Arran del cas d’infecció per grip aviària que s’ha detectat recentment a la província d’Àlaba, el Govern de la Generalitat, a través del Comitè Executiu Interdepartamental sobre la grip aviària a Catalunya, integrat pels departaments de Medi Ambient i Habitatge, Agricultura, Ramaderia i Pesca, i Salut, informa que totes les mostres analitzades tant a aus silvestres com de corral han donat fins ara un resultat negatiu pel que fa a la presència d’aquesta malaltia. El Comitè manté la vigilància per si cal adoptar mesures complementàries.

 Programes per fer front a la influença aviària

Les mesures que ha anat realitzant el Govern enfront la influença aviària s’emmarquen en el concepte de prevenció, que s’estructura en un Programa de vigilància, un Pla d’Alerta i un Pla d’emergència.

Com a mesures de prevenció, als deltes de l’Ebre, del Llobregat i dels aiguamolls de l’Empordà s’ha prohibit el manteniment i l’alimentació d’aus a l’aire lliure. També es troba prohibida a tot Catalunya la concentració d’aus de corral i altre tipus en mercats, mostres, exhibicions i celebracions culturals si no disposen d’una avaluació del risc sanitari que doni resultat favorable. En aquests moments, tots els veterinaris responsables d’explotacions avícoles tenen instruccions precises del DARP per a comunicar de forma immediata qualsevol sospita d’influença aviària per descartar o confirmar la malaltia en el mínim de temps possible i les actuacions que han d’emprendre al respecte.

El Programa de vigilància persegueix, sobretot, detectar possibles virus d’influença aviària. A Catalunya, el DARP, en base a la normativa comunitària i en coordinació amb el MAPA elabora aquest programa, que en aus de corral l’està executant el Centre de Sanitat Avícola de Catalunya (CESAC) des de l’any 2003.

El Pla d’alerta s’aplica quan es declaren casos en d’altres països o zones amb risc per a les aus de Catalunya. Fonamentalment es tracta d’efectuar una revisió i un control de moviments que s’hagin produït i que es produeixen. Així s’està efectuant actualment en relació als països on s’ha detectat la influença aviària.

El Pla d’emergència s’engega quan es disposa d’una sospita fonamentada de positivitat a influença aviària. Contempla els procediments d’actuació i d’organització i els objectius bàsics de la lluita, que són: a) detecció precoç dels focus; b) eliminació ràpida dels focus i c) minimització del risc de difusió. Les actuacions a realitzar són visites, confirmació de sospita, delimitació de zones de protecció i vigilància i sacrifici i destrucció de cadàvers.

Dades de la vigilància efectuada fins la data d’avui:

Des d’octubre de 2005, totes les mostres que s’han fet, tant a aus de corral com a aus silvestres, han donat un resultat negatiu enfront al subtipus H5 i H7.

En total s’ha mostrejat 248 explotacions d’aus de corral amb un total aproximat de 3148 mostres i 844 aus salvatges. Totes aquestes mostres han donat resultat negatiu.

A més, s’han fet controls rutinaris de les entrades d’animals exòtics en els centres de quarantena per importació d’aus.

Totes les mostres d’aus salvatges analitzades han donat negatiu

Des del mes d’octubre de 2005 fins a data d’avui, tècnics de la Generalitat han pres mostres d’un total de 844 ocells per controlar la influença aviària a les aus silvestres. Totes les mostres analitzades han donat resultats negatius a la presència del virus H5N i tampoc s’ha detectat cap mortalitat anormal d’aus salvatges a Catalunya. La vigilància es manté a Catalunya amb l’objectiu de detectar qualsevol increment anormal en la mortalitat d’aus salvatges que pot relacionar-se amb l’aparició d’influença aviària.

Els exemplars d’ocells mostrejats fins ara provenen principalment dels Aiguamolls de l’Empordà, del Delta del Llobregat i del Delta de l’Ebre. Les mostres s’han pres en aquestes tres zones d’especial risc d’introducció de la influença aviària de Catalunya.

El Departament de Medi Ambient i Habitatge va crear el mes de setembre passat una comissió tècnica de seguiment formada per responsables de diferents àrees i serveis amb competències en la fauna salvatge i els espais naturals. Aquesta comissió, assessorada pel CReSA (Centre de Recerca de Sanitat Animal), va dissenyar un protocol d’actuacions. Aquest protocol consta de dues actuacions de vigilància sobre les aus salvatges que han de permetre la detecció de la presència del virus H5N1 en aquestes espècies.

Vigilància activa: presa de mostres i anàlisi d’ocells vius que viuen a zones de risc (grans concentracions d’ocells migratoris: zones humides de Catalunya).

Vigilància passiva: presa de mostres i anàlisi d’ocells morts sospitosos d’haver mort per aquesta malaltia.

Així mateix, no s’ha detectat cap anormalitat en els censos de les poblacions d’aus hivernants de Catalunya que es realitzen de forma rutinària durant el mes de gener des del Departament de Medi Ambient i Habitatge. Els resultats dels censos de les principals espècies es troben dins dels intervals considerats normals respecte a anys anteriors.

Informació referent a la grip aviària causada pel virus de la grip A (H5N1) en humans

Atesa la no existència de casos de grip aviària en aviram al nostre territori, la situació a Catalunya en relació a l’aparició de casos en humans no ha canviat i per tant segueix sent la mateixa que fa dos anys.

Només seria possible l’aparició de casos en aquells viatgers procedents de països afectats de brots en aviram i que haguessin tingut contacte amb animals morts o malalts durant els 7 dies previs a l’aparició de la simptomatologia.

Per aquest motiu, el Departament de Salut, d’acord amb el consells de la Organització Mundial de la Salut (OMS) continua recomanant que les persones que viatgin a zones on hi ha brots en pollastres no tinguin contacte amb animals vius, ni als mercats ni a les granges, ja que les aus infectades excreten en femta i en les gotes respiratòries grans quantitats de virus.

La grip aviària és una malaltia contagiosa en animals causada per virus que normalment afecten aus i, menys habitualment, porcs. Són virus que no solen passar d\'una espècie animal a una altra, però, en rares ocasions, poden creuar aquesta barrera d\'espècie i infectar els humans.

Per a la infecció es necessita un contacte directe amb les aus infectades, o amb les superfícies o objectes contaminats amb els fems. La majoria de casos han aparegut en zones rurals o periurbanes en famílies que tenien corral i convivien estretament amb aquestes aus. No hi ha evidència que els pollastres ben cuinats i els ous puguin ser font d\'infecció.

El virus H5N1 és un virus nou, que ha donat lloc a infecció en humans, però de moment la transmissió persona-persona ha estat ocasional i no és un mecanisme de transmissió eficient, motiu pel qual no ha de determinar el canvi de la fase 3 d’alerta pandèmica.

En cas de detectar-se la malaltia en persones, existeixen dos fàrmacs que poden reduir la gravetat i la duració de la malaltia, dels quals Catalunya disposa de 300.000 dosis per a la població per fer front a una hipotètica aparició de casos en humans.

 

7 de juliol de 2006