Aquesta jornada és la vuitena que s’ha fet en el marc del Pla de justícia de pau i de proximitat 2025-2028, aprovat per Acord de Govern de 8 d’abril. El Pla preveu donar servei a 3,2 milions de persones, xifra que suposa el 40,4 % de la població del 92,3 % del territori (898 municipis dels 947 que hi ha a Catalunya).

El conseller ha celebrat que aquesta jornada a Tortosa "ens permet tancar un cicle que va començar al Palau de la Generalitat i que s'ha anat estenent arreu del territori" i ha explicat que “no volíem que fos una jornada centralitzada a la ciutat de Barcelona, ja que la justícia de pau està dispersa, i tenia tot el sentit que ens apropéssim a tots els territoris", ha afegit.

La jornada

En la inauguració de l’acte, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha recordat que els jutges de pau són "una figura creada a mitjans del segle XIX i és una figura estatutària", i ha remarcat que els jutges de pau "tenen la confiança dels seus municipis i són reconeguts i persones acceptades per la ciutadania".

Finalment, ha agraït la feina dels jutges i les jutgesses de pau: "La gent se n'adona de la falta que feu quan no us tenen. Aquestes jornades són per agrair-vos i reconèixer la vostra feina".

L’alcalde de Tortosa, Jordi Jordan i el delegat del Govern a les Terres de l’Ebre, Joan Castor, també han intervingut a l’inici per donar la benvinguda als jutges i jutgesses de pau del territori.

Per la seva banda, la secretària per a l’Administració de justícia, Iolanda Aguilar, ha detallat les línies estratègiques de l’Acord de Govern: formació, organització, tecnologia i espais; i la subdirectora general de Suport Judicial i Coordinació Tècnica, Judith Monje San, ha explicat les comunicacions i l’acompanyament que es farà des del Departament de Justícia i Qualitat Democràtica a les oficines de justícia en els municipis. La jornada ha comptat també amb la intervenció de la lletrada de l’Administració de justícia Cinta Subirats, que ha parlat de les funcions jurisdiccionals dels jutges i jutgesses de pau amb la Llei orgànica 1/2025, i del director del Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEFJE), Marc Cerón.

Pla de justícia de pau i de proximitat

El Pla de justícia de pau i de proximitat s’estructura al voltant de 4 eixos: formació, organització, tecnologia i espais. Així doncs, pel que fa a l’organització, es pretén garantir el suport de personal de l’Administració de justícia a tots els jutjats de pau. Per fer-ho, es promouran noves agrupacions de municipis –actualment n’hi ha 74 que aglutinen un total de 442 oficines de justícia en els municipis–. També hi ha 90 oficines de justícia en els municipis que ja disposen de personal de l’Administració de justícia.

D’altra banda, i pel que fa als espais, el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha posat en marxa, a través de l’Institut Metròpoli, una auditoria per radiografiar els espais i les instal·lacions que ocupen actualment els jutjats de pau, les necessitats de les noves oficines de justícia en els municipis i l’estudi de les adequacions tecnològiques necessàries.

En aquest sentit, i pel que fa a l’eix tecnològic, s’estan desenvolupant eines TIC, com pot ser, per exemple, una plataforma específica d’ejcat –portal e-justícia.cat– per a la justícia de pau, o es preveu la renovació tecnològica d’equips que incloguin, entre d’altres, sistemes de videoconferències allà on sigui necessari.

L’Acord de Govern també va fer l’encàrrec, a l’Institut d’Estudis d’Autogovern, d’analitzar l’abast de la competència de la Generalitat en matèria de justícia de pau i de proximitat. Ara mateix només dues comunitats autònomes –Catalunya i Andalusia– incorporen la figura del jutge de pau als seus Estatuts d’autonomia. En el cas de Catalunya, és l’article 108 de l’Estatut el que recull que la competència sobre justícia de pau recau en la Generalitat de Catalunya, en els termes que estableix la Llei orgànica del poder judicial.

8 sessions de divulgació i formació

El passat 10 de juny, el president de la Generalitat de Catalunya, Salvador Illa i Roca, va rebre al Palau de la Generalitat una representació dels jutges de pau del país i va donar el tret de sortida a aquestes jornades: Tarragona (26 de juny), Tremp (27 de juny), Salt (30 de juny), Miralcamp (4 de juliol), Manresa (7 de juliol), Sabadell (10 de juliol), Sant Sadurní d’Anoia (17 de juliol) i Tortosa (25 de juliol).

Arrelament a Catalunya

La justícia de pau a Catalunya està fortament arrelada i va ser creada pel Reial decret de 22 d’octubre de 1855. A la primera Llei d’enjudiciament civil (LEC), se’ls va atribuir competències jurisdiccionals que, fins aquell moment, desenvolupaven els alcaldes. Actualment, la justícia de pau la regula l’article 108 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya.

Els jutjats de pau són òrgans judicials unipersonals implantats en aquells municipis on no hi ha jutjat de primera instància i instrucció (tribunals d’instància, d’acord amb la LO 1/2025) i desenvolupen un servei públic de millora de les relacions veïnals.

A més de la Llei d’enjudiciament civil i l’Estatut d’autonomia, hi ha altres normatives que regulen els jutjats de pau: la Llei orgànica del poder judicial i la Llei 38/1988, de 28 de desembre, de demarcació i planta judicial, que determina aspectes de l’organització interna i del personal dels jutjats de pau. Ara és la nova Llei orgànica 1/2025, de 2 de gener, de mesures en matèria d’eficiència del servei públic de justícia la que reconverteix els jutjats de pau en modernes oficines de justícia en els municipis, per facilitar l’accés de la ciutadania a l’Administració de justícia i disposar de serveis a tot el territori.