{"uuid":"d4bca259-6fa6-4de8-9edc-405df5150f68","name":"conseller_samper_compreix_Parlament_explicar_Pacte_Nacional_Indústria.jpeg","author":"EMT","type":"0","location":"0"}

El primer document de treball del Pacte Nacional per a la Indústria (PNI) 2026-2030 preveu invertir prop de 4.400 milions d’euros en 166 mesures per enfortir la productivitat i competitivitat del sector a Catalunya. Així ho ha anunciat aquesta tarda el conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, durant la seva compareixença en comissió parlamentària.

Després de la compareixença d’avui, s’inicia la tercera fase del procés del PNI que és la del diàleg i la concertació per consensuar el document que ha de ser el full de ruta de la política industrial de Catalunya fins al 2030.

El conseller Sàmper, que ha comparegut a petició pròpia, ha explicat que el PNI 2026–2030 “és la nostra eina central de política industrial i ha de ser capaç d’integrar imprevistos i adaptar-se a un món volàtil sense perdre el rumb”. Per tant, incorporarà mecanismes actius de seguiment, d’avaluació i d’ajusts de forma contínua, perquè si canvien les condicions es puguin adaptar les mesures, les prioritats, els pressupostos o les estratègies, sense haver de reiniciar el Pacte.

El pròxim PNI preveu articular-se sobre tres objectius: productivitat; descarbonització i sostenibilitat; i resiliència, que s’estructuraran en cinc àmbits:

1) Sostenibilitat i l’energia Amb mesures que van des de la descarbonització i l’impuls de l’economia circular fins a les renovables i l’hidrogen verd.

2) Ocupació de qualitat Amb un fort accent en la formació professional, la requalificació al llarg de la vida, la reducció de la bretxa formativa, la igualtat i la salut laboral.

3) Innovació i competitivitat Que inclou la recerca i el desenvolupament, el suport als clústers i als doctorats industrials, la digitalització de les empreses, la internacionalització i el creixement empresarial.

4) Infraestructures i sòl industrial Amb actuacions com la modernització de polígons, la posada a disposició de 3.000 hectàrees de sòl nou, l’estratègia de terminals ferroviàries i la resiliència hídrica.

5) Marc institucional i social Que té per objectiu simplificar la burocràcia, desplegar la finestreta única i impulsar la compra pública d’innovació.

I es complementaran amb un enfocament sectorial en set àmbits estratègics: semiconductors i xips; intel·ligència artificial; ciberseguretat; biomanufactures i salut; agroalimentari i forestal, i mobilitat, construcció industrialitzada.

El conseller Sàmper ha destacat algunes de les 166 mesures, previstes inicialment, que recull la proposta de document com el finançament a projectes d’adaptació i mitigació climàtica a la indústria; l’orientació de la Formació Professional del SOC a les necessitats industrials reals; l’impuls als Doctorats Industrials per unir universitats i empreses; l’Estratègia de Resiliència Hídrica, i l’Estratègia de Semiconductors i Xips.

El conseller ha transmès un missatge de confiança envers el teixit productiu català que “sempre que el país ha necessitat fer un pas endavant, l’ha fet” i també de reconeixement als treballadors i les treballadores del sector industrial que “són els braços i els caps de les fortaleses de la nostra indústria”.

Nova estratègia d’internacionalització

El conseller d’Empresa i Treball, Miquel Sàmper, també ha comparegut per donar detalls sobre l’evolució de la situació aranzelària. En aquest sentit, el conseller ha recordat que “el Govern de la Generalitat ha respost amb contundència i celeritat mitjançant el Pla Responem que mobilitzarà fins a 1.500 milions d’euros per tal de garantir que cap empresa catalana es quedi enrere”. Així mateix, Sàmper ha explicat que el Departament d’Empresa i Treball, a través d’ACCIÓ, prepara una estratègia d’internacionalització per a l’economia catalana per al període 2026-2030 que fixa objectius ambiciosos com ara:

1. Consolidar el lideratge en el volum d’exportacions de l’Estat (actualment en concentrem el 26%).
2. Aconseguir que 2.000 noves empreses comencin a exportar.
3. Assolir 1.000 noves empreses exportadores regulars per arribar a les 19.000.
4. Facilitar que 300 noves empreses catalanes obrin filials a l’exterior per arribar a les 3.500.

Sàmper ha avançat que a partir del gener del 2026 estarà disponible un nou programa publicoprivat per a la iniciació a l’exportació. L’objectiu és estimular una major base exportadora catalana, atès que actualment només 4 de cada 10 empreses exportadores esporàdiques continuen exportant l’any següent.

Aquesta estratègia, que ha de marcar el full de ruta compartit en les polítiques de suport a la internacionalització dels propers 5 anys, serà el resultat d’un procés de debat i consens amb els principals agents econòmics i socials, públics i privats.