El nombre de sol·licituds de segones opinions mèdiques registrades a la Regió Sanitària Lleida ha mantingut variacions al llarg de la dècada, sense una tendència marcada, amb una mitjana anual de 70. L’any que més peticions es van registrar va ser el 2019, amb 98, i el que menys, el 2015, amb 28. El 2020, tot i la pandèmia, se’n van registrar 59. L’any passat se’n van registrar 83, i en el que portem de 2025, 53. En el conjunt de Catalunya, durant el 2024 es van registrar 1.275 sol·licituds.

A l’Alt Pirineu i Aran en el mateix període s’ha registrat una mitjana de 9 sol·licituds anuals. L’any amb més sol·licituds registrades va ser el 2023, amb 15, i el que menys el 2016, amb 2. L’any passat se’n van registrar 6 i en el que portem de 2025,10. Si bé el nombre de peticions varia entre anys, en els darrers 8 anys la tendència es manté estable.

Les principals patologies que han motivat les segones opinions en el global de l’última dècada al territori lleidatà són els càncers, les cirurgies ortopèdiques amb risc de limitació funcional important i, a més distància, les malalties degeneratives progressives del sistema nerviós central i de neurocirurgia. Pel que fa a l’any passat, de les 83 sol·licituds registrades a Lleida, 43 va ser per càncers i 22 per cirurgia ortopèdica, mentre que al Pirineu 5 de les 6 van ser per càncers.

En totes dues regions, la majoria de les peticions van tenir com a centre de destí l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i van servir per confirmar el diagnòstic, assessorar sobre el tipus de tractament o confirmar la teràpia aplicada.

Procés per demanar una segona opinió mèdica

Per demanar una segona opinió mèdica el pacient ha d’omplir una sol·licitud i lliurar-la a la unitat d’atenció al ciutadà del centre on li hagin diagnosticat la malaltia o bé en una oficina de registre oficial. Per cada especialitat mèdica, el centre on és atesa la persona facilitarà un llistat dels hospitals habilitats per emetre l’informe de segona opinió mèdica fora de la regió sanitària i el pacient n’haurà de triar un. Un cop presentada la sol·licitud i, en cas que sigui acceptada, es poden produir dos escenaris diferents: o bé la confirmació del diagnòstic o tractament, o bé la proposta d’un diagnòstic o tractament diferent. En el primer cas, l’atenció es continuarà realitzant en el centre on ja s’atenia el pacient.

En canvi, en la segona situació, el pacient podrà triar entre continuar rebent l’atenció en el seu centre o bé en el centre que ha fet el nou diagnòstic. En la gran majoria dels casos l’informe de segona opinió confirma el primer diagnòstic: d’entre les sol·licituds del 2024, el 90% dels informes van coincidir amb el diagnòstic o tractament.

El dret a la segona opinió mèdica està reconegut dins el sistema públic de salut de Catalunya a través del Decret 125/2007 de la Generalitat de Catalunya. Permet que qualsevol persona pugui sol·licitar una valoració clínica alternativa per part d’un equip diferent al que ha emès el diagnòstic inicial, sempre que la malaltia estigui inclosa en els supòsits de segona opinió. Els supòsits en què una persona pot demanar una segona opinió inclou: malaltia degenerativa progressiva del sistema nerviós central sense tractament curatiu; càncer maligne; cirurgia ortopèdica amb risc de limitació funcional important; neurocirurgia, cardiocirurgià, cirurgia vascular, cirurgia oftàlmica; trasplantament i malaltia minoritària.