Concretament l’ ajut a les famílies amb infants de 0 a 3 anys passarà a ser de 600€, que representa un increment del 4% respecte a l’any 2005. Pel que fa l’ajut a les famílies nombroses o monoparentals amb infants menors de 6 anys, passarà a ser de 700€ amb un increment de més d’un 7%.
D’altra banda la consellera Simó ha presentat dos nous ajuts que es posen en marxa l’any vinent: el d’ajut a les famílies d’adopció internacional que rebran 2.300€ en el moment de formalitzar-se legalment l’adopció en el país d’origen; per aquest programa es preveu un pressupost de 4,4 milions d’euros per al proper any 2006. L’altre programa que avui s’ha presentat és el d’ajut a famílies amb part, adopció o acolliment simultani de dos infants, amb un ajut de 2.400/3.200€ en funció del nivell de rendes familiar.
Per altra banda, la consellera Simó ha anunciat que l’any 2006 s’incrementarà l’equip de la Secretaria de Famílies i Infància per tal de continuar millorant la gestió dels ajuts i prestacions (que des de l’any 2004 realitza directament la Secretaria de Famílies i Infància del Departament de Benestar i no una empresa externa) i l’atenció i els serveis a les famílies amb infants.
La convocatòria d’ajuts 2006 per les famílies amb infants a càrrec pretén donar un suport econòmic a les famílies catalanes i reduir situacions de vulnerabilitat en el camí de garantir la igualtat real d’oportunitats per totes les famílies catalanes que du a terme el Departament en el procés de canvi de model per garantir el benestar al conjunt de la ciutadania de Catalunya.
Present i futur de les prestacions econòmiques a famílies amb infants
La consellera s’ha referit a les dades d’un estudi encarregat pel Departament de Benestar elaborat per la Universitat Autònoma de Barcelona, que avala el gir polític i social que Benestar i Família ha volgut donar a la convocatòria d’ajuts a les famílies amb infants a càrrec. Aquest estudi, que tracta sobre l’impacte de les reformes de l’actual Govern, destaca les quatre diferències entre les prestacions familiars catalanes de l’any 2003 i les de l’any 2005:
- L’import de la prestació econòmica de caràcter universal per als infants a càrrec s’incrementa en una taxa per sobre de la inflació.
- Les prestacions familiars catalanes passen a estar exemptes de tributar a l’IRPF. L’any 2003, en canvi sí que formaven part de la base imponible.
- S’han creat diferents prestacions i ajuts per les famílies, mantenint i incrementant la universalitat dels ajuts però reforçant aquells ajuts que tenen en consideració les rendes de les famílies. L’any 2006 es creen dos nous ajuts en aquest sentit: per les bessonades, que no només rebran suport econòmic el primer any sinó que aquest suport s’allarga fins els tres anys, també es presenten ajuts per a les famílies que consolidin una adopció internacional a partir de l’any 2006.
- El biaix de caire social s’ha incrementat i s’ha fet especial incidència en les famílies monoparentals a les quals s’ha ampliat la cobertura de la prestació econòmica universal a menors de 6 anys vivint en família monoparental.
El sistema de prestacions que ha posat en marxa el Departament de Benestar i Família en els dos darrers anys, permet que l’any 2005 cobreixi 6.000 menors més dels que hauria cobert el sistema de l’any 2003. La despesa és de 7,3 milions superior del que hauria estat en l’escenari 2003.
L’estudi va més enllà i analitza l’impacte de la política de suport econòmic a les famílies amb infants a Catalunya, tant pel que fa a les prestacions que reben del Departament de Benestar i Família com dels ajuts estatals. En aquest sentit, els autors de l’estudi remarquen la necessitat que les polítiques de suport a les famílies que promou el Govern de Catalunya han de tenir en compte l’efecte de la política estatal de transferència monetària a les famílies a Catalunya.
Concretament, el 21% de la política monetària de suport a les famílies catalanes l’any 2005 prové de la despesa específica que fa el Govern de Catalunya. I encara més, l’estudi conclou que Catalunya ha de contribuir a revisar en profunditat l’actual política a l’Estat espanyol, per tal de reduir les desigualtats que provoca la política estatal vigent de suport als infants, que consideren una de les menys generoses i menys progressistes d’Europa. Com a exemple, una despesa per infant de 361 euros de mitjana per als infants a la cua baixa de distribució de la riquesa té com a correspondència que infants de famílies amb un 20% més de renda en rebrien 1.023 euros. És per tant, una política d’ajuts poc redistributiva que beneficia especialment les rendes altes en detriment de les mitjanes i baixes.
Una altra conclusió significativa de l’estudi assenyala que les actuals polítiques de Benestar i Família en favor de les famílies nombroses i de llars monoparentals es troben plenament justificades atenent que en aquest tipus de famílies el risc d’exclusió social és més elevat, especialment en el cas de les famílies monoparentals que encapçalen els perills de feminització de la pobresa i també de risc de pobresa infantil.
És per tot això, que l’estudi de la UAB ratifica la política d’universalització de les prestacions econòmiques del departament de Benestar i Família, i proposa, atesa l’actual conjuntura de política estatal, l’extensió de l’edat d’eligibilitat de la prestació universal combinada amb un test d’ingressos com una adequada estratègia a Catalunya, que ha de permetre compensar els efectes de la política del Govern central. És a dir, anar estenent l’edat en què es perceben els ajuts universals i crear nous ajuts per a famílies amb ingressos mitjans i baixos.
1
Fitxers adjunts
