Direcció General de Comunicació

El Govern celebra que la Mesa del Parlament Europeu permeti als ciutadans usar el català per adreçar-s'hi

El català es podrà utilitzar ja a totes les institucions de la Unió Europea

query_builder   3 juliol 2006 20:30

event_note Nota de premsa

El Govern celebra que la Mesa del Parlament Europeu permeti als ciutadans usar el català per adreçar-s'hi

El català es podrà utilitzar ja a totes les institucions de la Unió Europea

La Mesa del Parlament Europeu, reunida avui a Estrasburg, ha donat finalment el seu vistiplau a la possibilitat d’utilitzar el català, el gallec i l’euskera per part dels ciutadans que s’adrecin a aquesta institució. El president de la Generalitat, Pasqual Maragall, ha declarat que “constitueix un pas històric pel país i per tots els catalans el fet de poder-nos adreçar a aquesta institució europea en la nostra llengua”.

Els serveis del Parlament Europeu s’ocuparan de realitzar les traduccions dels escrits de ciutadans adreçats al Parlament Europeu, garantint així la confidencialitat de les comunicacions. La Delegació del Govern a Brussel·les ha realitzat les gestions oportunes per tal d’assolir aquest acord que constitueix el primer pas que ha de permetre de manera progressiva implantar l’ús de llengües com el català en aquesta institució europea.

El Govern de la Generalitat recorda que amb anterioritat el Govern Espanyol ja ha conclòs acords administratius en aquest sentit amb el Consell de Ministres de la Unió Europea (UE), amb la Comissió Europea, amb el Comitè de les Regions i amb el Comitè Econòmic i Social Europeu, institucions en les quals els nostres representants ja s’hi han pogut adreçar en català o bé els ciutadans han pogut utilitzar aquesta llengua pels seus escrits. El Govern valora positivament que s’hagi pogut superar la forta resistència mostrada pel Partit Popular Europeu, liderada pel diputat català Alejo Vidal-Quadras, vicepresident d’aquesta institució i, per tant, membre de la Mesa.

El Govern se sent plenament satisfet que la Mesa del Parlament Europeu hagi pres aquesta decisió, que fa més pròxima la institució de la Unió Europea als ciutadans, i considera essencial que la cambra on justament els ciutadans hi són representats atorgui un ús oficial al català, llengua que usen més de deu milions de persones. El Govern vol compartir la seva satisfacció amb la resta de governs de Comunitats Autònomes amb llengües que tenen també reconegut un estatut d'oficialitat segons la Constitució espanyola, el gallec i l’euskera.

El Govern considera que la decisió de la Mesa suposa un pas endavant en la normalització progressiva de la presència del català en les institucions de la Unió, vint anys després de la plena adhesió a les Comunitats Europees. Mitjançant aquesta decisió es pot assolir una fita important en el camí cap a l’apropament de les institucions comunitàries a la ciutadania i envers al reconeixement de la diversitat que és innata a l’Europa cohesionada i propera que el Govern de la Generalitat de Catalunya desitja. Finalment, el Govern espera que properament el Parlament europeu faci extensiu l’ús del català en els plens d’aquesta institució.


El reconeixement del català a la UE

Introducció

La llengua catalana és usada per més de deu milions de persones, té un estatut d’oficialitat a tres regions europees amb poder legislatiu, i compta amb una tradició literària escrita equiparada a la de les llengües oficials de la Unió amb un nombre semblant d’habitants.

Possibilitat d’ús del català al Parlament Europeu

Avui, 3 de juliol, s’ha assolit que el català pugui ser llengua d’ús oficial en el Parlament Europeu, pel que fa a comunicacions escrites amb aquesta institució. La Mesa del Parlament Europeu, reunida a Estrasburg, ha donat finalment el seu vistiplau a la possibilitat d’utilitzar el català, el gallec i l’euskera per part dels ciutadans que s’adrecin a aquesta institució. Els serveis del Parlament Europeu s’ocuparan de realitzar les traduccions dels escrits de ciutadans adreçats al Parlament Europeu, garantint així la confidencialitat de les comunicacions.


Acords administratius ja en vigor

Si bé el català no és llengua oficial ni de treball de la UE, el català podrà ser emprat pels nostres representants o bé utilitzat en les nostres comunicacions amb el Consell de la UE, la Comissió Europea, el Comitè de les Regions i el Comitè Econòmic i Social Europeu. En el moment de l’entrada en vigor de l’acord amb el Parlament Europeu, les comunicacions amb aquesta institució es podran fer en català. S’haurà de preveure un altre acord pel què fa a les intervencions en les sessions plenàries.

El Govern espanyol va negociar el reconeixement d'un ús oficial de les llengües cooficials espanyoles en les institucions de la UE, entre elles el català. Així, el dia 13 de desembre de 2004, el ministre d'Afers Estrangers espanyol, Miguel Ángel Moratinos, va presentar al Consell de Ministres de la Unió Europea la sol·licitud formal de reconeixement a la UE de totes les llengües que són cooficials a l'Estat espanyol.

Com a resultat d’un procés negociador entre els vint-i-cinc estats membres, el Consell de Ministres d'Afers Generals i Relacions Exteriors de la Unió Europea, de 13 de juny de 2005, va adoptar unes Conclusions en les quals es determinava, efectivament, la possibilitat d'un ús oficial i limitat d'aquestes llengües en les diverses institucions de la Unió. Per tal de fer operativa aquesta possibilitat, es varen preveure l'adopció d'acords administratius bilaterals entre el Govern espanyol i cada una de les institucions.

Acord amb el Consell de Ministres

El 7 de novembre de 2005 es va signar l'Acord administratiu entre el Govern espanyol i la Presidència del Consell pel qual s'autoritza l'ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes del castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la Constitució espanyola.

L'Acord, després de reconèixer en el seu preàmbul l’existència a la UE d’altres llengües que les oficials i de treball previstes en el Reglament 1/58 i d’afirmar que aquesta mesura pretén contribuir a una major identificació dels ciutadans que utilitzen aquestes altres llengües amb el projecte polític de la Unió Europea, estableix tres àmbits d'aplicació. El primer es refereix a les comunicacions escrites adreçades al Consell; el segon, a les intervencions orals durant una sessió del Consell, i el tercer, a la publicitat dels actes adoptats en codecisió, és a dir, als actes que han de ser aprovats conjuntament pel Consell i el Parlament Europeu.

A data d’avui, s’ha de ressaltar que el ministre d’indústria, José Montilla, va participar a finals de l’any passat en un Consell de Ministres en el què es va poder adreçar en català. En aquest sentit, al llarg dels primers sis mesos de l'any, els consellers de les carteres de Cultura, Treball i Indústria i Benestar i Família han assistit a diferents formacions del consell de la UE fent les seves intervencions en català.

  

Acord amb el Comitè de les Regions

Signat el 16 de novembre de 2005, l'Acord amb el Comitè de les Regions segueix el mateix model previst en l'Acord amb el Consell, és a dir, d'una banda, la possibilitat que els ciutadans es puguin adreçar en català a aquesta institució i rebre-hi una resposta en aquesta llengua, i de l’altra, permet als membres del Comitè de les Regions utilitzar el català en les sessions plenàries.

Així, el dia següent de la formalització d’aquest acord, el president del Govern de la Generalitat de Catalunya i membre del Comitè de les Regions, Pasqual Maragall, s’adreçava en català en la sessió plenària d’aquesta institució. Era la primera vegada que oficialment un president regional podia utilitzar el català en aquesta cambra. La membre suplent del Comitè, Anna Terrón, utilitza el català en els plens d’aquest òrgan.

 

 Acord amb la Comissió Europea

L’Acord es va signar el 21 de desembre de 2005. Per mitjà d’aquest, qualsevol persona física o jurídica que resideixi o que tingui la seu a Espanya es pot adreçar per escrit en català a la Comissió Europea i rebre’n una resposta en aquesta mateixa llengua.

És important destacar també que, a iniciativa de la Representació de la Comissió Europea a Barcelona, s’ha obert un fòrum de debat sobre el futur d’Europa- via Internet- en el qual es pot emprar el català i actualment resulta ser la quarta llengua més utilitzada en aquest fòrum, amb més de 300 aportacions realitzades.

 http://europa.eu.int/comm/coreservices/forum/index.cfm?forum=debateeurope&lang=ca.

 

 Acord amb el Comitè Econòmic i Social Europeu

 El dia 7 de juny d’enguany es va signar l'acord administratiu entre el Govern espanyol i el Comitè Econòmic i Social Europeu pel qual s'autoritza l'ús oficial en aquesta institució de les llengües distintes del castellà que tenen estatut de llengües oficials segons la Constitució espanyola. L’acord reconeix la possibilitat que els ciutadans puguin adreçar comunicacions escrites en català a aquesta institució i rebre'n una resposta en la mateixa llengua.

  El català i el Tractat pel qual s'institueix una Constitució per a Europa

 D’altra banda, és important tenir en consideració que el Tractat pel qual s'institueix una Constitució per a Europa, que va ser aprovat definitivament el 29 d'octubre de 2004, és el primer que recull la possibilitat de ser traduït al català.

Aquesta possibilitat ve donada per l'article IV-448 del nou Tractat que porta per títol "Textos autèntics i traduccions". Aquesta disposició preveu que els estats podran sol·licitar que el Tractat es tradueixi a altres llengües oficials en tot o part del seu territori d'acord amb el seu ordre constitucional intern. Els estats membres interessats facilitaran una còpia certificada d'aquesta traducció que es dipositarà en els arxius del Consell.

D'altra banda, l'acta final de la Conferència Intergovernamental va incorporar una Declaració relativa a aquesta qüestió que recull part de les propostes espanyoles respecte al català i altres llengües oficials en part del territori de l'Estat espanyol. En aquesta Declaració, la Conferència considera que la possibilitat de realitzar traduccions oficials del Tractat a les llengües que es contemplen dins l'article IV-448, segon paràgraf, contribueix a donar compliment a l'objectiu de respectar la riquesa de la diversitat cultural i lingüística de la Unió segons consta a l'article I-3 del mateix Tractat. A més, la Conferència confirma el compromís de la Unió envers la diversitat cultural d'Europa i l'especial atenció que seguirà prestant a les llengües.

 A data d’avui, aquest tractat no està en vigor tot i que quinze estats ja l’han ratificat, però dos d’ells (França i els Països Baixos) varen rebutjar-lo via referèndum la primavera passada.

 

3 de juliol de 2006

1  

Fitxers adjunts

El Govern celebra que la Mesa del Parlament Europeu permeti als ciutadans usar el català per adreçar-s'hi

El Govern celebra que la Mesa del Parlament Europeu permeti als ciutadans usar el català per adreçar-s'hi
PDF | 338

Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia