure en el model més de 200.000 combinacions de làmpades i lluminàries i ha estat clau per caracteritzar les fonts d’emissió de llum de forma detallada, amb més d’1,56 milions de punts de llum.
Sensors arreu del territori
El mapa es complementa amb les dades obtingudes en temps real per la Xarxa d’Observació de la Contaminació Lumínica (XOCL), també dins les actuacions previstes en la campanya d’avaluació de la qualitat del cel nocturn que, des de fa més de deu anys, recull informació sistemàtica sobre la brillantor del cel nocturn des de diferents punts del territori. Aquesta feina ha permès crear una base de dades contínua, clau per a l’anàlisi a llarg termini. Un cop consolidat el model de recollida de dades, els esforços actuals se centren a mantenir la xarxa, millorar-ne la connectivitat i ampliar-la amb nous punts de mesura.
La xarxa està integrada per diversos sensors instal·lats de manera fixa i repartits arreu territori. Aquests dispositius registren la brillantor del cel al zenit, recullen dades cada pocs minuts i s’envien automàticament cap a un sistema de gestió centralitzat, que les rep, analitza i processa per avaluar la qualitat del cel nocturn de manera contínua i en temps real.
Preservar els espais més sensibles
El mapa permet conèixer l’estat del medi natural nocturn de forma extensiva, i està a disposició per a professionals de la conservació de la natura, del disseny de les instal·lacions d’il·luminació exterior i també per a la ciutadania en general. D’aquesta forma es pot conèixer les àrees de millors condicions de cel nocturn per preservar-les i també per gaudir de l’astronomia amateur i la visió de les estrelles. Per exemple en la recerca dels millors indrets per a observar la popular pluja d’estels coneguda com a Llàgrimes de Sant Llorenç, que ocorre a mitjans del mes d’agost.
Transició Ecològica té previst destinar fins al 2028 més de 9 milions d’euros en un altre projecte per reduir l’impacte ambiental de l’enllumenat exterior en espais naturals especialment sensibles a la contaminació lumínica. Aquest projecte es finança a través del Fons Climàtic, alimentat amb el 50% de la recaptació de l’impost sobre les emissions de CO₂ dels vehicles i el 20% de l’impost sobre instal·lacions que incideixen en el medi ambient.
El projecte preveu diferents accions amb l’objectiu de protegir els espais més sensibles envers la contaminació lumínica. En l’actualitat s’està realitzant:
• La implantació del Pla d’actuacions del Parc Natural de la Serra de Montsant.
• Els treballs d’inici per a la protecció del Parc Natural dels Ports.
• El Procés de participació per elaborar un pla per preservar i promocionar el cel nocturn del Montsec.
Les accions s’emmarquen en l’anomenada Llei de restauració de la natura europea, que estableix que caldrà implantar mesures per restaurar els habitats fins que es trobin en una bona condició ambiental, i per tant, entre d’altres, en bones condicions de foscor natural i qualitat acústica.
