El Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica ha impulsat una nova cartografia d’espais oberts prioritaris que permet identificar les àrees més rellevants per a la conservació i promoció d’espais oberts naturals en clau ecològica.

El director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, ha explicat que “un dels principals factors de pèrdua de biodiversitat de Catalunya és la pèrdua i simplificació d’espais oberts naturals, incloent-hi prats i matollars, junt amb la progressiva homogeneïtzació del paisatge forestal, en bona part induïda per l’abandonament d’activitats agroramaderes tradicionals”. “Per això resulta prioritari trobar, formular i executar accions per conservar i restaurar aquests espais oberts naturals mitjançant la recuperació de zones obertes d’alt valor ecològic i els mecanismes i processos que les generen i, en aquest sentit, aquesta nova eina de planificació permet disposar d’un enfocament sistemàtic i estandarditzat per abordar-ne la recuperació” ha dit Vilahur.

Els espais oberts naturals i seminaturals són la seu d’un ampli ventall d’hàbitats i espècies en regressió, a la vegada que acompleixen les funcions de baixa càrrega de combustible i accessibilitat idònies en matèria de prevenció de grans incendis. En els darrers anys la biodiversitat associada a aquest tipus d’espais ha experimentat una notable regressió. Es calcula que les espècies pròpies d’espais oberts han perdut un 34% de població entre els anys 2002 i 2019 segons les dades recollides per l’Índex de Planeta Viu per a Catalunya (LPI-Cat) i, de fins al 40% entre l’any 2002 i el 2023.

La nova cartografia d’àrees prioritàries d’espais oberts permet identificar de manera sistemàtica i estandarditzada quines àrees són més rellevants per a la conservació i restauració, establint diferents nivells de prioritat. Es concep per ser d’utilitat en els diversos projectes i línies de treball que incorporin accions de conservació i restauració d’aquest tipus d’espais i està especialment orientada a establir estratègies de preservació i impuls d’accions de conservació a gran escala.

"Exercir una gestió planificada del medi natural ens pot ajudar a recuperar hàbitats i espècies i, al mateix temps, prevenir els incendis forestals”

Marc Vilahur, director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural

Així mateix, és una eina útil per avançar cap a un model de gestió del territori que sigui propici per a la prevenció d’incendis. La creació de discontinuïtats en el paisatge i la recuperació d’espais oberts contribueix tant a les tasques d’extinció i prevenció d’incendis com a la conservació i restauració de la biodiversitat. En aquest sentit, el director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural ha destacat la sinergia i l’estreta relació que s’estableix entre la gestió efectiva del medi natural, especialment amb la recuperació de boscos madurs i d’aquests espais oberts, amb l’àmbit de la prevenció d’incendis forestals. “La conservació de la biodiversitat no sempre és no actuar. Al contrari, exercir una gestió planificada del medi natural que ens pot ajudar a recuperar hàbitats i espècies i, al mateix temps, prevenir els incendis forestals”, ha dit Vilahur.

Aquesta nova cartografia incorpora dues capes:

1. La capa de conservació que identifica quines àrees compten amb major rellevància de biodiversitat afí a ambients oberts en l’actualitat, en un gradient de molt prioritari a adequat.
2. La capa de restauració identifica quines àrees disposen de major idoneïtat per a la restauració d’hàbitats i processos d’espais oberts tenint en compte les seves condicions potencials, actuals i passades, en un gradient de molt a prioritari a adequat.

El mapa es fonamenta en les millors fonts de dades d’espècies, hàbitats i factors de canvi disponible a escala catalana, basant-se en una ponderació numèrica estratègica de cada quadrícula mitjançant models d’espècies, mapes d’hàbitats, índexs d’estat de conservació i altres fonts d’informació estandarditzada. A més de la priorització espacial, també s’han definit les estructures objectives (característiques de la vegetació) que són més favorables per a la biodiversitat afí a espais oberts. De manera que les accions puguin encaminar-se cap a aquells mètodes i objectius més adients en cada cas.

“Amb una definició d'un quilòmetre per un quilòmetre detectem quins són aquests territoris de Catalunya que tenen una biodiversitat potencial de recuperació d'espais oberts i, a partir d’aquí haurem d'entrar amb més definició, amb més zoom en cada un dels espais naturals amb òrgan de gestió que ja tenim, per determinar exactament quines zones es poden recuperar”, ha afirmat Vilahur.