- L’artista Helios Gómez les va pintar durant el seu empresonament a la Model, en homenatge a la Verge de la Mercè, patrona dels presos i de la ciutat de Barcelona
- Es desconeixia l’existència de la decoració de la volta, que ara ha descobert unes estrelles fetes amb el paper d’estany que embolicava les xocolatines que li portava la família a la presó
- L’actuació, que ha durat 6 mesos, ha estat molt dificultosa, lenta i tècnicament complexa, perquè les capes sobreposades eren dures, rígides i estaven molt adherides
Avui s’han donat a conèixer els resultats dels treballs de la segona fase del procés de conservació-restauració per redescobrir i consolidar les pintures murals que l’artista Helios Gómez va realitzar el 1950 a la presó Model. El Departament de Cultura, de la mà del Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya (CRBMC) i d’acord amb l’Ajuntament de Barcelona, va iniciar, el desembre de 2024, el procés de conservació-restauració per recuperar les pintures, situades a la cel·la núm. 1 de la 4a galeria del centre penitenciari.
Han participat en la presentació la consellera de Cultura, Sònia Hernández, i l’alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, acompanyats de Gabriel Gómez, fill d’ Helios Gómez. També hi han assistit la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo, i la consellera d’Igualtat i Feminisme, Eva Menor Cantador.
Els treballs presentats corresponen a la descoberta de les pintures. Han tingut una durada aproximada de sis mesos, amb la participació de dues restauradores professionals i el suport parcial de dues restauradores més, amb beca a l’especialitat de pintura mural al CRBMC. L’actuació ha estat molt dificultosa, lenta i tècnicament complexa, perquè les capes sobreposades eren dures, rígides i estaven molt adherides, sobretot l’estrat que estava en contacte directe amb la pintura original, perquè presentava una composició química molt similar.
Mitjançant sistemes mecànics i químics, s’han anat retirant les capes sobreposades mil·límetre a mil·límetre i capa per capa, a fi de no malmetre la pintura original, fet que ha requerit el suport continuat dels tècnics del laboratori fisicoquímic del CRBMC per identificar la naturalesa dels materials i anar ajustant les metodologies a les necessitats de cada moment.
Aquesta fase ha permès determinar la dimensió total de la decoració mural i recuperar quasi tot el conjunt pictòric, que s’haurà d’acabar d’aquí a uns mesos. Gràcies als pocs testimonis fotogràfics existents en blanc i negre, es coneixien les composicions pictòriques a dos dels paraments (porta i finestra) de la cel·la, però es desconeixia l’existència de la decoració del sostre, que completava el conjunt i que ara s’ha descobert. Les parets laterals també estan pintades en el mateix moment i fan conjunt amb la resta de paraments decorats de la cel.la, però de moment només hi apareix una capa monocroma i el sòcol perimetral. Aquestes parets amb els arrimadors semblen no presentar cap tipus de decoració. En canvi, s’ha descobert a la volta de la cel·la unes estrelles fetes amb paper d’estany que embolicava les xocolatines que li portava la família a la presó.
Helios Gómez va rebre l’encàrrec per decorar la cel·la en el darrer empresonament, per insistència del capellà mercedari de la presó Model. Gómez va representar la Mare de Déu de la Mercè, amb presos als seus peus i un grup d’àngels músics. Tots els personatges, inclosa la Verge amb el Nen estan representats com a gitanos, amb la pell fosca característica de l’ètnia gitana que l’artista sempre va reivindicar. Era, doncs, un homenatge a la patrona dels presos i també de Barcelona. Aquestes pintures no es podien veure des del 1998 perquè van quedar tapades sota diverses capes de pintura plàstica i guix.
El projecte de conservació-restauració
El projecte inicialment es va dividir en quatre fases: La fase 1 d’examen, presa de mostres, anàlisis i estudis preliminars, la fase 2 de la descoberta, la fase 3 de la conservació-restauració i la fase 4 de la presentació i exposició del conjunt. La primera fase va consistir en la realització de tot un seguit d’estudis previs, amb analítiques fisicoquímiques per saber la composició dels materials i fer la prospecció a tot l’interior per confirmar l’existència de pintura mural.
Aquests estudis van determinar que la pintura mural era un oli sobre guix, i que presentava fins a 6 capes de pintura plàstica i guix adherida que les ocultava. També van confirmar l’existència de pintura mural a tota la cel·la, incloent el sostre, encara que no totes les zones amb escenes figurades o amb ornamentacions. També els estudis varen determinar la metodologia de retirada de les capes de pintura sobreposades, tot i que els procediments s’han anat ajustant i millorant durant la segona fase, un fet habitual en processos d ‘aquestes característiques.
El darrer trimestre de 2025 finalitzarà la descoberta de les parts baixes de les parets, on s’acumulen més capes al damunt de la pintura a l’oli d’Helios Gómez. Restarà pendent la 3a fase de conservació-restauració per a la seva presentació i estabilització definitiva de les pintures.
Podeu trobar imatges de la intervenció en aquest enllaç: https://we.tl/t-KrX20OIoU7
Cites
Sònia Hernández, consellera de Cultura
La recuperació de la Capella Gitana és un exemple de com entenem el patrimoni avui: una eina que posa en valor la història no hegemònica i dona protagonisme a veus silenciades
Sònia Hernández, consellera de Cultura
Les pintures tenen un gran valor patrimonial perquè són un gran exponent del patrimoni de la repressió.
Sònia Hernández, consellera de Cultura
Quan acabi el procés de conservació-restauració, protegirem la cel·la amb les pintures com a bé cultural d'interès nacional.
Jaume Collboni, alcalde de Barcelona
Helios Gómez, pintor, poeta, revolucionari, va ser un activista incansable per les llibertats, per la justícia i per la dignitat del poble gitano. La capella és un gest radical d'esperança, de dignitat i d'afirmació davant la repressió. Una obra que transcendeix els murs de la presó i es converteix en símbol de la memòria gitana, de la creació com a forma de llibertat i de la Barcelona diversa que volem. Amb la recuperació d'aquesta capella també restituïm la memòria.
