El dia 22 de febrer es va fer a Tarragona un jornada dedicada a l’acolliment lingüístic, les conclusions de la qual han servit per elaborar una proposta d’actuació consensuada entre els diferents professionals que tenen contacte amb els col·lectius de nouvinguts (des de tècnics d’immigració que no tenen la llengua com una de les seves tasques encomanades fins a personal d’Educació, d’escoles d’adults, o del Consorci per a la Normalització Lingüística, que tenen la llengua com a objecte de treball), ja que s’hi va abordar la qüestió del treball conjunt d’aquests professionals.
Així, es va veure que hi havia una sèrie de propostes d’abast territorial, tant d’àmbit més local com més general, que es podien vehicular a nivell tècnic. Una de les propostes centrals és la creació de grups de treball segons un criteri territorial. És a dir, propiciar la trobada de les persones que actuen en matèria d’acolliment lingüístic en un mateix espai territorial, perquè mirin de trobar espais de col·laboració que els permetin sumar esforços i rendibilitzar així les seves feines respectives.
Aquesta feina ja s’ha iniciat amb una roda de reunions que va començar divendres passat i s’acabarà el dia 8 de juny. S’estan constituint, doncs, els grups de treball i la previsió és que s’organitzin internament i facin una primera trobada abans de l’estiu.
Altres propostes de caràcter menys local, en el sentit que són aplicables per qualsevol grup de treball, són les següents:
1. Fer una jornada de formació cada any, com la que es va dur a terme al mes de febrer passat.
2. Crear un espai web per poder disposar d’un lloc comú de tots els serveis que treballen d’alguna manera l’acolliment lingüístic perquè tots els professionals hi puguin trobar informació actualitzada i que serveixi alhora com a font d’informació per a la població en general.
3. Establir espais de reflexió dedicats a qüestions no resoltes, com ara el tema de les barreres culturals, per exemple.
4.Fer arribar les conclusions de la jornada als participants (ja s’ha fet) i als mitjans de comunicació. També als responsables polítics de les institucions que desenvolupen feines relacionades amb l’acollida de persones nouvingudes (ja es va fer amb els de la Generalitat i es farà aviat amb els de l’Administració local). Alhora, difondre-les en el marc del web de la llengua catalana, juntament amb altre material d’interès de la jornada (ja està fet: http://www6.gencat.net/llengcat/immigra/cursos.htm). I, finalment, publicar-les a la revista Llengua i Ús i fer-ne una difusió especial, com a mínim al Camp de Tarragona (sortiran al pròxim número).
5. Elaborar un model de protocol de coordinació que pugui ser aplicable en l’àmbit municipal, comarcal o de l’espai territorial que es determini segons les necessitats de cada lloc, a fi d’establir un marc de treball al més complet i col·laboratiu possible, amb la vocació d’oferir un model adaptable en tots els casos.
6. Elaborar un model de guia de recursos adreçada a la població, d’àmbit municipal, comarcal o de l’espai territorial que es determini segons les necessitats de cada lloc, que servís de pauta per a aquelles zones on encara no en disposen, la qual cosa facilitaria l’accés a la informació.
7. Elaborar un protocol lingüístic (guia de conversa) per a professionals que fan atenció al públic a fi que disposin de recursos a l’hora d’adreçar-se en català a persones nouvingudes amb un coneixement molt limitat de la llengua del país.
8. Elaborar un model de protocol lingüístic (guia de bones pràctiques) per a organitzacions perquè tot el personal d’aquestes organitzacions conegui formalment els criteris de comportament lingüístic de la institució on treballa.
9. Intentar introduir continguts relacionats amb l’acolliment lingüístic en publicacions elaborades des d’associacions o mitjans de comunicació propis de col·lectius de nouvinguts per fer-los més pròxima la llengua catalana.
Per dur a terme les actuacions que requereixen l’elaboració de materials s’intentarà formar grups de treball que sorgeixin dels diferents grups que s’hauran organitzat per territoris.
Finalment, també es plantejarà l’obertura a col·laboracions amb les quals potser fins ara no s’ha comptat d’una manera prou general, com ara organitzacions d’assistència social, sindicats, organitzacions de defensa de la llengua, etc.
Pla de Govern 2007-2010
Un dels grans reptes d’aquesta legislatura en matèria lingüística és l’acolliment de la nova immigració, que constitueix una oportunitat i un factor consubstancial al desenvolupament de la societat a Catalunya.
Promoure que els nous ciutadans assoleixin una competència suficient en les llengües oficials de Catalunya constitueix un factor molt important en la lluita contra l’exclusió, i és innegable que l’adquisició de la llengua catalana requereix encara d’una promoció singular a causa de la seva situació sociolingüística.
Les condicions perquè una llengua com la catalana es pugui desenvolupar plenament es poden sintetitzar en tres de bàsiques: la primera, que els parlants la utilitzin en els seus entorns habituals, la transmetin als fills i filles i possibilitin espais d’ús oral perquè les persones que arribin a Catalunya i també les que sent catalanes no han fet el pas de parlar-la, la puguin parlar i aprendre; la segona, que aquesta llengua sigui la que identifica col·lectivament el poble que la parla, més enllà de les certificacions individuals; la tercera, que es doni la voluntat política de treballar eficaçment per assegurar-ne la vitalitat.
En matèria de política lingüística el Govern té dos objectius essencials clars: fomentar l’ús social del català i reforçar l’execució d’una política lingüística entesa com una política pública i transversal.
