Les tasques dirigides a organitzar i elaborar els àpats són aquelles a què es dedica més temps i tenen un valor afegit de 22.000 milions d'euros, un 40,5% del valor total de la producció domèstica.Els comptes satèlolit de producció domèstica són una activitat estadística realitzada conjuntament per l\'Institut Català de les Dones i l'Institut d'Estadística de Catalunya, mitjançant un encàrrec a un equip d'investigació de la Universitat de Barcelona. Els comptes satèlolit ofereixen, en primer lloc, una imatge més completa i àmplia de la realitat econòmica ja que entenen les llars no només com a consumidores, sinó també com a productores; en segon lloc, quantifiquen en temps i valoren monetàriament el treball no remunerat i la producció que porten a terme les famílies de Catalunya.

El valor monetari de l’activitat econòmica vinculada a les llars de Catalunya és de 73.850 milions d’euros, amb dades del 2001, segons l’estadística que han presentat avui el conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, la consellera d’Acció Social i Ciutadania, Carme Capdevila, la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva i la Directora de l’Institut d’Estadística de Catalunya, Anna Ventura. L’informe Compte satèl·lit de la producció domèstica de les llars de Catalunya 2001 s’han pogut realitzar a partir de les Taules Input-Output de Catalunya i analitza, per primera vegada, una realitat que fins ara era invisible a les estadístiques oficials com és el valor econòmic de l’activitat relacionada a les tasques domèstiques i familiars. El component principal de la producció domèstica és el treball, així cada any calen 7 milions d’hores de feina per atendre les necessitats de les famílies catalanes, amb un valor econòmic global de 54.242 milions d’euros. Les despeses en consum intermedi (compra de béns i serveis necessaris per desenvolupar les tasques domèstiques) sumen 19.377 milions d’euros, mentre que el consum en capital fix (la depreciació per l’ús dels d’estris i maquinaria que ajuden en la realització de les tasques familiars) es valora en 230 milions d’euros.

L’estudi és especialment rellevant ja que dóna a conèixer el valor dels treballs que queden fora de l’intercanvi monetari, com ara les tasques domèstiques, les voluntàries o les de cura de les persones dependents, és a dir, feines que incideixen directament sobre la nostra qualitat de vida i que, majoritàriament, realitzen dones. D’altres consums vinculats a l’activitat domèstica (consums intermedis i consums en capital fix) ja estan incorporats a les estadístiques macroeconòmiques oficials i tenen la seva aportació al PIB ben definida. No passa el mateix amb el treball domèstic. Si es tractés d’una activitat remunerada, el PIB de Catalunya passaria dels 135.708,5 milions d’euros als 190.181,5, amb un increment del 40%. Aquest percentatge coincideix amb els resultats d’estudis similars realitzats en altres països, com els Estats Units, Finlàndia, Suïssa o Noruega.

La incidència de l’activitat vinculada a les llars és tan important que, si s’agregués al conjunt de dades macroeconòmiques faria variar l’estructura del PIB segons les rendes. És a dir, si en el PIB estandarditzat el pes de la remuneració dels assalariats és del 48,7%, amb aquesta nova fotografia de l’economia catalana, aquest percentatge augmentaria fins al 63,3%. Això es deu al fet que el valor de la producció domèstica prové, en la seva totalitat, de la remuneració dels assalariats, ja que es tracta d’una activitat intensiva en treball. I, en canvi, no genera cap benefici monetari, la qual cosa redueix al 0,42% el pes de l’excedent brut d’explotació que generen aquests tipus de feines.

Segons les dades de l’estadística, la població catalana va dedicar més de 7 milions d’hores a les tasques domèstiques, l’any 2001. Un 72% d’aquestes hores laborals les realitzen les dones, amb més de 5 milions d’hores treballades cada any. Organitzar i elaborar els àpats són les tasques que tenen un major pes específic en el valor afegit brut de la producció domèstica, amb 22.062 milions d’euros (40,5% del total). Les segueixen les activitats destinades a atendre i cuidar altres persones (amb un 27,5% del total) i les feines que tenen a veure amb la neteja, la reparació i el manteniment de l’habitatge (amb un 23,8% del total). Així, el treball familiar domèstic a Catalunya representa el 112,3% del temps de treball de mercat, la qual cosa indica una dedicació més gran al treball no remunerat que al treball remunerat.

En termes absoluts significa que la població dedica 21 minuts més de mitjana, diàriament, al treball familiar domèstic que al treball de mercat. De l’estudi també se’n desprèn que les dones dediquen al treball, tant domèstic com de mercat, una hora diària més que els homes. La valoració econòmica d’aquest treball no remunerat és bàsica per modificar la percepció social de la seva importància i assolir l’equitat en el seu repartiment.

Les Taules Input-Output, les fonts de l’estudi

Les fonts d’informació bàsica han estat l’Enquesta de l’Ús del Temps (EUT) 2002-2003 realitzada per l’Idescat i l’INE, i l’Enquesta de l’estructura salarial 2002, elaborada per l’INE, així com la Taula Input-Output de Catalunya 2001 de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Aquesta darrera eina estadística proporciona una anàlisi coherent i molt detallada del conjunt de relacions econòmiques que tenen lloc entre tots els sectors de l’activitat econòmica. Gràcies a aquesta informació, és possible desenvolupar treballs com els comptes satèl·lit, que permeten estudiar sectors econòmics que, per la seva transversalitat o peculiaritat no tenen un reflex clar en les estadístiques tradicionals. A part del compte satèl·lit de la producció domèstica s’està treballant en els de l’habitatge, el turisme i la cultura, entre d’altres.

Malgrat que els anys de referència de les fonts estadístiques emprades són dispars, s’ha optat per prendre com a any de referència el 2001 realitzant, si era necessari, els tractaments estadístics pertinents per tal d’homogeneïtzar les dades. Tot i que l’any base és el 2001, l’estabilitat dels comportaments de les famílies ens permeten obtenir uns resultats que són perfectament extrapolables a l’actualitat.

L’equip investigador

La investigació, que va ser encarregada per l’Institut Català de les Dones, ha estat desenvolupada per un equip del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona (UB) format per Cristina Carrasco i Mònica Serrano, amb la col·laboració i l’assistència tècnica de l’Institut d’Estadística de Catalunya. Cristina Carrasco és Llicenciada i doctora en ciències econòmiques i professora del Departament de Teoria Econòmica de la UB que investiga sobre temes relacionats amb els treballs de les dones. Mònica Serrano és professora del Departament de Teoria Econòmica de UB i estudia temes relacionats amb taules input output.

Nova col·lecció

La publicació Compte satèl·lit de la producció domèstica de les llars de Catalunya 2001 endega una nova col·lecció de l’Institut Català de les Dones anomenada “Estudis”, que té per objectiu difondre investigacions en l’àmbit de les polítiques de dones. L’estudi es pot consultar en línia a Internet.

L’elaboració d’aquest compte satèl·lit està prevista tant a al Llei del Pla estadístic 2006-2009 com al programa anual d’actuació estadística per a aquest 2007. L’Idescat ha editat, dins la seva col·lecció “Estadística social”, les taules completes de l’estudi i una anàlisi a fons dels resultats que pot consultar-se on-line a la web de l\'Idescat.