PELS EXPERTS LA SOLUCIÓ AL PROBLEMA DEL FINANÇAMENT DE LA SANITAT HA DE COMBINAR MÉS RECURSOS I MÉS EFICIÈNCIA EN LA GESTIÓ

El text proposa un ventall de mesures que abasten des de recomanacions en matèria fiscal fins a la proposta d’un nou model organitzatiu i de gestió

El conseller d’Economia i Finances, Antoni Castells, i la consellera de Salut, Marina Geli, han rebut el document que ha redactat el Grup de treball per a la racionalització i el finançament de la despesa sanitària, presidit pel Dr. Miquel Vilardell. Els experts creuen que la solució al problema del finançament de la sanitat ha de passar, necessàriament, per la combinació d’un increment dels recursos i una millora de l’eficiència i de la gestió. Segons el text del document, “sense reformes substancials en el sistema sanitari, un increment del finançament podria tenir poc impacte en la millora de la seva qualitat i eficiència”. L’informe s’estructura al voltant d’aquests dos grans fronts d’actuació i proposa mesures en tots els sentits, des de les dirigides a aconseguir més recursos, com pot ser un increment en la participació de Catalunya en impostos com l’IRPF, l’IVA, o els especials, fins a l’optimització de la gestió proposant millores en l’organització del sistema sanitari i l’augment de la informació i la transparència. L’informe dedica una atenció especial a la despesa farmacèutica, un dels capítols que més ha crescut en els darrers anys i que els experts consideren insostenible.

Entre les mesures proposades pel Grup de treball hi ha l’increment del 40% al 50% de la participació de la Generalitat en l’impost sobre el tabac, amb una recaptació addicional prevista de 106  milions d’euros; la possibilitat d’apujar gradualment la pressió fiscal, sempre que l’Estat corregeixi el dèficit fiscal que pateix Catalunya amb més recursos per a la sanitat. O revisar l’actual sistema de copagament dels medicaments en funció de la renda dels usuaris. I, amb l’objectiu de millorar la qualitat i l’eficiència del sistema sanitari, plantegen un nou model d’organització descentralitzat i basat en la transparència de la gestió i de la informació amb la creació d’organismes com l’Agència d’Informació del Sistema de Salut, o l’establiment de mecanismes de control per rendir comptes davant el Parlament de Catalunya, la Sindicatura de Comptes i els organismes municipals competents.

Més recursos

El primer bloc del document es concentra en mesures dirigides a aconseguir més recursos per fer front als nivells reals de despesa. El desequilibri entre els ingressos i les despeses provoca cada any a Catalunya un dèficit en el sistema sanitari d’entorn de 500 milions d’euros. Per disposar de fons addicionals o d’equilibri, el Grup proposa mesures com ara l’increment i la millor distribució dels Fons de Cohesió Social per la despesa dels desplaçats i compensar les CA per les despeses provocades pels canvis demogràfics. L’impacte d’aquestes mesures seria d’uns 298 milions d’euros.

L’actual sistema de finançament autonòmic permet, segons el document, l’adopció d’un conjunt de mesures que permetrien augmentar els recursos destinats a sanitat. Algunes de les mesures apuntades són: revisar a l’alça els percentatges de participació en diferents impostos com l’IRPF, l’IVA o els especials sobre el tabac i l’alcohol i la possibilitat d’augmentar els tipus impositius d’aquests tributs. Un increment de la participació en l’impost sobre el tabac i un augment del tipus impositiu general en un 10% suposaria un increment de recursos de 160 milions d’euros. El document afegeix que “caldria considerar si aquests mateixos arguments són també aplicables per al cas de l’alcohol”.

Pels experts, però, l’objectiu no ha de ser només eixugar el dèficit corrent, sinó convergir, en un període de vuit anys, amb regions i països que tenen un nivell de riquesa i unes característiques similars a les de Catalunya. Això, segons el document, només s’aconseguirà dotant la sanitat pública de nous fons addicionals, cosa que pot comportar un increment gradual de la càrrega fiscal.

L’estudi destaca, però, que “qualsevol esforç fiscal addicional ha d’anar acompanyat de proves fefaents d’assoliment en la millora de l’eficiència” i adverteix que “sense reformes substancials en el sistema sanitari, un increment del finançament podria tenir poc impacte en millorar la seva qualitat i eficiència”. És per això que l’objectiu del segon bloc és la racionalització de la despesa amb recomanacions vinculades als àmbits de l’organització i l’estructura, els professionals, l’atenció sociosanitària, la salut pública, els pagaments per part dels usuaris i les relacions entre la sanitat pública i la privada, i els medicaments.

Despesa farmacèutica

La despesa en medicaments suposa un terç de la despesa sanitària global i creix a un ritme insostenible. Aquest increment es pot atribuir a diverses causes com ara el preu més alt dels nous medicaments, l’increment del nombre de receptes, el cost elevat de la distribució i la dispensació, i altres factors culturals que estimulen el consumisme de certs medicaments. El consum de medicaments genèrics a Espanya és dels més baixos d’Europa. Gairebé totes les especialitats farmacèutiques comercialitzades a Espanya (més de 6.450) són finançades pel Sistema Nacional de Salut (SNS), i cada any se n’incorporen més de 100 a la llista de les finançades. Els preus s’estableixen amb criteris que no es fan públics, i sense participació de les CA. A més, el sistema actual de copagament dels medicaments no promou l’equitat.

Davant d’aquesta situació, els experts proposen a l’Estat:

Fer efectiva la separació entre el registre i el finançament públic dels medicaments Donar prioritat al registre de genèrics Potenciar el sistema de preus de referència Diferenciar els preus del SNS i els preus de mercat Revisar els costos i el valor que aporten la distribució i la dispensació Pressupost tancat de despesa farmacèutica Advertiments clars en els envasos dels medicaments nous Desenvolupar un organisme coordinador de la selecció de medicaments

El document també recomana reclamar més competències per a la Generalitat en aquest camp, i proposa:

Pla per a la qualitat en l’ús dels medicaments, amb un organisme coordinador Liberalitzar la distribució i la dispensació Negociació amb la indústria farmacèutica per cooperar en la sostenibilitat de la sanitat pública Experiències en dispensació de medicaments als CAP i a les residències de gent gran Revisar mètodes de fixació d’incentius de prescripció Prescripció de genèrics en tots els àmbits i nivells Establir normes de relació entre prescriptors i dispensadors del SNS amb la indústria farmacèutica Formació continuada més centrada en els problemes clínics que en els medicaments

Els experts consideren que l’actual sistema de salut permet millorar la despesa sense necessitat d’imposar noves càrregues als ciutadans i afegeix que “la imposició de copagament no hauria de respondre a objectius de recaptació, sinó de regulació de la demanda” puntualitzant que “la seva futura acceptació social dependrà en gran part de les millores en transparència i eficiència”. Destaquen que és possible introduir correccions en l’actual sistema de copagament de medicaments per millorar la seva equitat. El document també proposa implantar mesures per evitar que els ciutadans puguin fer un ús inadequat del sistema com ampliar i modificar els horaris d’atenció al públic i el personal dels CAP, o oferir més informació als ciutadans sobre com utilitzar els serveis. Els experts concreten que fer pagar a l’usuari per un ús inadequat del sistema “pot ser una mesura correctiva, individualitzada i temporal, dins d’un programa específic per l’ús adequat d’aquests serveis”.

Nou model d’organització descentralitzat i gestió més transparent

Els experts s’inclinen per un nou model organitzatiu descentralitzat i basat en el territori, que fomenti la corresponsabilitat de tots els actors implicats en la seva gestió. Això comportaria molts avantatges com ara la proximitat al ciutadà o l’agilitat a l’hora de prendre decisions de millora de la qualitat. Aquest nou model hauria d’estar vinculat a un Pla estratègic que permeti avaluar resultats i corregir desviacions en l’assignació de recursos. A més, els òrgans de govern de cada territori hauran de rendir comptes davant els plens municipals, el Parlament de Catalunya i la Sindicatura de Comptes, d’acord amb el pressupost anual que tinguin assignat. El document destaca com el sector públic hauria de ser un exemple de bon govern, apostant per la transparència, la informació i el rendiment de comptes en tots els àmbits i proposa, per exemple, la creació d’una Agència d’Informació del Sistema de Salut per promocionar l’ús, la qualitat, l’accés i el tractament de la informació.

El Grup de treball reconeix que l’actual model d’organització pot provocar situacions de desencís i desmotivació entre el personal sanitari. És per això que l’objectiu ha de ser “fer dels professionals sanitaris el principal actiu del sistema”. Les propostes en aquest camp suggereixen implementar un model que valori el nivell de responsabilitat, potenciar la dedicació exclusiva o disposar d’una formació continuada impartida pel propi sistema i avaluada. El text presentat avui destaca com cal que els professionals se sentin coresponsables del sistema de salut i s’impliquin en la gestió.

Finalment, els experts també dediquen part de la seva atenció a analitzar les relacions entre el sector públic i la medicina privada. Només a Catalunya un de cada quatre o cinc ciutadans disposen d’una assegurança privada, gairebé 1.340.000 persones. En aquest sentit, el document destaca la “conveniència” de desenvolupar un marc de convivència que sigui positiu per als dos sectors, però “sempre a favor del sistema públic”.

El Grup d’experts que ha redactat aquest document va ser creat el passat mes de juliol. Presidit pel doctor Miquel Vilardell, en formen part Anna Cabré, Julián García Vargas, Eduardo Jaurrieta, Joan-Ramon Laporte, Guillem López i Casasnovas, Santiago Marimon, Gabriel Masfurroll, Jordi Mercader, Vicenç Navarro, Adolfo Todó, Josep M. Via i Joan Viñas. L’informe també recull les aportacions d’usuaris, administracions, proveïdors i treballadors; en definitiva, els agents que interactuen en el sector sanitari.

GRUP DE TREBALL PER A LA RACIONALITZACIÓ I EL FINANÇAMENT DE LA DESPESA SANITÀRIA

Miquel Vilardell Tarrés (president)

Llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. És catedràtic de Medicina de la Universitat Autònoma de Barcelona, on també ocupa el càrrec de vicerector de Relacions amb les Institucions Sanitàries. Ha estat degà de la facultat de Medicina de la UAB, vicepresident de la Comisión Nacional de Evaluación del Medicamento i president de les societats catalana i espanyola de Medicina Interna.

Anna Cabré i Pla

Catedràtica de geografia Humana de la Universitat Autònoma de Barcelona i directora del Centre d’Estudis Demogràfics. Ha estat professora d’anàlisi demogràfica a les universitats de Paris-X, Paris-V, Montreal i al Colegio de México. Autora de nombrosos treballs sobre demografia, ha investigat a fons la dinàmica històrica de la població a Catalunya i a l’Estat espanyol. És presidenta del Grup de Població de l’Asociación de Geógrafos Españoles.

Julián García Vargas

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Complutense de Madrid. Des del 1982 fins al 1986 va ser President de l’Institut de Crèdit Oficial i Administrador per Espanya del Banc Europeu d’Inversions. L’any 1986, va ser nomenat ministre de Sanitat i Consum, càrrec que va ocupar fins al 1991. Durant els quatre anys següents, va ser ministre de Defensa. Enviat especial de la Unió Europea a Bòsnia per aplicar els acords de pau de Dayton. Actualment és conseller del grup EXCEM i de diverses empreses. També és patró de la Fundació PFIZER i vicepresident de l’Asociación Atlántica Española.

Eduardo Jaurrieta Mas

Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona i catedràtic de Medicina a la Universitat de Barcelona, centre on també ocupa el càrrec de director del Departament de Cirurgia i Especialitats Quirúrgiques. És director mèdic de l’Hospital Universitari de Bellvitge. Des del 2000, és membre del consell d’administració de l’Institut Català d’Oncologia i, des del 2002, presideix l’Associació Espanyola de Cirurgians. Durant dos anys, també va ser el president del comitè organitzador del XXIV Congrés Nacional de Cirurgia.

Joan Ramon Laporte i Rosselló

Llicenciat en Medicina per la Universitat de Barcelona, catedràtic de Farmacologia a la Universitat Autònoma de Barcelona i cap del Servei de Farmacologia Clínica de l’Hospital de la Vall d’Hebron. És el director general de la Fundació Institut Català de Farmacologia. Ha estat membre del Comitè d’Experts sobre Avaluació de Medicaments de l’OMS i vocal de la Comissió Nacional de Farmacologia Clínica, vinculada als ministeris de Sanitat i Educació.

Guillem López i Casasnovas

Llicenciat en Ciències Econòmiques i Dret per la Universitat de Barcelona, va obtenir el doctorat en Economia Pública a la Universitat de York (Regne Unit). Ha estat professor d’Hisenda Pública a la Universitat de Barcelona. Des del 1992, és catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, institució on, durant quatre anys, ha ocupat el càrrec de vicerector d’Economia i Relacions Internacionals. Actualment és el degà de la facultat de Ciències Econòmiques i Empresarials. Des del febrer del 1998, és un dels cinc membres del Consell Assessor per a la Modernització de l’Administració Pública de la Generalitat de Catalunya. També és conseller de la Agencia Española del Medicamiento.

Santiago Marimón Suñol

Llicenciat en Administració i Direcció d’Empreses i Master in Business Administration per ESADE. Ha ocupat diverses responsabilitats en el camp de la gestió sanitària i l’economia de la salut. Actualment,  és el director econòmic i financer  del Consorci sanitari de l’Alt Penedès i del Consorci Sociosanitari de Vilafranca del Penedès. Des del 1995, és director de Sistemes i TIC del Consorci Hospitalari de Catalunya. També ha estat el gerent del Consorci Unitat de Diagnòstic per la Imatge d’Alta Tecnologia i de l’Hospital i la Casa de Beneficiència de Sabadell, així com el director d’Administració i Serveis del Consorci Hospitalari del Parc Taulí. Entre el 1979 i el 1980, va ser el gerent de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.

Gabriel Masfurroll Lacambra

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona i Diplomat en Administració d’Hospitals per l’escola de negocis ESADE i l’escola de Gerència Hospitalària. Fundador, president i conseller delegat del grup hospitalari United Surgical Europe, filial de l’empresa nordamericana United Surgical Partners Internactional. Des del 1994 al 1996, va ser el director de la Divisió Hospitalària de Sanitas, càrrec que va ocupar després de ser el conseller delegat a espanya d’American Medical International. Va ser cofundador de la Fundació Catalana Síndrome de Down.

Jordi Mercader i Miró

Enginyer Industrial per l’escola Tècnica Superior d’Enginyers Industrials de Barcelona i master d’Economia i Direcció d’Empreses per l’IESE. Entre 1988 i 1990, va ser president de l’Instituto Nacional de Industria. Actualment, és president de Miquel i Costas. Des del juny del 2003, és vicepresident de “la Caixa” i d’Aigües de Barcelona. A més, és conseller d’Abertis Infraestructuras i d’Immobiliaria Colonial. 

Vicenç Navarro López

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i catedràtic de Polítiques Públiques a la Universitat Pompeu Fabra, on també treballa com a professor i director del Programa de Polítiques Públiques i Socials. Entre el 1968 i el 1997, va ser catedràtic de Política i Gestió Sanitària a la Johns Hopkins University de Baltimore. Ha estat assessor de les organitzacions UNICEF, OMS i PAHO, així com de diversos governs. Ha estat fundador i president de la International Association of Health Policy.

Adolf Todó i Rovira

Llicenciat en Ciències Econòmiques per la Universitat Autònoma de Barcelona i doctor en Economia per la University of California San Diego (EUA). Des de1995, és director general de Caixa Manresa. Des del 1989 fins al 1994, va ser director de Banca Corporativa de Sabadell Multibanca i de la Unitat de Grans Empreses i Institucions del Banc de Sabadell. A més, és professor dels departaments d’Economia i de Finances de l’escola de negocis ESADE, així com membre del Patronat de l’Institut d’Anàlisi Econòmic del CSIC.

Josep Maria Via i Redons

Doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona i master en Administració de Serveis de la Salut per la Universitat de Montreal. També és diplomat en Sanitat per l’escola Nacional de Sanitat i en Gestió Gerencial per l’escola EADA. Actualment és director gerent de Midat Mutua i membre del consell d’adminstració de Consorci Hospitalari de Catalunya. Ha estat secretari general de l’institut Català de Salut i director de l’Àrea Sanitària del Servei Català de la Salut. També és consultor de l’OMS, del Banc Mundial i del Banc Interamericà de Desenvolupament, entre d’altres institucions. També ha estat Secretari del Govern i de relacions amb el Parlament i cap de gabinet del conseller de Sanitat i Seguretat Social.

Joan Viñas i Salas

Llicenciat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona. És rector de la Universitat de Lleida, on també ocupa la càtedra de Cirurgia. Des del 2003, és secretari general del Comitè Executiu de l’Associació de Facultats de Medicina Europees. És membre de la junta directiva i soci fundador de la Societat Catalana de Bioètica. També forma part de la Comissió Central de Deontologia de la Organización Médica Colegial de Espanya.