- El conseller ha subratllat que Àustria i Catalunya comparteixen la defensa del multilateralisme, del diàleg i dels valors democràtics enfront de l’autoritarisme.

El conseller d’Unió Europea i Acció Exterior, Jaume Duch, ha viatjat a Viena per participar en l’acte de commemoració de la Diada organitzat per la Delegació del Govern a Europa Central. Des de la Casa CUPRA i davant de representants institucionals, de la societat civil i del teixit econòmic i cultural d'Àustria, ha afirmat que “Catalunya vol ser un soci fiable i lleial” de la Unió Europea.
Dins del marc competencial català, el conseller ha explicat que Catalunya vol “enfortir” les seves relacions polítiques, comercials i humanes amb altres regions d’Europa i del món, i basar-les sempre en el respecte mutu i la reciprocitat. “Som un territori que ofereix estabilitat política, capacitat innovadora, força industrial, tradició democràtica i un ferm compromís amb els valors europeus i universals”, ha reivindicat.
A més, en un món “marcat per la inestabilitat i les tensions” i davant de les guerres a Gaza i a Ucraïna, Duch ha assegurat que el Govern de Catalunya “reitera el seu missatge de pau” i la defensa del multilateralisme, en un moment en què aquesta esfera es troba “seriosament amenaçada”.
“Cal comprometre’s amb el consens i amb la negociació dels grans reptes globals”, ha asseverat, i, en aquest sentit, ha assenyalat que el Govern està interessat en la feina de l’Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE), establerta a Viena, i en farà seguiment, especialment en les qüestions de seguretat humana.
De fet, el conseller ha volgut subratllar que Àustria i Catalunya comparteixen l’aposta pel multilateralisme, per les solucions dialogades als conflictes i pels valors democràtics davant de l’autoritarisme.
La Diada a Àustria
A diferència de l’any passat, quan el conseller va commemorar la Diada a l’exterior des de Brussel·les, enguany ha triat la capital austríaca. “Viena ha estat tradicionalment un pont entre cultures i civilitzacions, un epicentre de grans transformacions històriques i un símbol de diàleg intercultural”, ha destacat. I Àustria, com a país, “ha sabut combinar la seva rica tradició cultural amb una moderna vocació europea” ha afegit.
Durant l’acte a la Casa CUPRA, Duch s’ha dirigit a la comunitat catalana assistent per convidar-la a veure la Diada com “una celebració de la nostra identitat, oberta i inclusiva, i dels nostres valors democràtics”. Però, també, com una ocasió per comprometre’s amb la construcció d’una societat “millor, més justa, més sostenible i més solidària per a tothom”.
Una societat, ha insistit el conseller, “centrada a fer que la diversitat sigui font de riquesa i no de divisió”, on “la cooperació sigui la norma i no l’excepció” i “els valors democràtics i els drets humans siguin patrimoni indiscutible de tothom”.
Reunions amb responsables institucionals i empresarials
Acompanyat de la delegada del Govern de Catalunya a Europa central, Krystyna Schreiber, el conseller Duch s’ha reunit amb la consellera de Cultura i Ciència de Viena, Veronica Kaup-Hasler, per explorar com impulsar societats més cohesionades i inclusives a través de la cultura.
També s’ha trobat amb el president del Parlament de Viena, Thomas Reindl, i amb el cap de la fracció del partit socialdemòcrata a la cambra, Josef Taucher, amb qui ha posat en valor el treball legislatiu dels parlaments regionals per apropar la política a la ciutadania i construir respostes eficaces a les seves necessitats.
Per altra banda, amb el director del Departament d'Assumptes Internacionals i Europeus del Govern de Baixa Àustria, Simon Ortner, han coincidit en la importància dels fons de cohesió per impulsar la governança i el rol de les regions i en la necessitat de defensar les competències regionals en el pròxim Marc Financer Pluriennal.
Amb el director d’Afers Internacionals i Mercats de la Federació d’Indústries d’Àustria, Igor Sekardi, han compartit, finalment, la necessitat de reforçar el mercat únic europeu i de contribuir a potenciar sectors clau per a l'autonomia estratègica europea, com l’hidrogen verd.



