Hi treballaran conjuntament els tres equips que intervenen en aquest procés:

1. Personal dels centres de salut integral de referència (CSIR) amb perfils professionals i formació específica en dependència.
2. Serveis de valoració de la dependència (SEVAD), orgànicament dependents del Departament de Drets Socials i Inclusió, que són els que valoren si una persona és dependent i en quin grau (I, II o III)
3. Professionals dels serveis socials bàsics, pertanyents als ajuntaments o consells comarcals, que són els encarregats de l’elaboració del PIA. És a dir, fan la proposta concreta a l’usuari del servei o prestació que els pertoca i el càlcul econòmic corresponent, un cop valorat el grau de dependència.

Aquestes funcions s’atenen fins ara en circuits completament separats de l’atenció sanitària. En canvi, a partir d’ara, les persones podran acudir al seu metge de família i iniciar allà mateix el procés de reconeixement.

És un canvi de paradigma per situar la persona al centre: els serveis de salut i socials treballaran conjuntament per acompanyar-la en la presa de decisions, tenint en compte la seva situació, necessitats, preferències, recursos i serveis disponibles.

Consellera Mònica Martínez Bravo

Per fer-ho, s’han seleccionat diversos equips d’atenció primària de la xarxa pública de salut que, en el marc de la prova, es redissenyen com a centres de salut integral de referència (CSIR), entre ells, a Vic, una zona amb llarga tradició en la suma de recursos socials, sanitaris i comunitaris per atendre les persones amb malaltia mental, dependències i dobles complexitats.

“Aquests centres actuen com a laboratoris d’innovació”, amb més autonomia i capacitat de coordinació amb els serveis socials bàsics i amb el Departament de Drets Socials i Inclusió, ha afegit la consellera.

{"uuid":"19940624-ddea-4207-beb2-b38de0b592d1","name":"fotoVic1.JPG","author":"DSI/Raquel Pérez","type":"0","location":"0"}

Aquest canvi estructural es tradueix en tres novetats principals:

1. Integració del coneixement clínic en la valoració de la dependència. Permet una millor aproximació als casos de major complexitat sanitària i accelera els reconeixements de grau. Exemple: el grau III de dependència es podrà reconèixer directament a partir d’informes mèdics quan hi hagi una pèrdua significativa d’autonomia física, mental o intel·lectual acreditada.
2. Creació d’una finestreta única d’atenció. La persona és atesa conjuntament per professionals socials i sanitaris, segons les seves necessitats i preferències, i no segons la divisió administrativa del sistema.
3. Innovació organitzativa. Amb més autonomia i capacitat de coordinació amb hospitals i serveis socials municipals.

Què s’espera i què s’avalua de l’experiència pilot?

1. Millorar l’experiència i satisfacció de les persones, familiars i professionals separant la intervenció social i sanitària del procés administratiu.
2. Accelerar, fer més accessible i proactiva la resposta a la dependència i disminuir les persones en llista d’espera de la valoració de la dependència i l’elaboració de PIA.
3. Integrar la intervenció dels equips de salut i els equips socials que operen amb la persona.
4. Poder planificar a mitjà i llarg termini els serveis i recursos per atendre la població.

En una primera fase, el projecte es posarà en marxa a Vic i a Castelldefels, però la previsió és que es desplegui progressivament al conjunt del país i s’incorpori també als processos vinculats a la discapacitat, avançant així en el desplegament de l’atenció integrada social i sanitària.

La visita de la consellera a Vic també ha inclòs trobades amb el consistori, la Fundació Hospital Universitari la Santa Creu —on ha conegut el projecte de llars amb servei per a gent gran—, el Consorci d’Osona Acció Social i visita al Servei d'Orientació i Acompanyament a les Famílies.