Del conjunt d’infants adoptats, 130 són procedents de Catalunya mateix i els 1.562 restants provenen d’altres països. Els motius de l’increment de l’adopció internacional es deriven, en bona part, de l’agilitació del tràmits dependents de l’ICAA, ja que si el 2004 l’increment de sol·licituds va ser de 229, l’augment d’adopcions resoltes va ser de de 520.

En el cas de l’anomenada adopció nacional, l’increment ha estat del 64,5% (de 79 casos el 2003 a 130 el 2004), en bona part pel fet que l’ICAA ha decidit potenciar els processos d’adopció nacional per afavorir aquesta mesura els infants de Catalunya. L’augment també ha estat afavorit per un increment de criatures del país susceptibles de ser adoptades perquè els seus progenitors hi han renunciat.

A més, durant el 2004 han continuat augmentant les sol·licituds d’adopció, fins a assolir la xifra de 3.649. Les últimes dades han elevat la taxa d’adopcions a Catalunya des dels 0,16 infants adoptats per mil habitants del 2003 fins als 0,24 de l’any passat.

L’any passat, l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció (ICAA) va facilitar 2.816 dossiers d’informació a famílies interessades. També va atendre 2.284 unitats familiars en sessions informatives, grupals i individuals, sobre adopcions. Actualment, unes 190 famílies inicien cada mes l’estudi valoratiu de la idoneïtat per a l’adopció. 

Pel que fa a l’origen dels infants adoptats d’altres països, cal assenyalar que la Xina i Rússia, amb 688 infants i 506 infants respectivament, són els principals països de procedència. A força distància se situen Etiòpia (87), Ucraïna (55) i Nepal (53).

PERFIL DE LA UNITAT FAMILIAR QUE SOL·LICITA UNA ADOPCIÓ

El perfil més generalitzat dins de les unitats familiars que inicien el procés de l’adopció sol ser el d’un matrimoni (82% dels casos), amb edats compreses entre els 36 i els 45 anys (59%), una convivència de 4 a 10 anys (54%), sense fills (63%) i amb estudis superiors (46’5%).

Si comparem les dades més recents sobre el perfil dels sol·licitants, corresponents al 2003, amb les obtingudes des de l’any 2000, observem un fort increment dels nuclis familiars constituïts per una sola persona, i la continuïtat del predomini dels matrimonis entre els nuclis formats per dues persones.

En l’anàlisi de l’estat civil dels sol·licitants, podem observar que el nucli familiar constituït pels matrimonis continua sent el grup majoritari, amb un 82%, enfront de les persones soles, grup que representa el 16 % dels nuclis familiars, mentre que les parelles de fet només representen el 2% de la totalitat.

Si analitzem aquestes dades comparant-les amb les obtingudes en els últims tres anys, podem afirmar que el percentatge dels matrimonis, encara que continua sent el més majoritari, el 2003 va disminuir un 2% respecte a l’any anterior. El percentatge de parelles de fet es va mantenint al llarg dels anys entre un 2 i un 3 per cent. La dada més significativa en el 2003 és el gran augment de persones soles que inicien un procés d’adopció, que han passat d’un 12% a un 16% aquest any.

Pel que fa a l’interval d’edat dels matrimonis i parelles de fet, majoritàriament està comprès entre els 36 i els 45 anys (59 % del total).

La tendència a la disminució de les famílies de major edat observada en el període 2001-2002 va quedar trencada el 2003, on torna a reflectir-se un nou augment dels sol·licitants en les franges d’edat més elevades, és a dir, de 46 anys endavant.

Pel que fa al temps de convivència, el 2003 el percentatge més elevat el formen les parelles que tenen una convivència entre 4 i 10 anys (54% del total), seguit dels que tenen una convivència de més de 10 anys (40 %) i de només un 6 % que tenen una convivència de menys de tres anys.

En relació als fills, observem que el nucli familiar més estès que inicia un procediment d’adopció és el constituït per parella sense fills (63% del total), seguit a molta distància dels nuclis familiars amb fills siguin aquests propis o adoptats.

En comparació amb les obtingudes en els darrers tres anys s’observa que torna a augmentar el percentatge de les famílies que, sent pares d’un o més fills biològics, s’inclinen per tornar a ser pares aquesta vegada pel camí de l’adopció. Per altra banda, disminueix per primera vegada des del 2000 el percentatge de famílies que, havent fet una primera adopció, n’inicien una altra.

El tipus de nucli familiar constituït per una sola persona més freqüent és el d’una dona sola, col·lectiu que representa un 94’3 % del total enfront del 5’7 % que representa el nucli constituït per home sol. El nucli familiar monoparental femení majoritari és el constituït per una dona amb edat compresa entre els 36 i 45 anys, soltera, amb estudis superiors i sense fills. Li segueix el grup que ja compta amb un fill adoptat i desitja iniciar una segona adopció.

El col·lectiu dels homes sols que inicien un procés d’adopció majoritàriament està constituït per un home de 25 fins a 45 anys, amb estudis superiors, solter i sense fills. Si comparem el grup femení amb el masculí veiem que la dona sol tenir una edat avançada quan inicia els tràmits de l’adopció, mentre que l’home s’inclina cap a l’adopció quan és més jove.

Per altra banda, només les dones inicien un segon tràmit d’adopció, percentatge que va en augment si el comparem amb anys enrere. En canvi, aquest any no hi ha hagut cap home sol que hagi iniciat un segon procés d’adopció.

L’anàlisi del perfil de les unitats familiars que sol·liciten una adopció i la constatació dels requisits reals que els països estan demanant a les famílies adoptants, ha comportat que des de l’ICAA s’estigui treballant en l’establiment de nous criteris d’admissió i valoració de les famílies per adequar-los a la situació existent als països.