El Govern ha aprovat avui el Pla de Ports de Catalunya, que suposarà un nou pas endavant per millorar l’ordenació del litoral català, promovent un ús portuari eficient, sostenible i racional. Impulsat pel Departament de Política Territorial i Obres Públiques (DPTOP), el nou text fixa les bases per aconseguir un reequilibri territorial, dinamitzant l’economia i preservant alhora la riquesa natural de la costa catalana. D’aquesta manera, el Pla prioritzarà l’ampliació dels ports ja existents i l’optimització de l’espai disponible per tal d’augmentar l’oferta d’amarratges, que en el cas de la nàutica esportiva suposarà la creació de prop de 6.000 places noves.

 

El Pla de Ports aprovat avui pel Govern va ser sotmès a informació pública el més de juny passat per a tots els ciutadans i organismes interessats durant el període d’un mes. Durant aquest procés, s’han recollit especialment les inquietuds i suggeriments dels sectors concernits, com ajuntaments de les zones implicades o els ports esportius. En aquest sentit, s’han incorporat alguns suggeriments de caràcter ambiental, tècnic i urbanístic, tot i mantenir l’esperit i objectius bàsics del text.

 

Tot i que el Pla del 2001 preveia la possibilitat d’efectuar-ne revisions, el DPTOP ha decidit impulsar-ne un de nou, que inclou tots els nous instruments de protecció del litoral, com ara els espais inclosos en el PEIN, els de protecció especial, la Xarxa Natura 2000 i la planificació desenvolupada en el marc dels plans directors urbanístics del sistema costaner (PDUSC). El Pla recull una previsió de la inversió general de 3.007 milions d’euros prevista per a aquest període, incloent les corresponents als Plans Directors dels Ports de Barcelona i Tarragona, un 66% de les quals corresponen a la iniciativa privada.

 

Catalunya compta amb 47 ports repartits entre els prop de 780 quilòmetres de costa. D’aquests, dos corresponen a les autoritats portuàries de Barcelona i Tarragona i la resta a la Generalitat de Catalunya. La majoria d’ells són esportius, excepte tres destinats a activitats comercials (Sant Carles de la Ràpita, Vilanova i Palamós) i dos més per a usos industrials (Alcanar i Vallcarca). Dels ports sobre els quals la Generalitat ostenta competència plena, fins a 17 són utilitzats també per a activitats pesqueres.

 

A més d’impulsar el paper dels ports de Barcelona i Tarragona com a grans centres logístics de Catalunya, l’objectiu del Pla és establir un marc general per impulsar l’economia catalana mitjançant la dinamització dels sectors comercial, turístic i pesquer, tenint en compte al mateix temps la integració paisatgística dels ports en l’entorn, impulsant un conjunt de mesures de protecció i cura del medi ambient.

 

En aquest sentit, el Pla aposta per:

 

·        Prioritzar l’ampliació dels ports ja existents, en comptes de promoure’n la construcció de nous, optimitzar l’espai disponible a l’hora de crear nous amarratges i potenciar instal·lacions amb menys impacte ambiental

 

·        En aquest sentit es preveu augmentar en prop de 6.000 places l’oferta d’amarratges per a la nàutica esportiva

 

·        Potenciar l’economia amb la captació de nous mercats i la dinamització dels sectors comercial, turístic i pesquer

 

·        Cercar el reequilibri territorial en la ubicació dels nous amarratges i integrar el port a la ciutat, amb la creació de marines seques i d’altres espais de connexió

 

·        Millorar l’operativitat dels ports, amb més vigilància als accessos per garantir el recer de les embarcacions i reforçant el Front Portuari Català per coordinar els ports comercials

 

·        Introduir mesures per promourela sostenibilitat, l’eficiència energètica i la recollida i tractament d’aigües residuals, així com el control de la contaminació dels sediments

 

Actualment, Catalunya disposa de prop de 48.500 places per a embarcacions esportives, de les quals 28.641, corresponen a amarratges en ports i dàrsenes, distribuïts entre les comarques gironines (23.240), Barcelona (13.143) i Tarragona (12.094).

 

 

Però el creixement de les noves matriculacions d’embarcacions se situa ja prop d’unes 400 cada any, i suposa al voltant de 50.500 a tot Catalunya. Per tal de cobrir aquesta demanda de manera sostenible, el DPTOP té previst habilitar uns 6.000 noves places fins el 2015, combinant l’ampliació de ports amb la creació de marines seques i altres tipus d’instal·lacions de menor impacte ambiental, per tal d’afectar el mínim el paisatge del litoral i d’aquesta manera absorbir el creixement d’amarratges de l’1,1% anual que preveu el Pla fins al 2015, sense influir en l’equilibri de la costa. Tot plegat suposa una inversió d’uns 500 milions d’euros per al desenvolupament de la nàutica esportiva, un 85% de la qual correspondrà com a mínim a inversió privada.

 

Així, es preveu poder oferir l’any 2015 fins a 54.500 punts d’amarratge, dels quals 31.891 estaran situats en ports esportius, dàrsenes esportives i marines interiors i 22.562 més en altres instal·lacions d’impacte més lleuger, moltes de les quals són de temporada. Respecte les prop de 6.000 noves places que es preveuen, 3.250 se situaran en ports esportius ampliats. En la major part dels casos, el Pla apunta únicament propostes, la viabilitat de les quals s’analitzarà en el moment en què es decideixi iniciar la tramitació de les ampliacions.

 

A banda de la preservació ambiental, el Pla també té en compte el reequilibri territorial a l’hora d’ubicar els nous amarratges, que es distribuiran al llarg de la costa catalana de la següent manera:

 

 

·        Costa de Tarragona: 2.278 places noves, un 70% del total. D’entre aquests figuren la creació d’una dàrsena esportiva al port de Sant Carles de la Ràpita, que ja està en execució, la finalització de les obres del port esportiu de Roda de Barà, l’ampliació de l’Ampolla, de Coma-ruga, o la nova dàrsena esportiva dins del port de Tarragona.

 

·        Costa de Barcelona: 534 places, un 16%, amb possibles actuacions als ports de la Tèrmica de Foix, a Cubelles, l’ampliació ja en curs de Port Ginesta, l’execució de les obres corresponents a la segona fase del port de Badalona o el projecte per la remodelació del port de Premià de Mar.

 

·        Costa de Girona: 433 places, el 14%, amb la potencial ampliació de les instal·lacions de l’Estartit, Empuriabrava, Marina Port d’Aro, o Marina Palamós, entre d’altres.

 

A més, puntualment el Pla preveu la possibilitat de crear una única nova infraestructura, en la zona del cap Salou, atès que es tracta d’una zona degradada, on s’ubicava l’antiga pedrera del port de Tarragona. Aquesta proposta es considera que tindrà menys impacte que una possible ampliació de l’actual port de Salou, que el Pla descarta per l’afectació que tindria sobre la dinàmica litoral.

A banda de l’ampliació dels ports esportius, el Pla recull altres opcions per a la creació de 2.726 noves places en instal·lacions de menys impacte social, econòmic i ambiental.

 

En aquest sentit, el text proposa incrementar les marines seques --magatzems d’on es treuen els vaixells cada vegada que les embarcacions surten al mar, però que ofereix els mateixos serveis portuaris que un amarratge convencional--, rampes d’accés al litoral per a embarcacions emmagatzemades en garatges o altres espais particulars. També aposta per promoure les zones de fondeig controlades --ports naturals-- i els amarradors en palanques --pantalans desmuntables dins o fora d’un port-- durant l’estiu.

 

 

Pel que fa al sector pesquer, el Pla considera que les actuals infraestructures portuàries necessiten adaptacions puntuals, encara que són, en general, adequades a les seves necessitats, ja que preveu una reducció futura de la flota, paral·lela a un increment de les seves dimensions i de l’equipament tecnològic de les embarcacions. Així, el text aposta per millorar els sistemes de comercialització del peix i dels serveis complementaris dels ports, resolent els problemes d’operativitat d’algunes instal·lacions. A més recull la necessitat d’optimitzar les dàrsenes pesqueres i donar suport a les polítiques de promoció del sector.

 

Entre les actuacions que s’impulsaran, recollides en la seva major part al Pla d’inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, hi ha les adequacions de naus per a la venda de peix i el seu sistema de comercialització i la millora substancial de les instal·lacions al suport pesquer. L’objectiu és renovar les llotges, millorar els processos d’envasat i preparació, i endegar campanyes de promoció. També es proposa estudiar la viabilitat d’iniciatives que permetin combinar l’activitat pesquera amb el turisme, la qual cosa contribuiria al manteniment de bona part de la flota.

 

 

Les previsions per a l’any 2015 dels tres ports comercials de la Generalitat apunten un increment anual del tràfic del 4%, el que suposa un moviment de 800.000 tones de mercaderies. Només el port de Barcelona preveu moure 69 milions de tones de mercaderies el 2015 i 2,4 milions de passatgers, mentre que les previsions del port de Tarragona són de 35 milions de tones i 37.800 passatgers.

 

L’objectiu d’aquests ports és convertir-se en la porta logística del sud d’Europa. Per aconseguir-ho, el Pla inclou un conjunt de mesures per captar nous mercats i potenciar-ne la diversificació. A més, aposta per crear un nou marc tarifari per al tràfic marítim de curta distància (‘autopistes del mar’), així com millorar els accessos terrestres als ports.

 

A més d’aquestes actuacions prioritàries, gran part de les quals ja estan incloses al pla d’inversions de Ports de la Generalitat 2005-2008, el text proposa impulsar la coordinació amb el sector turístic per captar creuers, incrementar-ne les escales i dotar els ports de les infraestructures adients per acollir-los.