El cementiri de Montcada i Reixac, on hi ha la fossa més gran de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil, on foren afusellades 1.200 persones per les seves creences religioses, per la seva militància política de centre-dreta o per la seva posició social benestant, s’ha incorporat oficialment a la Xarxa d’Espais de Memòria Democràtica de Catalunya.

L’acte ha estat presidit pel conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, i per l’alcalde de Montcada i Reixac, Bartolomé Egea, i ha comptat amb la participació de membres i representants d’entitats memorialistes locals.

Durant la seva intervenció, el conseller Espadaler ha manifestat que aquest és “un acte de justícia, de reparació i de memòria, que pretén ressituar les coses, posar la veritat per davant i fer una aposta valenta, convençuda i honesta per aquesta memòria”.

També ha destacat que l’acte “pretén curar ferides i no deixar caure en l’oblit aquest espai de dolor per a moltes persones i famílies”.

Espadaler, citant Václav Havel, escriptor, dramaturg i polític txec, ha lamentat que no es pot canviar el passat, però sí “la manera com l’interpretem” i, en aquest sentit, ha apostat per interpretar-lo des del respecte i la no instrumentalització de les víctimes.

Finalment, el conseller ha agraït el rigor dels treballs i estudis tècnics, així com el compromís honest de l’Ajuntament de Montcada i Reixac i del Memorial Democràtic.

La inauguració s’inscriu dins la segona edició del Cicle de Memòria Democràtica, que se celebra aquests dies al municipi i que és fruit de la col·laboració entre el Departament de Justícia i Qualitat Democràtica i l’Ajuntament de Montcada i Reixac.

La fossa més gran de la rereguarda catalana

El cementiri de Montcada i Reixac acull la fossa més gran de represaliats de la rereguarda republicana durant la Guerra Civil, de la qual només se’n conserva una part. Entre juliol de 1936 i maig de 1937, hi van ser executades i enterrades prop de 1.200 víctimes de la violència política i social desencadenada després del fracàs del cop d’estat de juliol de 1936 contra la legalitat republicana.

Es tractava de persones perseguides per les seves creences religioses, la seva militància política –sovint vinculada a partits catalanistes de dreta o centre-dreta- o la seva posició socioeconòmica. Inicialment, la fossa estava situada a l’esquerra de l’entrada del cementiri, però la saturació de cadàvers va obligar el ple municipal, el desembre de 1936, a obrir-ne una de nova.

Entre 1937 i 1938, la pròpia Generalitat republicana, per indicació de l’aleshores conseller de Justícia, va nomenar un jutge especial per impulsar una intervenció per identificar les víctimes i investigar els fets, exhumant 450 cossos, 155 dels quals van ser identificats. Posteriorment, entre abril i juliol de 1940, el règim franquista va reprendre les exhumacions i va recuperar 748 cossos. Els no identificats —prop de 700— van ser inhumats novament a la fossa comuna, a la dreta de l’entrada del cementiri, un espai que va quedar parcialment afectat durant la dècada dels setanta per la construcció d’una filera de nínxols.

Sis elements de senyalització del cementiri

El projecte de senyalització inclou sis punts informatius que expliquen la complexitat històrica del cementiri i la seva significació com a espai de memòria:

1. Un plafó panoràmic gran, adossat a la paret exterior del cementiri, amb informació global i un plànol amb la ubicació de tots els punts senyalitzats.
2. Un plafó a l’espai de la fossa comuna, que contextualitza els fets i la magnitud de la repressió a la rereguarda republicana.
3. Un plafó al mausoleu, dedicat als montcadencs assassinats a la rereguarda.
4. Tres plaques petites de ressignificació, que revisen i reinterpreten elements amb simbologia franquista: el panteó carlista, el panteó dels militars de la Mestrança d’Artilleria i una placa col·locada el 1943 a la fossa comuna, dedicada a 27 víctimes de Batea (Terra Alta).

Un projecte per dignificar les víctimes

L’actuació deriva d’un estudi tècnic de documentació històrica que, per primera vegada, va identificar i contextualitzar amb detall la fossa comuna del cementiri. L’informe, elaborat pel professor Oriol Dueñas, de la Universitat de Barcelona, i encarregat pel Departament a través de la Direcció General de Memòria Democràtica, es va presentar a l’octubre de 2024 durant la primera edició del Cicle.

L’estudi va evidenciar la necessitat de senyalitzar i reconèixer els espais del cementiri com a llocs de memòria, per contribuir a la divulgació històrica i al reconeixement públic de les víctimes. El contingut del treball és d’accés lliure i es pot consultar mitjançant el següent enllaç.