A l’acte de presentació del Consell Nacional d’LGTB també hi han participat: el secretari de Joventut, Eugeni Villalbí, i la directora de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva. A més, hi han assistit representants polítics, com ara: l’exconsellera i portaveu adjunta del Grup Parlamentari d'Esquerra Republicana de Catalunya al Parlament de Catalunya, Anna Simó; el portaveu del Grup Parlamentari Socialistes - Ciutadans pel Canvi, Miquel Iceta; l’exregidora i primera responsable del Consell Municipal de Gais i Lesbianes i homes i dones Transsexuals de Barcelona, Pilar Vallugera; els regidors de l’Ajuntament de Barcelona, Guillem Espriu i Xavier Florensa.

Òrgan consultiu i d’interlocució permanent

El Consell Nacional d’LGTB és un òrgan consultiu creat pel Departament d’Acció Social i Ciutadania com a òrgan d’interlocució permanent del Govern de la Generalitat amb la societat civil. L’objectiu principal d’aquest nou organisme, que és pioner a l’Estat espanyol i a Europa per a la interlocució permanent entre el Govern català i la societat civil en aquest àmbit, és donar veu a les associacions de persones lesbianes i gais i d’homes i dones transsexuals i bisexuals que han emergit amb força en els darrers anys a Catalunya.

De fet, aquest nou òrgan consultiu ha de servir per facilitar la deliberació i afavorir les polítiques que en aquest àmbit es consideren convenients. En aquest sentit, una de les primeres tasques que realitzarà el Consell Nacional d’LGTB és l’elaboració i el debat de les bases de la futura Llei contra l’homofòbia, anunciada per la consellera Carme Capdevila com una iniciativa legislativa del Govern d’Entesa al principi d’aquesta legislatura.

Representació d’unes cinquanta entitats

La presidència del Consell Nacional d’LGTB l’exercirà la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila; la vicepresidència primera, la secretària de Polítiques Familiars i Drets de Ciutadania, Carme Porta; i la secretaria, el responsable del Programa LGTB, Xavier Verdaguer. Les entitats membres que també en formaran part donaran una composició paritària al consell i escolliran la vicepresidència segona, que serà rotatòria cada dos anys segons el gènere, ocupant la plaça una dona o un home de manera rotatòria.

Pel que fa a les entitats que hi estaran representades, es preveu la participació d’associacions registrades arreu de Catalunya. A més, hi haurà representació dels sindicats majoritaris i els partits amb representació parlamentària. Entre els àmbits que s’abordaran, a més de la defensa dels drets de les persones LGTB, també es traballaran objectius des de la perspectiva sindical i dels partits polítics. Per poder articular aquests temes s’organitzaran comissions o secretaries específiques. A més, es preveu la participació d’associacions observadores d’àmbit internacional.

Per àmbits, de les 55 entitats registrades per participar al Consell Nacional d’LGTB: tres són associacions de gais i lesbianes genèriques, dues treballen específicament temàtiques familiars, sis l’àmbit de la SIDA, set són de lesbianes, quatre són de gais, cinc són de transsexuals, vuit són de caràcter sectorial, catorze són territorials, set són de joves i tres són de caràcter extern.

Organització i funcionament del consell

El Consell Nacional d’LGTB funcionarà mitjançant reunions plenàries i comissions de treball que es constituiran i segons els temes i l’abast territorial. El ple es reunirà en caràcter ordinari dues vegades a l’any. També podrà celebrar sessions extraordinàries sempre i quan les convoqui la presidència. Les funcions de les comissions de treball seran les que especifiqui el ple i es reuniran quan les convoqui la vicepresidència primera. Les conclusions de les comissions de treball s’informaran al ple.