El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació ha iniciat la incoació de l'expedient de declaració de bé cultural d'interès nacional (BCIN), en la categoria de conjunt històric, a favor d’una agrupació d’edificis del recinte fabril de Can Ricart, a Barcelona. La declaració de BCIN és la màxima categoria de protecció prevista per la legislació del patrimoni cultural de Catalunya.
El Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació, que ha acordat l’inici de l’expedient atenent a criteris tècnics i històrics, considera que la declaració de bé cultural d’interès nacional-conjunt històric és la que millor s’adequa, per la seva definició, a la protecció, restauració i gestió de l’agrupació d’edificis del recinte fabril de Can Ricart d’acord amb l’aplicació de la Llei del Patrimoni Cultural Català.
Per garantir la protecció d’aquest indret, l’expedient contempla també la delimitació d’un perímetre de protecció que suposarà un instrument suficient per preservar els valors ambientals, paisatgístics i culturals d’aquest espai. És per això que s’ha delimitat un entorn de protecció del qual formen part la resta d’edificis i espais lliures del recinte anomenat Àmbit Can Ricart.
D’aquesta manera, es dóna un pas més en la protecció del conjunt arquitectònic ja que els edificis i els espais que es troben circumscrits en aquest entorn tindran un grau de protecció superior al que tenien fins ara i no es permetrà que es desvirtuï la concepció del conjunt fabril.
La Llei de Patrimoni contempla que totes les actuacions que es vulguin dur a terme en l’entorn de protecció han de rebre la pertinent autorització de la Comissió del Patrimoni Cultural, aplicant els següents criteris: “El volum, la tipologia, la morfologia i el cromatisme de les intervencions en els entorns de protecció dels béns immobles d'interès nacional no poden alterar el caràcter arquitectònic i paisatgístic de l'àrea ni pertorbar la visualització del bé. En els entorns dels immobles d'interès nacional és prohibit qualsevol moviment de terres que comporti una alteració greu de la geomorfologia i topografia del territori i qualsevol abocament d'escombraries, runa o deixalles."
Procediment administratiu de l’expedient
La declaració de bé cultural d’interès nacional l’acorda el Govern en el termini màxim de 18 mesos des de la data d’incoació de l’expedient. Tot i això, la incoació del procediment comporta l’aplicació immediata i provisional del règim de protecció establert per als béns declarats bé d’interès nacional i a la protecció prevista per al seu l’entorn de protecció (necessitat que la Comissió de Patrimoni autoritzi el projecte).
Així doncs, la incoació d’aquest expedient comporta la suspensió de la tramitació de les llicències de parcel•lació, edificació o enderrocament a la zona afectada, i també la suspensió dels efectes de les llicències ja concedides.
Durant aquest període, la Llei preveu que el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació pugui autoritzar la realització de les obres que siguin manifest que no perjudiquen els valors culturals del bé.
Pel que fa a les llicències d’enderrocament ja concedides en l’entorn de protecció, i per a les obres de nova construcció, aquestes, per tal de poder-se dur a terme, hauran de rebre el vist i plau de la Comissió del Patrimoni Cultural atenent als criteris anteriorment esmentats.
Barcelona, 13 de març de 2007
