La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, ha visitat la nova residència d’estudiants de pilots d’avió de l’escola lituana BAA Training a l’Aeroport de Lleida-Alguaire, que funciona des de fa només uns dies. És un projecte que suposa un pas més en la consolidació de l’aeroport com a centre de referència en formació aeronàutica a escala mundial. Els alumnes provenen sobretot de l’Índia i de diferents països d’Europa. Paneque ha afirmat: “en la darrera visita això que ara visitem era pràcticament un solar i avui ja el veiem una realitat. Representa una oportunitat entre 200 i 300 persones en formació de pilot entre 12 i 18 mesos. Això significa un enriquiment del territori” que també ha volgut reconèixer el compromís de l’empresa constructora, ja que va assegurar que podia finalitzar la residència en deu mesos i ha estat així.

La consellera ha explicat que també “hem conegut una empresa que té la voluntat d’establir diferents hangars per al manteniment dels avions i també per a la formació, aspecte molt rellevant”. Considera Paneque que aquest fet “ofereix també coneixement i la formació de professionals que es puguin implantar en el territori. És una oportunitat econòmica i de coneixement i reconeixement d’aquest entorn importantíssim al territori”. La titular del departament ha reafirmat el compromís del Govern amb l’aeroport: “aquest aeroport continuarà tenint l’impuls del departament. En aquest moment estem impulsant un pla especial per posar a disposició nous espais per a noves oportunitats que puguin venir”.

La residència s’ha posat en marxa amb una trentena d’alumnes allotjats. La previsió, però, és poder acollir fins a 148 estudiants en una primera etapa. L’edifici té 110 habitacions individuals, setze habitacions dobles i sis habitacions adaptades dividides en tres pisos. Al costat de la residència hi ha un edifici annex per a tasques docents amb tres aules, una cuina, una bugaderia, un menjador i sala de reunions.

Les obres d’aquesta residència van començar el passat 13 de gener, per part de Constructora d’Aro. Són 2.500 m2 de residència i 500 m2 d’edifici annex. El cost de la construcció ha estat de 5.431.659 MEUR. Els treballs seguiran ara per millorar els espais comuns i la zona de jardí.

La consellera ha visitat també els dos nous hangars que s’han construït aquest últim any a l’aeroport. Un és precisament el de l’empresa BAA Training i l’altre de l’empresa d’aviació corporativa Vallwings.

D’altra banda, aquest és el primer cap de setmana sense vols d’estiu a Eivissa i Maó, que han funcionat des del dia 25 de juliol fins al 31 d’agost. Durant aquest període, un total de 4.324 passatgers han volat des d’Alguaire cap Eivissa, Menorca i també Mallorca. En el cas de Mallorca, és un vol que s’ofereix tot l’any.

Restauració ambiental de la Timoneda d’Alfés

La consellera de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, Sílvia Paneque, acompanyada del director general de Polítiques Ambientals i Medi Natural, Marc Vilahur, també ha presentat aquest dissabte el projecte de recuperació i adequació ambiental de la Timoneda d’Alfés. Ha afirmat que: “és un projecte de restauració” molt destacat i esperat a la zona. Ha recordat que “des del departament treballem en una línia de restauració d’espais naturals que havien tingut diferents activitats que havien malmès el paisatge tradicional que hi havia hagut. Alguns dels projectes ja estan finalitzats”. Per això avui “vinc a veure els inicis d’aquesta restauració i retorn que el paisatge que hi havia hagut”. “Per nosaltres -ha reblat Paneque- és una restauració important no només en clau de recuperació sinó també de la biodiversitat; allunyar espais antropitzats i retornar a la natura aquestes zones”.

El projecte inclou la restauració d’aquest espai natural de 120 hectàrees i l’enderroc de gran part de les antigues instal·lacions de l’aeròdrom d’Alfés, situat al bell mig de la timoneda i en desús des de l’any 2015. En aquest sentit, la consellera ha explicat que es conservaran les edificacions de l’aeròdrom que estan catalogades com ara el polvorí i altres elements històrics datats de la Guerra Civil, i es construiran dos nous miradors per a l’observació de les aus i del paisatge.

L’objectiu és restaurar i recuperar totes les superfícies com a hàbitat propi de la timoneda estèpica. Cal recordar que aquesta zona constitueix el darrer gran erm de Catalunya on viuen aus protegides vulnerables o en perill d’extinció com l’alosa becuda, la terrerola vulgar o la ganga. També destaca la riquesa i singularitat de les seves comunitats d’invertebrats o de plantes, adaptades a les condicions de pluviometria baixa i sòls rics en carbonats, que són a més una font essencial d’aliment per als ocells estèpics.

La consellera Paneque ha anunciat que es preveu que les obres es puguin licitar abans de final d’any i, a partir del tercer trimestre del 2026, podrien començar els primers treballs. Entre els mesos d’abril i agost no es pot dur a terme cap actuació en aquest espai natural, ja que és època de nidificació i cria. El pressupost del projecte ascendeix a 1.358.424,70 euros.

Dos nous miradors al paisatge

El projecte preveu la construcció de dues torres mirador en zones perimetrals de l’espai. L’emplaçament d’aquests punts d’observació s’ha escollit tenint en compte dos factors: minimitzar l’impacte sobre l’hàbitat i obtenir miradors òptims per a l’observació de les aus i del paisatge. Així mateix, s’empraran materials i acabats en harmonia amb l’espai, per tal de minimitzar el seu impacte paisatgístic i integrar-los en un entorn naturalitzat.

Un dels miradors, s’ubicarà al nord de la timoneda, on ara hi ha l’hangar que prèviament s’enderrocarà i on es faran actuacions de restauració de la coberta del sòl i de plantació amb espècies autòctones. La torre, que serà accessible a persones amb mobilitat reduïda, tindrà forma circular i un diàmetre de 7 metres. A la part superior hi haurà una plataforma mirador de 36 metres quadrats a una alçada de 5 metres i l’accés es realitzarà a través d’una passera circular que rodejarà l’edifici.

Aquesta torre també esdevindrà un centre de recepció, amb serveis per als visitants. Per poder cobrir les necessitats energètiques s’instal·larà una placa fotovoltaica en la mateixa estructura de la torre mirador.

El segon mirador s’ubicarà en la zona sud de la timoneda, molt a prop on hi ha un niu de metralladores, un dels elements patrimonials que es conservaran. Es tracta d’una estructura tubular amb la part superior en forma cònica invertida amb una alçada total de 9,20 metres. La plataforma del mirador se situarà a uns 8 metres del terra i tindrà una superfície de 13,30 metres quadrats. L’accés es realitzarà a través d’una escala de caragol al voltant de l’eix central de la infraestructura de la torre.

El projecte també contempla l’habilitació de zones d’aparcament, la creació d’un itinerari circular interpretatiu amb l’objectiu d’ordenar la freqüentació dels visitants i la millora de la senyalització i la informació, tant del patrimoni natural com històric.