El conseller de Governació i Administracions Públiques, Joan Carretero, considera que l’acord al qual es va arribar ahir al Congrés en matèria d’ordenació territorial, en el marc de la ponència estatutària acaba amb l’aspiració històrica de tot el catalanisme polític de dotar Catalunya d’una organització territorial adequada a la seva realitat, lliure d’ingerències centralistes. A més, el conseller creu que si l’Estatut s’acaba aprovant en els termes que ahir va acordar la ponència suposarà un evident retrocés respecte de la regulació de l’organització territorial a l’Estatut del 1979 actualment vigent, en definitiva, un autogol.

El titular de Governació recorda, en aquest sentit, que l’Estatut actualment vigent atorga a la Generalitat la competència exclusiva en matèria d’ordenació del territori, la qual ha estat mutilada per la legislació bàsica de l’Estat i la jurisprudència del Tribunal Constitucional (TC). Segons Carretero, “l’acord assolit ahir trasllada directament a l’articulat de l’Estatut les retallades competencials que durant anys s’han practicat mitjançant les lleis de bases: si nosaltres mateixos ens autolimitem, li estalviem a l’Estat la feina de retallar a posteriori”.

El conseller creu que l’acord d’ahir és “un miratge” perquè nega al Parlament la capacitat real d’organitzar territorialment el país, ja que atorga a l’Estat la potestat de decidir quines seran les competències i el règim jurídic dels consells de vegueria, que farà que la substitució de les diputacions per aquests ens esdevingui “un simple canvi de nom”. “Això no és el que defensaven els partits catalans en el tràmit de discussió de l’Estatut al Parlament”, afegeix.

Finalment, Carretero assegura que “ni tan sols els federalistes no poden estar satisfets amb l’acord votat ahir en ponència, ja que la capacitat dels territoris per organitzar-se internament i per regular les seves administracions locals és un dels trets distintius de tots els sistemes federals”. Per tot plegat, el conseller demana a les forces de tradició catalanista que esmenin la votació en les següents tramitacions parlamentàries, ja sigui en comissió o durant el ple.