30-3-2005

Aquesta tarda, a les 15.00 hores, l’antropòleg francès atendrà els mitjans de comunicació a la Maison de la Catalogne 

El president de la Generalitat lliurarà, a París, el XVII Premi Internacional Catalunya a l’antropòleg francès Claude Lévi-Strauss el proper 13 de maig

El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, presidirà el lliurament del Premi Internacional Catalunya 2005 al pensador i antropòleg francès, Claude Lévi-Staruss en un acte que tindrà lloc el proper 13 de maig, a l’Académie Française, a la ciutat de París.

El president ha fet públic el veredicte del jurat d’aquest 17è Premi Internacional Catalunya, en el decurs d’una roda de premsa, que ha tingut lloc aquest migdia, al Palau de la Generalitat, acompanyat del president delegat del guardó, Xavier Rubert de Ventós. El guardó és atorgat anualment per la Generalitat de Catalunya amb l’objectiu de reconèixer aquelles persones que han contribuït decisivament amb el seu treball creador a desenvolupar els valors culturals, científics o humans arreu del món.

Claude Lévi-Strauss és un dels últims grans pensadors vius del segle XX, té 97 anys, i per aquest motiu serà la primera vegada que el president de la Generalitat lliuri el guardó fora de Catalunya

El jurat ha atorgat el Premi a l’antropòleg francès “en atenció a la seva obra teòrica, que ha contribuït a introduir una nova òptica en la comprensió de la realitat”. Segons el jurat, Levi-Strauss, juntament amb el guardonat de la primera edició del Premi, el filòsof Karl Popper, són dos figures cabdals de la història del pensament del segle XX que simbolitzen a la perfecció l’esperit del pensador “agosarat, valent i abraonat” a què es referia Novalis quan deia que “les teories són com xarxes de pescadors. Només qui llenci recollirà". El jurat del Premi també ha reconegut l’aportació de Lévi-Strauss en relació al relativisme històric i com la seva teoria de la fragmentació i la segmentació pot ajudar a entendre des d’una nova perspectiva la realitat de Catalunya, en tant que territori el suficientment petit per poder-hi experimentar i el suficientment gran perquè les experiències que se n’extreguin siguin rellevants i significatives. Finalment el jurat ha considerat que les seves investigacions sobre la prohibició de l’incest o la seva distinció entre societats fredes i calentes suposen un gir en la concepció i intel•ligibilitat de les societats i les cultures, i que “Les teories de Lévi-Strauss sobreviuen en el llenguatge, és un pensador insalvable en el sentit que qualsevol pensador posterior s’ha hagut de definir en relació a les seves teories”.

En aquesta edició, setze de les dues-centes cinquanta-set candidatures presentades han optat com a finalistes al premi, dotat amb 80.000 € i una escultura i que en la seva darrera edició va ser atorgat a l’escriptor israelià Amos Oz i al filòsof palestí Sari Nusseibeh.

Un total de 191 institucions d’arreu del món i els membres del jurat han presentat 257 candidatures, provinents de 61 països. Hi ha 39 de candidatures de l’Estat espanyol, de les quals 24 catalanes. Les disciplines que presenten un major nombre de propostes són, per aquest ordre, la literatura, la política i la diplomàcia, les ciències mèdiques i el cinema, la música i la dansa.

El jurat ha estat format per Pasqual Maragall, president; Xavier Rubert de Ventós, president delegat; Wijdan Ali, historiadora de l’art; Ricard Bofill, arquitecte; Juan Manuel Bonet, crític d’art; Josep Maria Castellet, escriptor i editor; Núria Espert, actriu i directora teatral; Edgar Morin, sociòleg; Baltasar Porcel, escriptor; Andrea Riccardi, historiador; Mstislav Rostropòvitx, violoncel•lista; Hugh Thomas, historiador; i el recentment desaparegut Javier Tusell.

Perfil biogràfic de Claude Lévi-Strauss

Antropòleg (Brussel•les, Bèlgica, 1908. Francès). Estudia Dret a París i esdevé professor de Filosofia a la Universitat de la Sorbonne el 1931. El 1935 és nomenat membre de la missió universitària francesa al Brasil i després professor universitari a Sao Paulo. Fins el 1939 dirigeix diverses missions etnogràfiques al Mato Grosso i a l’Amazònia. De tornada a França, és mobilitzat per l’exèrcit de 1939 a 1940. Després de l’armistici, se’n va als Estats Units d’Amèrica a donar classe i funda, amb altres professors, l’Escola Lliure d’Alts Estudis de Nova York, de la qual esdevé Secretari General. El 1949 és nomenat subdirector del Museu de l’Home de París i el 1950 director d’estudis a l’École Pratique des Hautes Étudesen Sciences Sociales. El 1959 és elegit al Collège de France per a la càtedra d’antropologia social. El 1973 entra a l’Académie Française. Se’l considera el representant més conspicu de l’estructuralisme, nom aplicat a l’anàlisi del sistema cultural en termes de relacions estructurals entre diversos elements. El seu enfocament ha influït no només la ciència social del segle XX, sinó també l’estudi de la filosofia, la religió comparada o la literatura. Interpreta les cultures com a sistemes de comunicació i construeix models basats en la lingüística estructural, la teoria de la informació i la cibernètica per tal d’interpretar-los. D’entre les seves obres destaquen Structures élémentaires de la parenté (1949), Tristes Tropiques (1955), La pensée sauvage (1962), Les Mythologiques, la seva obra capital (1964-71), Anthropologie structurale II (1973) i Paroles données (1984). És doctor honoris causa per diverses universitats i ha rebut diversos guardons.

Nota: L’antropòleg francès, que ha estat guardonat amb el 17è Premi Internacional Catalunya, atendrà la premsa avui, dimarts, a les 15.00 hores, a la Maison de la Catalogne, a la ciutat de París (468, Cours de Commerce Saint André).