El passat 1 d’octubre va entrar en vigor un primer decret de reforma de la RMI que millora d’entrada les prestacions de 90 dels titulars lleidatans i estimula la seva inserció laboral, amb l’objectiu d’adaptar aquest sistema de suport social a noves realitats com la flexibilitat del mercat laboral o l’augment de famílies monoparentals.

Aquesta reforma de la Renda Mínima d’Inserció neix de la constatació, compartida pel Govern de la Generalitat i els agents socials, de que l’import de les prestacions econòmiques havia quedat desfasat i de que calia redissenyar algunes de les polítiques per evitar efectes no desitjats. Així, fins ara la supressió de certs complements que reben els perceptors de la RMI en el cas de trobar una feina desencoratjava a aquestes persones a acceptar un lloc de treball.

Arran d’aquesta diagnosi el Govern, els sindicats i les patronals van acordar incloure a l’Acord estratègic per a la internacionalització, la qualitat de l’ocupació i la competitivitat de l’economia catalana una mesura, la número 85, orientada a corregir aquests dos problemes.

Prop de 13 milions d’euros per a la reforma de la RMI

El Govern destinarà a aquesta reforma de la RMI gairebé 13 milions d’euros. Així, el cost anual de les modificacions de la RMI recollides en el decret que va aprovar-se al setembre i va entrar en vigor el passat 1 d’octubre serà d’1,2 milions d’euros al conjunt de Catalunya.

D’altra banda, en les properes setmanes l’executiu català aprovarà un segon decret orientat bàsicament a la millora de les dotacions econòmiques que reben les persones acollides a la RMI, que suposaran uns 11,6 milions d’euros d’inversió suplementària per al 2007. Aquesta segona modificació, que entrarà en vigor l’1 de gener de l’any vinent, comportarà que la prestació bàsica passi de 349 a 385 euros per mes, un increment d’un 10,7%.

Cal dir que dels 1,2 milions d’euros necessaris per aplicar les millores previstes en aquest primer decret, 54.100 euros es destinaran a l’aplicació d’aquesta reforma entre els beneficiaris lleidatans. Pel que fa al segon decret, la seva aplicació a Lleida comportarà l’aportació de més de 500.000 euros suplementaris.

Així, a la demarcació de Lleida només l’increment de la prestació básica suposarà l’aportació de 157.000 euros a tots els titulars de la RMI. D’altra banda, els ajuts orientats a estimular l’inserció laboral dels caps de família monoparentals sumen 154.000 euros i l’increment de l’ajut complementari per fills menors de 16 anys suposarà una aportació de prop de 62.000 euros.

El pressupost inicial previst al conjunt de Catalunya per a la RMI el 2007 és de 75 milions d’euros, dels quals 3,4 milions es destinaran als titulars de la demarcació de Lleida, que és on hi ha menys persones acollides a aquest dispositiu de suport social.

Aquestes xifres suposen un increment respecte a la quantitat destinada el 2006 que compleix amb l’Acord estratègic, que preveia un augment de les dotacions del 22,7%.

Més facilitats a les persones en situació de pobresa severa

A banda dels increments de les prestacions econòmiques que constitueixen el nucli bàsic del decret que aprovarà en breu el Govern, el primer decret, elaborat també de forma concertada amb els agents socials, s’ha dirigit a redissenyar la Renda Mínima d’Inserció. Les modificacions aprovades beneficien directament prop de 90 dels 590 titulars de la RMI que hi ha actualment a la demarcació de Lleida.

Una de les modificacions més destacades és que es fa més fàcil l’accés a la prestació, o la seva conservació, a aquelles persones que es troben en situació de pobresa severa, degudament acreditada per un treballador social.

D’aquesta manera, si per accedir a la RMI es valoraven els ingressos dels darrers 12 mesos, amb el nou decret es tindran en compte només els percebuts durant el darrer mes abans de la sol·licitud de la prestació.

Donat que el ingressos requerits per sota dels quals s’accedeix a la RMI són molt baixos, persones que es trobaven en una situació de pobresa severa no podien rebre un suport immediat i havien d’esperar massa per accedir a un ajut, només perquè feia uns mesos havien tingut uns ingressos superiors al límit fixat.

D’altra banda, certs supòsits que en condicions normals suposen la supressió de la prestació, com el fet que altres persones del nucli de convivència familiar rebin la RMI o tinguin ingressos superiors –per persona- als de la RMI, es mantindran en cas de pobresa severa. En alguns casos, com el de les dones que pateixen maltractaments, la supressió de l’ajut suposava un fre per a les dones a l’hora d’abandonar el domicili on patien una situació de risc.

Estimular la inserció laboral

Altres modificacions rellevants de la RMI són les que s’orienten a facilitar la inserció laboral dels perceptors d’aquests ajuts, que no s’ha d’oblidar que estan pensats com un suport temporal per a persones que, per diversos motius, han quedat fora del mercat laboral i es troben en risc d’exclusió.

D’aquesta manera, per evitar que la situació de recepció passiva dels ajuts esdevingui crònica en alguns casos, s’han introduït certes modificacions per estimular l’inserció laboral dels beneficiaris de la RMI.

Per exemple, amb el nou decret s’eleva l’edat de no deducció dels sous dels fills en la percepció de la RMI dels 25 als 30 anys, donat que cada vegada s’endarrereix més l’edat d’emancipació dels joves. Així, els perceptors de RMI que visquin amb fills menors de 30 anys no veuran reduïda la seva prestació en proporció al sou del fill, quan abans a partir dels 25 sí que es descomptava una part. La no deducció del sou serà vigent el primer mig any de feina, i a partir del setè mes només es deduirà un 50% de l’import del sou.

Per adaptar el disseny de la RMI a la flexibilitat del mercat laboral, el nou decret inclou mesures com eliminar les deduccions de l’import de la renda del sou en els casos d’un contracte a temps parcial que suposi un 25% de la jornada habitual. Aquestes deduccions feien que alguns perceptors rebutgessin feines de curta durada -però que poden suposar un primer pas per ingressar al mercat laboral-, perquè a curt termini els suposava una disminució dels ingressos.

Un col·lectiu amb necessitats específiques és el de les famílies monoparentals. Per estimular l’entrada al mercat laboral dels caps d’aquestes famílies es manté durant un any el complement de monoparentalitat o de fills menors de 16 anys fins a un any més tard de la supressió del dret a percebre la RMI quan hagi estat per causa d’inserció laboral. Com en el cas anterior, la supressió immediata d’aquests complements suposava un desincentiu per a que aquestes persones busquessin una feina.

D’altra banda, la Generalitat treballa amb les empreses d’inserció en el disseny de programes pilot que permetin als caps de família monoparental accedir a llocs de treball, per exemple buscant una solució per a la cura dels fills mentre la mare treballa i encara s’està esperant l’adjudicació d’una plaça a una llar d’infants.

Finalment, la percepció de l’ajut complementari de monoparentalitat no s’eliminarà encara que també es rebi una pensió per aliments, sempre que aquesta no superi els 180 euros.

Un dispositiu vigent des de principis dels anys noranta

La RMI es va instaurar a Catalunya l’any 1990 mitjançant un decret, tot i que fins l’any 1997 no es va aprovar la llei que regula la seva aplicació, la 10/1997. Actualment la RMI compta amb 590 titulars a la demarcació de Lleida i un total de prop de 1.329 beneficiaris.

El 33,39% dels titulars lleidatans de la RMI són persones soles, el 31,02% són caps de famílies monoparentals, el 30,51% parelles amb fills i el 5,08% fills que viuen sols amb els pares pensionistes.

La Renda Mínima d’Inserció és en essència un dispositiu públic per donar suport econòmic a persones d’entre 25 i 65 anys en situació de pobresa, vinculat a la seva participació en programes orientats a la integració al mercat laboral.

Divendres, 6 d’octubre de 2006