- Determina un règim jurídic propi per a les prestacions socials de caràcter econòmic.

- Dona resposta a les reivindicacions de col·lectius molt desafavorits que reclamen veure augmentades les seves rendes: es garanteix per llei una seguretat econòmica per a totes aquelles persones que tenen més necessitats. La llei, per tant, esdevé un dels instruments de lluita contra la pobresa present a Catalunya.

- Neix l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), un indicador consensuat amb els sindicats que serveix de referent per a fixar les prestacions. D’acord amb el Departament d’economia i finances i els agents socials, l’IRSC és de 7.137,2 euros anuals per l’any 2006, i de 509,8 euros mensuals. El valor de l’Indicador s’ha d’incloure en la Llei de Pressupostos de cada any.

- El Govern cobrirà l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya de forma progressiva. En conseqüència, es cobrirà el 65% de l’Indicador de Suficiència de Recursos al 2006. Està previst arribar al 70% de l’IRSC l’any 2007 i al 80% l’any 2008. S’arribarà al 100% entre els anys 2010 i 2012.

- Més de 200.000 persones es beneficiaran de la Llei de prestacions econòmiques d’assistència social. El col·lectiu més beneficiat seran les persones que cobren pensions no contributives, el SOVI (l’antic Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez), el FAS (Fons d’Assistència Social) i el LISMI (Subsidi de garantia d’ingressos mínims per a persones disminuïdes).

- L’aplicació de la Llei de Prestacions suposarà un esforç pressupostari pel Govern de més de 90 milions d’euros, que aniran augmentant progressivament en funció del grau de compliment de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya.

Caràcter de les prestacions

- La Llei distingeix tres tipus de prestacions: les de dret subjectiu (donen seguretat i garanties a totes aquelles persones beneficiàries), les de concurrència (a través de convocatòria pública) i les d’urgència social (permet atendre situacions puntuals i urgents i és de competència local).

- Les de dret subjectiu suposen un salt qualitatiu important. Aquestes prestacions van dirigides a 5 col·lectius:

1. Joves extutelats de la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (DGAIA):

Persones joves que han estat tutelades per la Generalitat durant un període mínim de 3 anys. La condició per ser beneficiari és tenir una edat entre 18 i 20 anys, viure de forma autònoma fora del nucli familiar i no tenir ingressos econòmics superiors a l’Indicador per a fer front a les despeses essencials.

Fins ara, rebien un ajut de 240 euros mensuals. Amb l’entrada en vigor de la llei, passaran a tenir garantida una prestació anual de 7.280,84 euros anuals, que al mes equivaldrien a 606,73 euros.

El nombre de beneficiaris d’aquesta prestació seria de 550 joves.

2. Famílies acollidores de menors tutelats per la DGAIA, ja es trobin sota atenció en família pròpia o en família extensa o aliena.

Actualment, Benestar i Familia ofereix 240 euros pels menors acollits en la pròpia família  o extensa i 312 euros en el cas d’acolliments en família aliena. D’acord amb la llei, totes les famílies amb menors acollits sota la tutela de la DGAIA passaran a rebre una prestació mínima de 335 euros mensuals.

El nombre total de beneficiaris seria de 3.737, dels quals la majoria son menors acollits en família extensa.

3. Persones pensionistes de viduïtat i persones que tinguin reconeguda una prestació en favor de familiars del Sistema de la Seguretat Social, quan mantinguin amb els seus únics ingressos les despeses de la llar habitual.

L’ajut actual passa a ser una prestació i s’amplia als familiars. En aquest cas, les prestacions per al manteniment de les despeses de la llar dels cònjuges o familiars supervivents tenen un límit d’ingressos propi i diferent del de l’Indicador de Renda de Suficiència i en cap cas pot ser inferior. Per tant, les persones beneficiaries han de disposar d’uns ingressos iguals o inferiors a 7.600 euros. A l’entrada en vigor de la llei, la quantitat mensual establerta es de 40 euros, sense que pugui ser inferior als 6 euros.

El nombre de beneficiaris es d’unes 100.000 persones. El 80% d’aquests beneficiaris son dones vídues.

4. Perceptors de pensions no contributives (PNC) que no treballen i no es poden incorporar al món laboral i acrediten tenir unes rendes o ingressos anuals que no excedeixen l’import legalment establert (com a màxim el 25% en el còmput anual).

Actualment, les persones que cobren una pensió no contributiva per invalidesa o per jubilació reben uns 301 euros mensuals (4.221 euros anuals) i amb l’entrada en vigor de la llei, rebran un complement en funció del tant per cent que s’apliqui de l’Indicador de Renda de Suficiència. Quan s’apliqui el 65% de l’Indicador, rebran un complement de 34,8 euros al mes.

Prop de 60.000 persones es veuran beneficiades per aquesta normativa.

5. Complements destinats al manteniment de necessitats bàsiques en el cas de persones que tinguin una disminució igual o superior al 65% o tinguin més de 65 anys i no siguin preceptores d’alguna prestació contributiva o no contributiva o d’alguna pensió a càrrec de qualsevol dels règims que es van integrar en el sistema de seguretat social.

Parlem en aquest cas de persones que cobren del FAS (Fons d’Assistència Social, la LISMI (Subsidi de garantia d’ingressos mínims per a persones disminuïdes) o el SOVI (l’antic Seguro Obligatorio de Vejez e Invalidez). En total, es tractaria d’unes 43.000 persones, que passarien a rebre uns complements de renda determinats per assolir el 65% de l’Indicador de Renda de Suficiència en el primer any d’aplicació, 2006, i el 70% l’any vinent.