Aquesta setmana el Servei Català de Trànsit (SCT) du a terme unes sessions de treball per a la prevenció de la sinistralitat de motocicletes, en què s’ha convidat a assistir el Ministeri de Transports i Mobilitat Sostenible, el Departament de Territori, Habitatge i Transició Ecològica, les Diputacions, l’Ajuntament de Barcelona, els Mossos d’Esquadra i l’Asociación Nacional de Empresas del Sector de Dos Ruedas (ANESDOR), entre d’altres representants del sector de la mobilitat en motocicleta.

Aquest dimarts hi ha hagut una jornada tècnica en què s’ha reflexionat i debatut en relació amb les mesures que s’han d’adoptar als revolts perillosos per reduir els accidents dels motoristes. Entre d’altres, hi ha hagut una ponència del coordinador de Seguretat Viària i Mobilitat de l’SCT, Òscar Llatje, que ha fet una radiografia del context de la sinistralitat de les motocicletes. Així mateix, ha comptat amb dues ponències més d’un expert de KFV, la Junta de Seguretat Viària d’Àustria, Martin Winkelbauer, en relació amb quina ha de ser “la seguretat dels motoristes en els revolts perillosos” i també ha fet una anàlisi de “bones pràctiques i els resultats obtingutsen la senyalització d’aquests revolts a Europa”. En aquest sentit, Àustria és un dels països pioners a Europa en la reducció de la sinistralitat en moto a partir de l’aplicació d’una senyalització específica als revolts.

El director del Servei Català de Trànsit, Ramon Lamiel, que ha inaugurat la jornada, ha explicat que “el Pla de Seguretat Viària 2024-2026 estableix que cal continuar treballant per adaptar les infraestructures a la conducció en motocicleta per fer-les més segures per als motoristes. Això es tradueix en dues accions o mesures com són la implantació de carrils preferents per a motoristes a les entrades de les grans ciutats, com ara obrir el BUS-VAO de la B-23 a aquest col·lectiu, i també expandir l’experiència de la senyalització del traçat de revolts perillosos per a motoristes en rutes amb alta mobilitat de motos. A través d’un marcatge horitzontal, i tenint molt en compte el factor humà en l’estratègia de senyalització com fa el model austríac, es tracta de dirigir la traçada i forçar la reducció de la velocitat dels motoristes per evitar sinistres”.

Per part seva, Martin Winkelbauer ha explicat que, “des del 2015, estableixen una senyalització específica en els revolts perillosos d’Àustria. Pintem i enganxem marques a la carretera a l’interior de la traçada on es produeixen els sinistres. Aquest marcatge serveix perquè els motoristes l’esquivin i no s’acostin a l’eix de la carretera i tinguin mig cos al carril oposat. Actualment, comptem amb entre 70 i 80 revolts perillosos marcats a les carreteres austríaques i hem exportat aquesta senyalització a Luxemburg, que ja ho aplica en 60 revolts i han solucionat el problema de seguretat viària que tenien”.

Demà dimecres es farà una visita i un treball de camp amb experts a l’N-260 a la Collada de Toses i dijous es farà el mateix a la B-124 entre Sant Llorenç Savall i Calders. Es farà una demostració sobre el terreny decom s’ha de senyalitzar el traçat de corbes perilloses per a motoristes, mesura que ja s’ha implementat amb bons resultats a diferents països europeus.

Experiència prèvia

El Servei Català de Trànsit va estrenar ara fa sis anys, l’octubre de 2019, a la carretera BV-2115 en el terme municipal de Castellet i la Gornal, al voltant del Pantà de Foix, una prova pilot de senyalització vertical i horitzontal específicament adreçada a motoristes, que es va concretar en un traçat de 3,7 quilòmetres amb 22 revolts. Allà s’hi combinen els nous senyals horitzontals (pintura a la calçada) amb altres de verticals (plaques informatives) amb l’advertència Atenció motos en aquest últim cas i també el dibuix d’una moto que agafa el revolt sense trepitjar el senyal horitzontal a tocar de la línia contínua del sentit de circulació oposat.

L’elecció d’aquest escenari es basava en una sèrie de factors, però inicialment era la tipologia dels accidents: en aquell moment, el 44% dels accidents mortals de motos eren sortides de via o col·lisions frontals. A més, entre d’altres criteris que van manar a l’hora de triar els revolts senyalitzats, van ser que fossin trams d’accidents mortals i/o greus.

El juliol de 2017 el Servei Català de Trànsit ja havia fet el primer anunci públic del projecte de senyalitzar els revolts més perillosos per a les motocicletes davant la constatació amb xifres que l’accidentalitat mortal d’aquest col·lectiu representava un de cada quatre casos, ara el 2025 ja un de cada tres.

Més del 30% de les víctimes mortals són motoristes

Entre l’1 de gener i avui hi ha hagut 111 víctimes mortals en 103 accidents a la xarxa viària interurbana de Catalunya. D’aquestes persones mortes, 34 eren motoristes. Per tant, el 30,6% pertanyien a aquest col·lectiu vulnerable. A més, també hi ha hagut 273 motoristes ferits greus. En aquest sentit, des del Servei Català de Trànsit es fa una crida a la prudència i es demana més percepció del risc i consciència de la pròpia fragilitat als motoristes, així com respecte i prudència vers als motoristes a la resta de conductors. Contenir i reduir la sinistralitat dels motoristes és una prioritat de l’SCT i per això enguany també s’han planificat diverses accions policials i formatives amb l’objectiu d’augmentar la seguretat viària d’aquest col·lectiu.