La consellera de Salut, Marina Geli; l’alcalde de Mataró i president del Consell Rector del Consorci Sanitari del Maresme, Joan Antoni Baron, i el president del Grup Peralada-Casinos de Catalunya, Artur Suqué, han signat, avui a l’Hospital de Mataró, un conveni de col•laboració per posar en marxa el programa pilot de prevenció i detecció precoç del joc patològic i altres conductes addictives no tòxiques a la comarca del Maresme que en un futur s’estendrà a la resta de Catalunya,.
El joc d’atzar és un concepte molt ampli que inclou diverses activitats realitzades en una gran varietat de llocs i que atrau diversos grups de persones. Entre aquests jocs hi figuren les loteries, travesses, màquines recreatives, bingos, casinos, etc. Per a la majoria de persones el joc és, en general, una experiència positiva. El “joc saludable” representa una opció que permet gaudir del joc, ja que la persona està informada de la probabilitat de guanyar en el joc i aposta unes quantitats moderades de diners. Malgrat això, en una minoria de persones el joc s’associa a dificultats de diversa índole, severitat i duració. Alguns jugadors habituals presenten seriosos problemes que alhora poden comportar una amenaça per a les persones que hi conviuen i, fins i tot, per a la societat en general.
El “joc patològic” com a concepte (diagnòstic) va ser inclòs per primera vegada el 1980 a la tercera edició del Diagnostic and Statistical Manual (DSM-III). En les revisions posteriors s’han anat introduint petites modificacions en els criteris diagnòstics. Entre el joc saludable i el joc patològic hi podem situar el “joc problema” que pot afectar a un nombre més important de persones que les afectades pel joc patològic, i que amb el temps pot empitjorar i evolucionar cap a joc patològic.
Des de la legalització al nostre país dels jocs d’atzar l’any 1977, se n’ha produït un augment molt important del seu consum. L’any 2003, segons la Comissió Nacional del Joc, a Espanya hi va haver una despesa global en jocs d’atzar de més de 24.000 milions d’euros. Aquesta expansió del joc pot haver tingut un impacte en la salut i la qualitat de vida d’algunes persones i els seus familiars. De fet, alguns serveis de psiquiatria ja han experimentat un important increment de consultes en aquest sentit. Malgrat això, en el nostre entorn més immediat no existeixen estudis que hagin quantificat aquest fenomen per la qual cosa resulta molt difícil poder estimar els recursos necessaris per a poder-hi fer front.
Per tal de donar resposta a aquest problema de salut, el Departament de Salut, a través del Pla Director de Salut Mental i Addiccions està elaborant un Pla de Reordenació de l’atenció al joc patològic i altres conductes addictives no tòxiques que contempla:
a. La realització d’un estudi epidemiològic a Catalunya que ens permeti conèixer la prevalença global, i per territori (Regions Sanitàries) de joc problema i joc patològic a Catalunya i poder establir un mapa de la ludopatia al nostre país. El Departament de Salut ha encarregat a la Unitat de Recerca del Consorci Sanitari del Maresme un estudi de prevalença del joc patològic entre la població adulta de Catalunya, que serà dirigit per la Dra. Àngels González i la Dra. Rachel Volberg (USA), que és la persona de més prestigi a nivell mundial en aquesta temàtica i que té com a data de començament aquest mes de Juliol.
b. El desenvolupament de programes adreçats a la prevenció i detecció en la assistència primària, centres de salut mental, serveis de psiquiatria dels hospitals generals, centres de drogodependències, des del marc del joc responsable. En els centres educatius es desenvoluparan les accions mitjançant el Programa “Salut i Escola”.
c. La millora de l’atenció especialitzada des dels diferents nivells i dispositius de la xarxa de salut mental i de drogodependències mitjançant l’elaboració d’una guia de pràctica clínica.
d. El desenvolupament de cursos de formació continuada a través de l’Institut d’Estudis de la Salut.
e. La implementació de nous dispositius en el territori de Catalunya. En aquest sentit, el mes d’octubre de 2005 es va posar en marxa la Unitat de Joc Patològic i altres conductes addictives del Consorci Sanitari de Terrassa i a finals d’aquest any es posarà en marxa un altre unitat a l’hospital de Sant Pau de Barcelona. Tanmateix i per tal de donar una resposta assistencial a la població infanto-juvenil, el Servei de Psiquiatria Infanto-Juvenil de l’hospital Clínic, ha posat en marxa un programa de conductes addictives.
1