Drets Socials

La consellera Figueras fa una crida a PP i CiU perquè no obstrueixin l'aprovació de la Llei de Serveis Socials a l'últim ple del Parlament

Si cap grup parlamentari demana pròrroga per presentar esmenes, la llei podria entrar a l'ordre del dia del ple del 13 i 14 de juliol

query_builder   5 juliol 2006 14:00

event_note Nota de premsa

La consellera Figueras fa una crida a PP i CiU perquè no obstrueixin l'aprovació de la Llei de Serveis Socials a l'últim ple del Parlament

Si cap grup parlamentari demana pròrroga per presentar esmenes, la llei podria entrar a l'ordre del dia del ple del 13 i 14 de juliol

La consellera de Benestar i Familia, Carme Figueras, ha demanat avui a PP i CiU que "no obstrueixin l'aprovació de la Llei de Serveis Socials" en el ple del Parlament dels pròxims 13 i 14 de juliol. Durant la inauguració de la 15ena Escola d'Estiu de CCOO que s'ha fet a Manresa, la Consellera ha explicat que "si demà cap grup demana una pròrroga del termini de presentació d'esmenes a l'articulat de la llei de Serveis Socials, encara hi hauria temps d'entrar el projecte de llei en el últim ple del Parlament".

Segons la Consellera, si la llei queda aturada en el tràmit parlamentari, “es perdran 9 mesos”. Durant la seva intervenció, Figueras ha destacat que CCOO i UGT han enviat cartes al Departament per reclamar l’aprovació de la llei i ha recordat que nombroses entitats dedicades a l’atenció social han participat en la seva elaboració en els últims dos anys. De fet, prop de 25 organitzacions i grups socials han comparegut en el Parlament per aconseguir una llei el màxim de consensuada possible.

Un dels pilars fonamentals de la Llei de Serveis Socials és la seva universalització. En conseqüència, els serveis socials passaran a ser un dret universal per a tots els ciutadans, i per tant s’equiparan amb el dret a la salut o l’educació. Aquesta llei, juntament amb el nou Estatut, la llei de prestacions socials i la llei de la Dependència, configuraran un nou marc legal que transformarà la concepció dels drets socials al nostre país, segons ha destacat la Consellera.

Malgrat aquesta universalització, la consellera Carme Figueras ha volgut deixar clar que “la garantia del dret universal als serveis socials no té perquè ser equivalent a una gratuïtat total”. La nova llei contempla el copagament d’alguns serveis, en funció de la renda del beneficiari, i no de la dels seus familiars, fet que és una novetat. Tot i que es renuncia a la gratuïtat del sistema a llarg termini, la voluntat de fer-lo viable converteix el copagament en necessari.

Durant la seva intervenció, la Consellera ha dit que caldrà temps per estructurar una veritable xarxa de serveis socials. Els recursos suficients per a atendre i proporcionar una vida digna a les persones amb problemes de dependència (gent gran i persones amb discapacitats), per atendre les famílies en situació de pobresa o de risc social o per als infants amb necessitats especials, s’hauran d’anar proveint en el temps. Ara bé, el que sí caldrà fer des de l’inici és planificar el seu desenvolupament, programar-lo, anar-lo executant i determinar els terminis per tal de que els drets puguin ser plenament efectius.

Aquesta fita, segons Figueras, requereix de la implicació de totes les administracions i també un canvi de percepció per part de la ciutadania. Per la consellera Figueras, els ciutadans i ciutadanes s’han de conscienciar de que disposar d’un nivell molt alt de protecció social, a l’estil del que tenen molts països europeus, comporta un sistema impositiu fort. “No podrem gaudir d’uns sistemes potents de protecció i de seguretat davant de la dependència, la discapacitat o la pobresa com els dels països del nord d’Europa pagant els impostos de Malta, per posar un exemple”, segons Figueras. "Si volem un Estat del Benestar avançat, universal, equitatiu, just i accessible per a tots, l’haurem de finançar amb un sistema d’impostos potent i just" ha afegit.

Segons l’estudi econòmic vinculat al projecte de Llei, l’increment pressupostari previst assegura la possibilitat d’ampliar la quantitat i intensitat dels serveis. Les previsions apunten a duplicar, per exemple, els serveis d’atenció domiciliària, incrementar en més d’un 50% les places de centres de dia per a persones discapacitades, doblar les places de serveis prelaboral per a persones amb problemàtica mental o incrementar els equips d’atenció a la infància en més d’un 10% fins a l’any 2008.

A part, també conduirà a un important increment de la taxa d’activitat i d’ocupació femenina. Alguns estudis apunten que l’aplicació de la llei de serveis socials significarà d’aquí a l’any 2015 la creació de més de 52.000 nous llocs de treball a Catalunya. Llocs que en una elevada proporció seran ocupats per dones. La nova llei tindrà des d’aquesta perspectiva un impacte social i econòmic molt positiu.

Com a darrer punt de la llei, la Consellera ha indicat que també afectarà de forma positiva a la gestió de la immigració. En un moment en el que els fluxos migratoris, concentrats sobretot en algunes zones geogràfiques, incrementen de forma molt significativa la pressió sobre els serveis educatius, sanitaris i socials, és fonamental, si no es vol que els ciutadans autòctons se sentin i acabin realment essent perjudicats pel fenomen, incrementar els recursos destinats a les polítiques socials. En aquest sentit, la consellera ha apostat per augmentar la intensitat i la quantitat de serveis socials per facilitar el procés d’integració i acollida de la nova immigració. Una aposta que ha de permetre reduir els conflictes i evitar el trencament social. La no subjecció del dret als serveis socials a la disponibilitat pressupostària permet no percebre a l’immigrant com un competidor en quant a recursos públics, segons ha conclòs Carme Figueras.

Llei de Prestacions Socials

A banda d’analitzar la Llei de Serveis Socials, Carme Figueras també ha parlat de la llei de prestacions socials, que pretén garantir ingressos econòmics dignes. En aquest sentit, introdueix l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya (IRSC), un indicador propi de Catalunya que serveix de referent per a fixar les prestacions que pagarà la Generalitat als joves ex-tutelats, per exemple, i els complements a les persones que cobren el SOVI o les pensions no contributives, per esmentar-ne tants sols dues tipologies. Aquest indicador per l’exercici 2006 s’ha fixat en 7.137,2 euros anuals i 509,8 euros mensuals.

És important destacar que l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya, neix com a fruit de l’acord entre el Govern de la Generalitat i màxims representants de Comissions Obreres i UGT. El nou indicador substitueix l’IPREM (Indicador Públic de Renda d’Efectes Múltiples) que en el seu moment va elaborar l’Estat per acomplir similars funcions i que per les peculiaritats econòmiques de Catalunya s’ha demostrat poc útil.

Com a novetats de la Llei de prestacions, la consellera Carme Figueras ha exposat que distingeix, per primera vegada, tres tipus de prestacions: les de dret subjectiu, amb la seguretat i garantia que dóna a totes aquelles persones beneficiàries, les de concurrència (que es definiran a través de convocatòria pública), i les d\'urgència social. Són les primers, les de dret subjectiu i per tant de garantia pública i universal, les que suposen un salt qualitatiu més important. Es tracta de pensions destinades a 5 col·lectius:

  • Joves extutelats de la Direcció General d\'Atenció a la Infància i l\'Adolescència (DGAIA) que viuen de forma autònoma i no tenen ingressos econòmics per a fer front a les despeses essencials. Pensions que cobraran de forma temporal des de que compleixin els 18 anys i fins que en facin 20.
  • Cònjuges supervivents que tot i ser pensionistes de les prestacions de mort i supervivència del Sistema de Seguretat Social no poden atendre amb els seus ingressos les despeses pròpies del manteniment dels serveis de la llar habitual que compartien amb el difunt.
  • Perceptors de pensions no contributives (PNC) que no treballen i no es poden incorporar al món laboral i acrediten tenir unes rendes o ingressos anuals que no excedeixen l’import legalment establert.
  • Famílies acollidores de menors tutelats per la DGAIA.
  • I complements destinats al manteniment de necessitats bàsiques en el cas de persones que tinguin una disminució igual o superior al 65% o tinguin més de 65 anys i no siguin preceptores d’alguna prestació contributiva o no contributiva o d’alguna pensió a càrrec de qualsevol dels règims que es van integrar en el sistema de seguretat social. Parlem en aquest cas de persones que cobren del FAS, la LISMI o el SOVI.

La llei de prestacions, que es debatrà en l’últim ple del Parlament, entrarà en vigor l’endemà de la seva publicació, tot i que les prestacions de dret subjectiu es comptabilitzaran a partir de l’1 de gener de 2006. Segons preveu la llei, en el primer any d’aplicació, s’ha establert un percentatge del 65% sobre l’índex de rendes de subsistència, que s’anirà incrementant progressivament. La consellera, a més, ha concretat que, d’acord amb una esmena transaccional signada per tots els grups d’esquerres i que compta amb el suport del Govern, es pretén arribar al 70% de l’Indicador de Renda de Suficiència de Catalunya l’any 2007 i al 80% l’any 2008. Es preveu assolir el 100% entre els anys 2010 i 2012. En tot aquest procés, el nombre total de beneficiaris serà de 250.000 persones.

Segons la consellera Carme Figueras, estem davant d’una llei que suposa un canvi important del nivell de renda d’un col·lectiu nombrós de persones pobres de Catalunya. Una llei que pretén reduir el percentatge de persones que a Catalunya es troben sota el llindar de la pobresa, un percentatge que els darrers estudis situen al voltant d’un 18%.

Xarxes socials de Govern
undefined
undefined
undefined
undefined
undefined
banner acords
banner butlletins
banner premsa
banner transparencia