Les Taules Input – Output permeten analitzar els canvis en l’economia catalana des de l’entrada a la UE
El PIB català s’ha triplicat des del 1987
El pes de les exportacions sobre el PIB ha passat del 56% el 1987 al 68% el 2001
Creixen els consums intermedis i es modifica el seu l’origen geogràfic: les compres a l’estranger de les empreses catalanes augmenten de forma significativa
L’economia es terciaritza i els sectors manufacturers perden pes: els serveis representaven el 2001 un 63,1% del PIB català, 14 punts més que el 1987
La indústria alimentària, l’editorial i la metal·lúrgia han substituït el tèxtil i la química com a sectors clau
El PIB de Catalunya s’ha multiplicat per 3,2 des de l’entrada a la Unió Europea, al mateix temps que l’economia catalana s’ha modernitzat i s’ha obert a l’exterior. Les noves Taules Input-Output de Catalunya (TIOC), presentades avui pel conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, permeten analitzar les transformacions de fons que s’han produït en el model productiu català durant els darrers 14 anys (1987-2001). En aquest període, l’economia catalana ha registrat cinc grans canvis estructurals:
1. L’economia catalana s’ha integrat plenament en els mercats mundials: augmenta el seu grau d’obertura exterior i registra un creixement espectacular de les exportacions
El grau d’obertura de l’economia catalana ha crescut 25,5 punts en dos anys. El pes de les exportacions i les importacions –a la resta d’Espanya i a l’estranger– sobre el PIB ha passat del 106,6% el 1987 al 132,1% el 2001. Si només es té en compte el comerç de mercaderies, aquest índex es situa al 117,5%, per sobre del registrat per la UE-25 (59,6%) i països com Finlàndia (84,7%), Dinamarca (62%), Alemanya (58,8%), França (42,5%) o Espanya (45,1%).
Les exportacions totals de béns i serveis han passat de representar el 56% del PIB l’any 1987 a un 68% el 2001. Aquest augment de 12 punts s’explica per l’evolució de les vendes a l’estranger: si el 1987 aquest tipus d’intercanvis representaven un 13,9% del total de les exportacions, el 2001 aquest percentatge s’havia incrementat fins al 29,3%. Catalunya continua mantenint el tradicional superàvit comercial amb la resta d’Espanya i el mercat espanyol continua essent el principal destí de l’activitat exportadora de les empreses catalanes. No obstant això, les vendes al mercat espanyol han reduït en 3,3 punts el seu pes relatiu sobre el total d’exportacions catalanes. Les exportacions representaven l’any 2001 un 34,3% de la producció total, gairebé cinc punts per sobre dels resultats del 1987. En aquest cas, també són les vendes a l’estranger les que han experimentat un augment més notable: en aquests 14 anys, han doblat el seu pes sobre la producció. Les activitats econòmiques que més han augmentat la seva orientació a l’exterior durant aquest període són la de productes d’alimentació, la química i la maquinària, entre d’altres.
2. Les empreses catalanes augmenten els consums intermedis i la seva necessitat d’importar
L’augment dels consums intermedis s’explica, en part, per la tendència cada vegada més generalitzada entre les empreses catalanes a externalitzar part dels serveis que, inicialment, estaven integrats en el si de la companyia. L’augment dels consums intermedis ha anat acompanyat d’un canvi en el seu origen geogràfic. Mentre que el 1987 el 65,3% dels consums intermedis efectuats per l’economia catalana en conjunt s’adquirien a l’interior de Catalunya, el 2001 aquest percentatge se situava al 56,8%. Les importacions de l’estranger satisfan un 24,5% d’aquest tipus de consums. De fet, aquests canvis tenen efectes sobre el global de les importacions. Així, si aquestes representaven un 27,3% de la producció total el 1987, el 2001 aquest percentatge era del 32,3%. D’aquestes, un 18,3% provenia dels mercats estrangers. En contrapartida, el pes sobre la producció de les importacions provinents de la resta d’Espanya s’ha reduït més d’un punt durant aquests 14 anys, fins a situar-se al 13,9%.
3. Canvia el destí de les exportacions i l’origen de les importacions: es redueixen les relacions comercials amb la resta d’Espanya a favor dels intercanvis comercials amb l’estranger
Com es desprèn de les dades anteriors, Catalunya ha augmentat el grau d’interrelació amb la resta del món. Aquest fenomen té molt a veure amb el procés de globalització, en què les economies són cada vegada més interdependents entre si. Catalunya, doncs, està cada vegada més integrada en una economia global i ha experimentat un canvi estructural en les seves relacions exteriors: per una banda, registrant una veritable explosió de les exportacions i augmentant al mateix temps les importacions per unitat de demanda final; per l’altra, reforçant els fluxos comercials amb l’estranger (essencialment amb Europa) i moderant els intercanvis que manté amb la resta d’Espanya, fet que ha comportat la reducció del superàvit en el comerç de mercaderies amb la resta de l’Estat, que ha passat del 13,2% del VAB (Valor Afegit Brut) el 1987 al 7,4% el 2001.
4. Els serveis guanyen pes sobre el PIB en detriment dels sectors manufacturers
Les TIOC mostren com l’economia catalana ha registrat, durant aquests anys, un procés de terciraització creixent. Els serveis representaven l’any 2001 un 63,1% del PIB català, catorze punts per sobre del percentatge que tenien el 1987 (49%). Com a contrapartida, el sector manufacturer ha perdut pes i ha passat del 37,2% el 1987 al 25,4% l’any 2001. Tot i aquesta davallada global del sector, no totes les branques d’activitat han seguit aquesta tònica. Així, mentre el tèxtil, l’alimentació, la fusta i el suro i la química han perdut pes relatiu, sectors com la maquinària o el material de transport han augmentat la seva participació. Pel que fa a l’augment dels serveis en el si de l’economia, destaca l’aportació dels serveis a les empreses, que, en 14 anys, han passat de pesar un 9,6% en el conjunt de l’economia a un 16,3%.
5. La indústria alimentaria, el sector editorial, el comerç, el transport i les comunicacions han substituït el tèxtil, la indústria de la fusta i el suro i la química com a sectors clau
Les TIOC també permeten conèixer les relacions de compravenda que es produeixen entre els diversos sectors econòmics i, per tant, valorar els lligams entre ells i quantificar l’impacte sobre l’economia d’un determinat sector, d’una variació en la demanda final. D’acord amb aquests criteris, és possible identificar els sectors clau per a una economia, que són aquells que mostren un major efecte d’arrossegament sobre d’altres sectors quan creix la seva demanda i, al mateix temps, són més arrossegats quan creix la demanda de tots els sectors de l’economia. A Catalunya els sectors clau són els transports, la indústria editorial, la metal·lúrgia, l’alimentació, la construcció i el comerç. Algunes de les branques d’activitat que el 1987 es consideraven sectors clau avui jo no ho són i s’han transformat en sectors impulsors del creixement amb una gran capacitat d’arrossegar la resta de sectors (com el tèxtil), o bé són considerats com a sectors independents amb escasses relacions amb la resta de sectors del mercat interior (com la química).
