L’Ajuntament de Barcelona, i el Departament de Treball i Indústria —a través de l’Agència Catalana del Consum— han editat, per primera vegada, una Guia destinada a orientar les famílies i els educadors a l’hora d’escollir i usar correctament els videojocs. La guia “Qui posa les regles del joc?”, ofereix un seguit de recomanacions a tenir en compte a l’hora de comprar un videojoc i demostra que els videojocs ben utilitzats poden ser un bon recurs tant per l’oci com per l’educació dels menors.

Es tracta de la PRIMERA VEGADA que una guia de videojocs compta amb el suport d’Amnistia Internacional i més de 25 entitats entre fabricants, distribuïdors, empreses, administració i universitats, principalment. *

Juga en els espais comuns

Una de les recomanacions de la guia és fomentar el joc en els espais comuns de la casa i fugir de les habitacions dels menors, que es poden convertir en espais de reclusió i aïllament. El temps és un altre instrument que cal dominar; el menor ha de ser conscient del temps que dedica a jugar amb videojocs, que no ha de superar els 45 minuts l’hora.

Segons els promotors de la guia, l’ús adient dels videojocs potencia elements personals tan importants com l’autoestima, les habilitats digitals i la creativitat. També és un important transmissor de valors i continguts, així com una nova forma d’expressió cultural i artística.

Aquesta iniciativa, promoguda per l’Institut d’Educació i l’Agència Catalana del Consum, respon a l’interès dels pares i educadors pel que fa al consum dels productes multimèdia entre els joves, i al fet que no existeix cap regulació relativa a l’accés a pel·lícules i videojocs. Per aquest motiu, intenta respondre als dubtes més habituals sobre l’ús dels videojocs oferint un seguit de consells ja sigui per triar els videojocs adequats, per gestionar el temps del joc, per trobar un lloc idoni per jugar o per promoure el joc compartit.

1,4 milions de catalans juguen amb videojocs

El 20% dels catalans (1,4 milions de persones) juguen amb videojocs, ja sigui a través de PC, Cònsola o Telèfon Mòbil. D’aquests, el 86% tenen entre 7 i 34 anys, i el 64% són homes, mentre que el 36% restant són dones, segons dades de l’estudi dels hàbits i usos dels videojocs de l’Adese (Associació Espanyola de Distribuïdors i Editors d’Entreteniment).

Per franja d’edat, el 24% dels jugadors catalans tenen entre 7 i 13 anys, el 18% entre 14 i 17, mentre que el 58% restant entre 18 i 34.

El temps mig que dediquen els catalans a jugar amb videojoc és de 2,4 hores la setmana i ho fan, majoritàriament, durant la tarda i a casa seva. Els aficionats al videojoc disposen d’una mitjana de 22 unitats per persona.

A l’hora d’escollir un videojoc, els elements més importants són el preu, el protagonista o personatge principal i l’argument. Pel que fa als gèneres preferits, destaquen els esports, les curses de cotxes, les aventures i l’acció.

Etiquetatge dels videojocs

Pel que fa a l’etiquetatge, la guia aconsella fixar-se en el fet que el videojoc sigui homologat pel PEGI (Pan European Game Information), vàlid en 27 països europeus que classifica els jocs segons el seu contingut.

El codi europeu d’autoregulació PEGI és un sistema de classificació per edats i continguts dels videojocs, que la major part dels videojocs incorporen voluntàriament en l’etiquetatge. La descripció del joc ha d’aparèixer en la part frontal inferior i al darrere del videojoc. Aquest codi afecta l’adequació del contingut visual, sense tenir en compte el grau de dificultat o les habilitats que requereix.

S’han editat un total de 38.000 guies que es distribuiran de manera gratuïta entre diferents centres comercials i les principals llibreries de Barcelona, així com els centres educatius que tenen relació amb l’Escola del Consum de Catalunya, les Associacions de Pares (AMPES), les Oficines Municipals i Comarcals d’Informació al Consumidor, i les Associacions de Consumidors de Catalunya.

Dimecres, 8 de novembre de 2006

* Col·laboradors de la guia: Abacus, Asociación Española de Distribuidores y Editores de Entretenimiento (ADESE), Agència Catalana de Consum, Amnistia Internacional, Biblioteques de Barcelona, Centre de Documentació Artur Martorell, Diputació de Barcelona, El Corte Inglés, FNAC, IQUA (Agència de Qualitat d’Internet), Institut Municipal d’Educació, Marinva, Oficina Municipal d’Informació al consumidor,(OMIC), Grup de Recerca en Joventut i TICs UAB/IN3-UOC, Universitat de Barcelona Grup F9.