En aquests terrenys també es construirà un nou CAP i un aparcament
La Generalitat de Catalunya reagruparà als terrenys de la vella sitja de Figueres tots els serveis administratius que actualment presta a la comarca de l’Alt Empordà. A més, en aquest espai construirà un nou CAP i un aparcament soterrani. Així ho ha anunciat avui el secretari general del Departament d’Economia i Finances, Martí Carnicer, després d’una trobada amb l’alcalde de Figueres, Joan Armangué, per presentar-li el nou projecte. A la reunió també han assistit la directora general del Patrimoni de la Generalitat, Immaculada Turu, la delegada del Govern a Girona, Pia Bosch, i el director dels serveis territorials de Salut a Girona, Ferran Cordon. Segons ha dit Carnicer, aquesta operació s’emmarca en la nova política patrimonial de la Generalitat que dirigeix el Departament d’Economia i Finances i que té com a finalitat reestructurar i racionalitzar el patrimoni immobiliari de l’administració catalana.
El terrenys de l’antiga sitja de Figueres, propietat de la Generalitat, estan situats als afores del nucli urbà, molt a prop de l’entrada al municipi per la carretera Nacional II, i ocupen una superfície d’uns 5.000 metres quadrats. D’aquests, uns 2.700 metres quadrats, que són els que actualment ocupen les restes arquitectòniques de la sitja, un magatzem d’una planta i un edifici auxiliar, han estat qualificats com a zona d’equipaments. Segons ha explicat Turu, en aquests terrenys es construiran un nou CAP, un aparcament i les oficines administratives d’alguns dels departaments que la Generalitat té en aquesta ciutat com els d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, Medi Ambient i Habitatge i Salut. El projecte preveu una edificabilitat màxima de 4.000 metres quadrats.
Segons ha dit el secretari general del Departament d’Economia i Finances, Martí Carnicer, la venda de la resta del solar, que ha estat qualificat de sòl residencial lliure o comercial, podria servir per finançar la construcció dels nous equipaments. En aquest sentit, Carnicer ha explicat que precisament un dels principals eixos de la nova política patrimonial de la Generalitat de concentració de seus és l’estalvi financer. Per això, s’intenta optar per edificis de propietat ubicats en sòl destinat a equipaments. L’objectiu final d’aquesta política és millorar la prestació de serveis al ciutadà, al mateix temps que, en col·laboració amb els ens locals, es fomenta el dinamisme de determinades zones i la millora en la configuració urbana d’aquests municipis.
El projecte, la direcció i l’execució d’obres i el pla urbanístic a concurs
Un altre dels eixos de la nova política patrimonial és la transparència en la gestió. Per això, la Generalitat ha optat per la via del concurs per a l’adjudicació en primer lloc, dels arquitectes que han de redactar el projecte d’obres i la direcció, així com el pla urbanístic dels terrenys que ocupaven l’antiga sitja de Figueres. I, en segon lloc, per a l’adjudicació de l’execució de les obres dels nous equipaments, és a dir, el nou CAP i els serveis adminitratius dels diferents departaments, així com del pàrquing soterrat. Segons el plec de prescripcions tècniques del concurs, aquest nou conjunt urbanístic es construirà en relació amb les característiques dels edificis residencials de l’entorn.
Aquest projecte de concentració en una sola seu de tots els serveis que la Generalitat presta a la comarca de l’Alt Empordà no és el primer que l’administració catalana ha endegat en terres gironines. De fet, ja han començat les obres de reahibilitació de l’antic hospital de Santa Caterina a Girona, futura seu dels serveis territorials de la Generalitat en aquesta demarcació.
Altres actuacions que s’emmarquen en la nova política patrimonial que està duent a terme el govern català per tot el territori són, a la ciutat de Barcelona, l’adquisició de l’antiga seu d’AGBAR per ubicar-hi les dependències del departament d’Interior, o la compra d’una parcel·la dels terrenys de les antigues cotxeres de Borbó on es construirà la nova seu de la conselleria de Benestar i Família que actualment es troba a l’edifici de Palau de Mar. A Tarragona, la Generalitat i l’Ajuntament també van signar un protocol d’intencions per construir-hi la futura Ciutat Judicial i concentrar-hi totes les dependències que l’Administració de Justícia té actualment disperses per la ciutat. I a Lleida, la centralització de totes les oficines que l’administració té a lacapital del Segrià a l’antiga Escola de Magisteri.
