El Palau Robert ha acollit avui la presentació de l’informe “Invertir en un futur just: prestacions econòmiques contra la pobresa infantil”, elaborat pel Comitè d’Experts per al Transformació i la Innovació Social (CETIS)a petició del Govern. L’acte ha estat presidit per la consellera de Drets Socials i Inclusió, Mònica Martínez Bravo.

El febrer de 2025 es va posar en marxa el CETIS, integrat al Departament de Drets Socials i Inclusió, amb l’objectiu de transformar el sistema de protecció social de Catalunya en base a l’evidència científica i les millors pràctiques internacionals. Avui el Comitè ha presentat el primer informe.

El document està alineat amb l’Estratègia de lluita contra la pobresa infantil a Catalunya 2025-2030, presentada el mes de maig. En aquest sentit, desenvolupa les recomanacions de l’Estratègia en l’àmbit de les prestacions socials, aportant innovació i propostes fonamentades en l’evidència empírica, amb l’objectiu d’avançar cap a un sistema més eficaç.

“Catalunya arrossega des de fa dècades una taxa de pobresa infantil persistent i superior a la mitjana europea. Un de cada tres menors viu en situació de vulnerabilitat, i això no només és una injustícia social, sinó també un fre al futur del país. Per això necessitem entendre les prestacions socials com una inversió: invertir en infància és invertir en cohesió, en igualtat d’oportunitats i en prosperitat compartida”, ha remarcat la consellera.

Principals innovacions i recomanacions de l’informe

L’informe constata que el sistema de prestacions socials de Catalunya redueix la pobresa infantil un 22% (9 punts percentuals) i la pobresa severa un 40%, però subratlla que l’efecte reductor continua sent inferior al d’altres països europeus. Per aquest motiu, proposa noves línies d’acció per millorar l’eficàcia de les transferències públiques, amb quatre grans innovacions:

1. Focalització ampliada (broad targeting). L’informe assenyala que limitar les ajudes només a les rendes més baixes crea efectes barrera i desincentius. Per això, recomana un model més flexible, en què el suport econòmic arribi a un ventall més ampli de famílies i decreixi progressivament a mesura que augmenten els ingressos. El Complement d’Ajuda per a la Infància (CAPI) de l’Ingrés Mínim Vital n’és un exemple paradigmàtic, amb potencial per cobrir fins al 40% dels infants, tot i que el seu desplegament encara és lluny d’aquest objectiu.
2. Tenir en compte el cost de la vida, i en particular el de l’habitatge, en el disseny de les prestacions. Dues famílies amb els mateixos ingressos poden viure situacions de privació molt diferents si una ha de fer front a un lloguer elevat i l’altra té un habitatge en propietat. Per això, el CETIS proposa reforçar el suport a les llars amb sobrecàrrega de costos d’habitatge, mitjançant instruments complementaris que ajudin a reduir la privació material en aquests casos. En concret, recomana establir una prestació complementària d’habitatge, concebuda com un exercici de broad targeting, que doni cobertura no només a les llars perceptores de la renda garantida bàsica, sinó també a aquelles situades en trams adjacents d’ingressos, seguint el model del IMV-CAPI per a unitats familiars amb infants.
3. Universalitat estratègica com a eina per combatre la bretxa de cobertura o non-take-up. L’informe proposa la creació d’una prestació universal per a la primera infància —com ara ajudes al primer any de vida o fins a una edat assumible— que afavoreixi l’accés a la informació, redueixi la burocràcia i reforci el vincle amb col·lectius vulnerables, tot obrint la porta a la continuïtat en prestacions focalitzades. D’aquesta manera, es millora el coneixement de les ajudes i es facilita que les famílies continuïn accedint posteriorment a prestacions més focalitzades.
4. Prestacions compatibles amb la feina i que s’ajustin de manera progressiva a l’augment dels ingressos. Quatre de cada deu llars en pobresa severa no poden accedir a les ajudes per tenir alguna activitat laboral, tot i seguir vivint en una situació de vulnerabilitat. Segons l’informe, la pobresa laboral vinculada a la temporalitat i a l’oscil·lació de les hores treballades exigeix prestacions més flexibles, capaces d’adaptar-se als canvis i de reduir la pobresa infantil sense penalitzar l’ocupació. A més, proposa anar més enllà de la compatibilitat amb la feina per incorporar incentius a l’inici de l’activitat laboral, com ara trams exempts d’ingressos, per evitar que l’entrada al mercat de treball suposi una disminució dràstica de les quanties percebudes com a prestació.

A més, l’informe apunta dues recomanacions complementàries. En primer lloc, aprofitar la informació generada als centres educatius i instàncies de l’administració educativa —com el dispositiu NESE— per activar noves formes d’acompanyament a les famílies en l’accés a les prestacions socials. En segon lloc, impulsar una nova cultura científica i d’avaluació, que faci un ús extensiu de l’evidència més robusta, de pilots experimentals i d’avaluacions de resultats per fonamentar les polítiques socials i garantir que els canvis adoptats siguin efectius i mesurables.

A l’acte de presentació de l’informe també hi ha participat el secretari general de Drets Socials i Inclusió, Raúl Moreno; la secretària de Cicles de Vida i Ciutadania, Teresa Llorens, i els investigadors del CETIS Pau Marí-Klose, Sara Ayllón, Alba Lanau i Albert Arcarons.

Podeu consultar l’informe aquí.