El Departament de Salut (a través de la secretaria de Salut Pública), i Protecció Civil recorden la necessitat de mantenir tot l’any la prudència quan es realitzen activitats a l’aigua.

A la vintena de víctimes mortals cal afegir-hi les 9 persones que van morir entre l’1 de gener i el 15 de juny; i una que va morir el passat dia 17 de setembre. A més, l’inici de la campanya de bany va ser especialment negativa (sobretot juliol amb 9), fent que les xifres esdevinguessin les pitjors dels darrers anys, però aquest passat mes d’agost es van reduir les víctimes a 4.

Pel que fa a les piscines, aquest estiu han mort 4 persones; l’any passat van ser 7; 11 el 2023; 12 el 2022 i 8 el 2021. La dada d’enguany és positiva respecte estius anteriors, malgrat segueix preocupant, com cada estiu, l’elevat nombre de ferits a les piscines (28), la gran majoria menors d’edat (22).

Per últim, pel que fa a les aigües interiors (rius, pantans i gorgs), enguany han mort 4 persones ofegades, les mateixes que l’any passat les mateixes dates.

Perfil de les persones ofegades a les platges

Les 20 persones que han mort a les platges durant la temporada de bany del 15 de juny al 15 de setembre ho han fet majoritàriament a la Costa Brava (7) i la Costa Central (7); seguit de la Costa Daurada (6). Segons les dades dels darrers 5 anys, el 41% dels ofegaments han tingut lloc a la Costa Brava; un 34% a la Costa Daurada, i un 25% a la Costa Central.

Pel que fa al sexe, majoritàriament les víctimes han estat homes (13) i 7 han estat dones. La tendència ha estat molt similar a la dels darrers 5 anys, en què en un 78% dels casos les víctimes han estat homes, i només un 22% dones.

Quant a l’edat de les persones que han perdut la vida a les platges catalanes, 10 tenien més de 65 anys; 8 eren adults fins a 64 anys; i 2 han estat menors d’edat.

Aquest estiu, el mes de juliol ha estat el més negatiu pel que fa als ofegaments mortals a les platges (9), seguit del mes de juny amb 7 i l’agost amb 4. El mes de setembre no hi ha hagut cap víctima mortal.

Del total de víctimes mortals, 6 han mort mentre hi havia servei de vigilància i onejava la bandera verda, i 4 amb bandera groga. Les altres 7 persones s’estaven banyant fora de l’horari de vigilància (abans o després), i en 4 ocasions en platges sense servei de vigilància.

Perfil dels ofegats a les piscines

A les piscines, tant d’ús privat com públic, aquest estiu 2025 s’ha notificat la mort de 4 persones, mentre que el 2024 van ser 7. El nombre de víctimes mortals s’ha reduït, però es manté l’elevat nombre de ferits (28), dels quals 22 han estat menors d’edat.

De les 4 víctimes mortals, 2 han estat en piscines particulars o comunitàries; i 2 en piscines d’ús públic. Quant a les edats, 3 tenien més de 80 anys i 1 era adult. De les víctimes mortals, 3 han estat dones i 1 home.

Dos dels ofegaments han estat el mes de juny, 1 al juliol i 1 a l’agost.

Perfil dels ofegaments en aigües interiors

Aquest estiu han mort ofegades en aigües interiors un total de 4 persones, el mateix nombre que l’any passat. Els accidents mortals han estat en pantans (3) i rius (1) i les víctimes han estat persones joves (entre 15 i 24 anys), totes elles homes.

Balanç de trucades al 112 durant la campanya de platges

El telèfon d’emergències 112 ha rebut aquest estiu un total de 3.581 trucades per 2.339 incidències relacionades amb la campanya de platges, mentre que el 2024 van ser 3.118 trucades i 2.051 incidents.

Aquest 2025, el gruix principal de trucades s’ha rebut des del Barcelonès (557) seguit de l’Alt Empordà (435), el Baix Empordà (416), el Maresme (408), el tarragonès (388), el Garraf (290), la Selva (234), el Baix Camp (210), el Baix Penedès (172) i el Baix Llobregat (124).

El municipi des d’on s’han fet més trucades ha estat Barcelona amb 402 trucades; seguit de Roses (160), Sitges (124), Vilanova i la Geltrú (124), Badalona (123), Lloret de Mar (118), Salou (114), Tarragona (109), Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant (89) i Torroella de Montgrí (84).

El 50,01% de les trucades (1.791) ha estat per demanar assistència sanitària al Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM); seguit del 33,18% que ha estat per incidències o afectacions per l’estat de la mar (1.188). La resta d’incidents han estat el rescat de persones, abocaments, temes de civisme o seguretat, entre altres.

Atencions del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)

Entre el 15 de juny i el 15 de setembre, el Sistema d'Emergències Mèdiques de Catalunya (SEM) ha atès 145 persones per ofegament a platges, rius, piscines i embassaments. En el 80% dels casos, el SEM ha atès, estabilitzat i traslladat posteriorment a la persona afectada a un centre sanitari.

La majoria de les atencions del SEM s’han realitzat a les platges amb 74 afectats, seguit de les piscines amb 60, els rius amb 6 i el mar obert amb 1 afectat.

Per Regions Sanitàries, el SEM ha atès a 10 persones a Barcelona ciutat: 4 a piscines i 6 a la platja. 11 persones a la Regió Sanitària Metropolitana Nord: 4 piscines, 6 a la platja i 1 a rius i embassaments. 11 assistències a la Regió Sanitària Metropolitana Sud: 4 a piscines i 7 a les platges. A la Regió Sanitària del Camp de Tarragona el SEM ha atès a 26 persones: 9 a piscines i 17 a les platges. A la Catalunya Central s’han atès 3 persones en piscines. A Girona, 55 persones: 27 a les platges, 21 a piscines i 5 a mar obert. A Lleida, 8 persones: 4 a piscines i 4 a rius i embassaments. A la Regió Sanitària del Penedès el SEM ha atès a 19 persones: 10 a les platges i 8 a les piscines. A les Terres de l’Ebre, el SEM ha atès a 5 persones: 3 a piscines, 1 a la platja i 1 a rius i embassaments; i finalment, a la Regió Sanitària Alt Pirineu i Aran no s’ha hagut de realitzar cap assistència.

La dedicació del SEM durant la campanya d'estiu és essencial per a una bona atenció a la ciutadania. Els equips de professionals sanitaris, amb la formació especialitzada i el màxim compromís, treballen per garantir una resposta ràpida i eficaç en situacions d'emergència. Les unitats terrestres i els helicòpters medicalitzats juguen un paper crucial en aquesta atenció, permetent desplaçaments immediats i accessibles a les zones que més ho necessiten.

Aquestes eines i recursos, asseguren que les persones afectades rebin l'assistència sanitària necessària de manera efectiva, millorant així la qualitat del servei a la ciutadania.

Major supervisió dels menors

La majoria dels ofegaments mortals es produeixen a les platges entre persones adultes, moltes d’elles d’edat avançada. En canvi, els infants i adolescents són víctimes de gairebé 4 de cada 10 ofegaments mortals a piscines, per la qual cosa cal que una persona adulta supervisi sempre els menors quan són en aquests entorns, i convé ensenyar-los a nedar i a desenvolupar-se amb seguretat a l’aigua.

Banderes a les platges

Del 15 de juny fins al 15 de setembre han onejat un total de 10.272 banderes verdes a les platges vigilades de Catalunya, 5.489 grogues i 771 vermelles.

La majoria de banderes vermelles durant l’estiu han estat per fenòmens meteorològics adversos (tempestes elèctriques), mala qualitat de l’aigua sobretot després dels episodis de pluja, i per estat de la mar i fort onatge.

A més, durant l’estiu s’ha fet una prova pilot amb una boia intel·ligent connectada a un sistema de semàfors a Vilanova i la Geltrú amb l'objectiu de facilitar als municipis noves eines per a la gestió de la seguretat a les platges de la seva competència.

Els fanals lumínics estan connectats telemàticament a unes boies que mesuren automàticament les condicions de l'onatge a la zona de bany. Els fanals s'encenen automàticament amb els colors semafòrics per indicar si el bany és segur (verd), cal precaució (groc) o està prohibit (vermell), d'acord amb les dades de les boies sobre l’onatge. A més, el color del fanal pot ser modificat manualment pel responsable de la platja.

Dispositiu de la campanya de platges

El dispositiu de la campanya s’ha dut a terme des del Centre de Coordinació Operativa de Catalunya CECAT, on s’ha comptat amb la presència diària d’un representant del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM) i un operador de platges en contacte diari i permanent amb les diferents empreses de socorrisme que han prestat servei a les platges catalanes.

Gràcies a aquesta coordinació entre el CECAT, el SEM i les empreses de socorrisme, s’han pogut gestionar amb molta agilitat i rapidesa les diverses situacions de risc a les platges.

També ha estat disponible al llarg de l’estiu el visor de platges de Protecció Civil https://interior.gencat.cat/ca/arees_dactuacio/proteccio_civil/estatplatges/ on consultar la bandera que onejava, els serveis que oferia la platja, i els horaris del servei de vigilància, entre altres.

Crida a no abaixar la guàrdia

Els ofegaments són especialment freqüents durant els mesos d’estiu i, en general, en períodes en què les temperatures elevades inviten a refrescar-se a platges, piscines i altres entorns aquàtics. És important recordar, però, que 3 de cada 10 ofegaments mortals enregistrats a Catalunya en els darrers anys s’han produït fora del període que va de juny a setembre, per la qual cosa el Departament de Salut (a través de la secretaria de Salut Pública), i Protecció Civil recorden la necessitat de continuar mantenint la prudència quan es realitzen activitats a l’aigua.

En aquest sentit, es recorda que cal respectar sempre les indicacions de seguretat en llocs destinats a la natació i el bany. I en el cas que hi hagi infants fent activitats dins o a prop de l’aigua, supervisar-los sempre d’acord amb la seva edat i desenvolupament: els més petits sempre a l’abast de la mà i els més grans a la vista.