La delegada del Govern a Brussel•les, Anna Terrón, i el director general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals, Santiago Ramentol han lamentat aquesta tarda l’ús que s’ha fet del Parlament Europeu per difondre acusacions no fonamentades contra la Generalitat de Catalunya. Ambdós representants del Govern han assistit a la cambra europea per seguir la presentació de la petició en la qual s’atribueix a la Generalitat la voluntat d’assetjar la COPE. Per al director general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals, Santiago Ramentol, la COPE “està inventant una realitat per interessos polítics”. La petició es troba ara en mans dels coordinadors de la Comissió de Peticions, a l’espera que aquests decideixin, previsiblement al llarg de demà, si l’admeten a tràmit. La decisió, però, es podria posposar fins al mes vinent.

El director general de Mitjans i Serveis de Difusió Audiovisuals ha reiterat que el Govern “no té cap intenció de tancar la COPE” i que està aplicant “de forma escrupulosa totes les sentències sense excepció”. El Govern considera que el text de la petició presentada al Parlament Europeu està basat en supòsits no ajustats a la realitat, ja que el relat dels fets parla d’un arrabassament de freqüències inexistent: l’emissora ha estat emetent de forma ininterrompuda des del 1998, any en què l’anterior govern va prendre la decisió purament administrativa de no renovar de manera automàtica 39 llicències que expiraven aleshores -entre les quals hi havia quatre de la COPE- sinó de fer-ho a través d’un concurs. La normativa estatal vigent en aquell moment no incloïa cap obligació de renovar automàticament les concessions, que es feien per deu anys.

D’altra banda, el Govern també vol remarcar que encara queda pendent que el Tribunal Suprem es pronunciï en relació a tres freqüències de la COPE a Catalunya en litigi i per tant considera desencertat que mentre encara siguin temes subiudices es demani al Parlament Europeu la seva intervenció.

Cal recordar que, fins i tot quan el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va desestimar un primer recurs de la COPE i va donar la raó a la Generalitat –en el sentit d’avalar la no renovació automàtica– el Govern no va fer cessar les emissions de les freqüències afectades, a l’espera del pronunciament del Tribunal Suprem. El mateix s’escau en un segon recurs presentat per aquesta emissora, referent al sistema de puntuació del concurs. Tot i comptar amb una sentència del Suprem amb data de setembre del 2004 que li permetia completar el procés mitjançant una repuntuació del concurs de renovació, el Govern va esperar més d’un any a que es fessin públiques les sentències pendents (relatives a la no renovació automàtica de les freqüències de la COPE).

Així, durant tots els anys del contenciós la Generalitat ha respectat escrupolosament totes les sentències dictades per la justícia. N’és l’últim exemple que hagi renovat automàticament la freqüència de la COPE a Barcelona (per la qual mai ha deixat d’emetre) tan bon punt el Tribunal Suprem s’ha pronunciat.

El Govern referma que, com no pot ser d’una altra manera, acatarà les sentències judicials i aplicarà la normativa pròpia de Catalunya en aquesta matèria, que dóna atribucions a una autoritat independent (el Consell de l’Audiovisual de Catalunya) per realitzar i renovar les concessions.

El Govern fa constar també que en cap cas hi ha hagut intencionalitat política ni voluntat d’apagar una veu informativa. El contenciós ha versat exclusivament sobre processos de concessió i de renovació de llicències de ràdio i lamenta que la petició presentada al Parlament Europeu hi barregi qüestions relatives a la llibertat d’expressió. De fet, el procés pel qual es queixa la COPE afectava també 35 altres freqüències de molts operadors diferents.