L’experiència acumulada pel conjunt dels serveis socials a Catalunya determina un pas endavant significatiu, reconeixent el dret als serveis socials per a la ciutadania del nostre país, defensant els valors que des d’aquest sistema s’aporten a la convivència i la cohesió social, des de la perspectiva d’una nova Llei de serveis socials de Catalunya que gaudeixi del màxim consens possible.
La titular del Departament, Anna Simó, ja va anunciar a principis de legislatura, que l’elaboració i aprovació d’una nova Llei de Serveis Socials era una de les màximes prioritats del Govern pel que fa a la millora i aprofundiment de les noves polítiques socials del país.
Avui es presenta l’articulat d’aquest avantprojecte de llei, un cop acabat un ampli i sistemàtic procés de participació en la seva elaboració i com a pas previ a la seva aprovació per part del Govern i la presentació al Parlament de Catalunya, prevista abans d’acabar l’any.
El departament de Benestar i Família amb aquesta nova Llei de serveis socials estableix la garantia i la universalitat del dret als serveis socials per a totes les persones que tenen necessitats socials a Catalunya. Els serveis socials a Catalunya constitueixen un sistema feble per la manca de cobertura universal i el reconeixement específic del dret subjectiu a la seva utilització.
El context
El curt desenvolupament reglamentari de les lleis actualment en vigor, i la escassa existència de consens entre les diferents administracions públiques amb competències concurrents en serveis socials han comportat una situació actual molt ambigua i dispersa pel que fa a l’atribució de responsabilitats als diferents nivells de l’Administració, una dotació de recursos públics molt insuficient per finançar els serveis necessaris al nostre país, una coordinació feble entre les diferents administracions i entitats privades gestores de serveis socials a Catalunya i sobretot una forma de prestació de serveis molt centralitzada i burocratitzada, conjunt de fenòmens que han dificultat que la població de Catalunya gaudeixi dels serveis socials que necessita.
Per millorar aquesta situació, s’ha plantejat un procés d’elaboració d’aquesta nova Llei molt ampli, per buscar el màxim consens possible de tots els sectors implicats en els serveis socials de Catalunya.
Ampli consens i participació en l’elaboració
A partir d’un Document de Bases, elaborat per un comitè d’experts, es va endegar un procés participatiu que ha permès presentar i debatre el futur dels serveis socials amb els ajuntaments, consells comarcals i diputacions, les entitats prestadores de serveis socials, les centrals sindicals i patronals, les associacions i federacions de persones usuàries i els col·legis professionals. Això ha permès recollir moltes aportacions que enriqueixen el plantejament inicial i que, posades a disposició dels diferents grups parlamentaris, permeten conèixer el posicionament dels principals agents dels serveis socials de Catalunya.
Fruït d’aquest procés participatiu surt amb força la necessitat de tenir aprovada amb el màxim reconeixement legal possible, la Cartera de Serveis Socials que defineixi quines prestacions es garanteixen per a tota la població de manera progressiva. Tanmateix, no es pot oblidar que l’efectivitat dels drets socials rau en el finançament de les prestacions que el fan efectiu. Els serveis socials de les diverses administracions han d’incrementar el seu pressupost en un 60% a partir del 2004, per tal de garantir la sostenibilitat del sistema, quedant aquest increment supeditat a la cartera de serveis que finalment aprovi el Parlament.
Aquesta proposta prima l’actuació de les instàncies més properes sempre que compleixin els requisits de l’eficiència. Això implica una desconcentració en les famílies i les entitats d’iniciativa social. En el sector públic cal una desconcentració en els Serveis Territorials i una descentralització cap a les Corporacions locals i la coordinació operativa de les accions.
S’hi fixa una nova estructuració dels serveis socials, determinant una primera modalitat que anomenem “bàsica”, de caràcter públic i local, que serà un dispositiu convenientment dotat d’informació, diagnòstic, orientació i assessorament individual i comunitari, que a més de ser la porta d’entrada habitual al sistema de serveis socials, són el pal de paller de tota la xarxa de serveis.
La nova Llei assumeix com a objectiu la universalitat del dret als serveis socials, és a dir, el fet que cap persona que ho necessiti, es quedi al marge de la xarxa de serveis socials, obrint l’accés a les classes mitjanes que, amb la normativa actual, la limitació de la renda per accedir-hi impedia que poguessin accedir als serveis públics i, en canvi, no podien costejar-se serveis privats.
Els 10 compromisos de la nova Llei
Fins ara, quan s’analitzava la renda d’un possible usuari en vistes a l’accés a un servei residencial, per exemple, es tenia en compte la renda dels seus fills/es; amb la nova Llei això no serà així i només s’avaluarà la renda de la persona usuària. L’esborrany d’avantprojecte de Llei proposa que els patrimonis intestats sense hereus siguin donats als serveis socials per finançar-los. A partir de l’entrada en vigor de la Llei s’analitzaran totes les sol·licituds, i només es tindrà en compte la renda desprès per fixar el preu, però atendrà totes les que presentin necessitat social segons la Llei. Les administracions no es passaran la responsabilitat d’atendre les demandes de la ciutadania d’unes a unes altres. Hi haurà una xarxa única de serveis socials de responsabilitat/d’atenció pública. El desplegament i la descentralització dels serveis socials es farà en un Consell conjunt de la Generalitat amb la Federació i l’Associació de Municipis. Totes les persones i famílies que vagin als serveis socials tindran assignat un/a professional de referència, que els orientarà en totes les gestions que necessitin al llarg de la seva vida. Aquest/a professional els ’avisarà quan hagin de fer un nou tràmit o hagi entrat en vigor una nova ajuda o servei. Les persones amb greu situació de dependència física podran triar entre seguir vivint a casa seva amb ajut a domicili professional, viure en un centre residencial, o bé disposar d’un assistent personal que li faciliti l’organització de la seva vida, segons la seva elecció: l’objectiu és guanyar autonomia personal. Es regularà la participació de les entitats, sindicats i patronals, FMC i ACM i col·legis professionals en la planificació i l’avaluació dels serveis socials, conjuntament amb la Generalitat. El Parlament aprovarà anualment la Cartera de Serveis. Serà la primera llei en tot l’Estat que garanteix per llei una cartera de serveis, amb un model equivalent al de salut o Educació, que és la garantia dels drets i deures. Els ciutadans i ciutadanes que creguin que no són atesos correctament o que no es garanteixen els seus drets estatutaris o fixats per la Llei, podran exigir-ne més fàcilment, administrativament o judicialment, a l’Administració el compliment.Es preveu que, en aquest mes de novembre, els diversos organismes a qui s’ha enviat l’avantprojecte en facin una valoració (sindicatura de greuges, consell econòmic i social, comissió de govern local, etc.); posteriorment, a mig desembre, serà aprovada pel Govern de la Generalitat i entraria al Parlament a finals d’any, per ser finalment debatuda i aprovada a la primavera del 2006.
