- En les modalitats de Patrimoni Cultural, Pensament i Cultura Científica i Projecció Social de la Llengua Catalana
- La cerimònia de lliurament dels 16 guardons d’enguany tindrà lloc el 24 de novembre al Teatre Fortuny de Reus
El jurat dels Premis Nacionals de Cultura, que presideix el conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, ha acordat atorgar el Premi Nacional de Patrimoni Cultural a la Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana; el de Pensament i Cultura Científica, a l’escriptor i estudiós de la literatura catalana Ricard Torrents per l’obra Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí, i el de Projecció Social de la Llengua Catalana, a l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia.
Amb aquests tres guardons, el jurat ja ha fet públics tots els noms dels distingits amb les 15 modalitats de Premis Nacionals de Cultura, així com el del Premi Nacional a la Trajectòria Professional i Artística. Aquest últim, que es lliura enguany per primera vegada, ha estat atorgat a l’historiador Josep Fontana. Els altres guardonats d’enguany són:
Dani Freixes, Premi Nacional d’Arquitectura i Espai Públic
Frederic Amat, Premi Nacional d’Arts Visuals
Una mà de contes (TVC), del director Manuel Barrios, Premi Nacional d’Audiovisual
Cesc Gay, per Ficció, Premi Nacional de Cinema
Bet Miralta i Jordi Aspa, directors de Trapezi, Premi Nacional de Circ
Coordinadora de Colles Castelleres, Premi Nacional de Cultura Popular
Marta Almirall, Premi Nacional de Dansa
Martí Guixé, Premi Nacional de Disseny
Francesc Serés, per La força de la gravetat, Premi Nacional de Literatura
Benet Casablancas, Premi Nacional de Música
Revista Mètode, dirigida per Martí Domínguez, Premi Nacional de Periodisme
Lluïsa Cunillé, Premi Nacional de Teatre
Els Premis Nacionals de Cultura, dotats cadascun amb 18.030 euros, van ser instituïts pel Govern l'any 1982 i són continuadors dels que la Generalitat va patrocinar entre 1932 i 1938. D'acord amb el que estableix el decret 72/1995, de 7 de març, es concedeixen anualment a persones o entitats per les aportacions o activitats més rellevants en cadascun dels respectius àmbits culturals, desenvolupades durant l'any anterior. L’acte de lliurament dels guardons tindrà lloc el pròxim 24 de novembre, al Teatre Fortuny de Reus.
Enguany, el jurat dels premis està presidit pel conseller de Cultura i Mitjans de Comunicació, Joan Manuel Tresserras, que assisteix a les reunions amb veu però sense vot, i està format per la historiadora i professora de la Universitat Rovira i Virgili, Montserrat Duch; el dissenyador gràfic Anton Granero i Martínez; el comissari d’exposicions i realitzador de televisió Andrés Hispano; el crític de circ Jordi Jané; l’editora de Vilaweb Assumpció Maresma; la professora de Teoria de la Literatura Comparada de la Universitat Pompeu Frabra i presidenta del PEN Club català, Dolors Oller; la directora del Festival de Música Antiga, Maricarmen Palma; la directora del Centre d’Art La Panera, de Lleida, Glòria Picazo; l’arquitecta i presidenta del FAD Beth Galí; el president d’Òmnium Cultural, Jordi Porta; el periodista i professor universitari Lluís Reales; la directora de Cultura Científica de l’ICUB, Gemma Revuelta, i el director del Festival Temporada Alta de Girona i Salt, Salvador Sunyer.
La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana, Premi Nacional de Patrimoni Cultural
La Coordinadora de Centres d’Estudis de Parla Catalana (CCEPC) ha estat guardonada amb el Premi Nacional de Patrimoni Cultural en reconeixement per “haver aixoplugat un centenar d’entitats d’estudis locals i comarcals d’arreu de Catalunya, el País Valencià i les Illes Balears dedicats a tots els àmbits de les ciències i la cultura en general”.
La Coordinadora va néixer a Valls el 1985 i es va constituir en assemblea el 1992 a Vic, després del I Congrés de Centres d’Estudis de Parla Catalana,que va tenir lloc l’any 1991 a Lleida. En el moment de la seva constitució, la CCEPC estava formada per una vintena de centres, als quals s’han afegit unes 70 entitats. La CCEPC posa a l’abast de tots els centres i instituts d’estudis adherits un servei d’assessorament i suport a la gestió. Participa en l’organització de congressos, jornades, exposicions, conferències i altres activitats de diferents àmbits temàtics.
L’any 2006, la CCEPC va presentar al claustre de l’Institut d’Estudis Catalans l’exposició Lluís Companys i la seva època i va organitzar al Museu d’Història de Catalunya el congrés Republicans i republicanisme a les terres de parla catalana, en col·laboració amb el Centre d’Història de Catalunya i el Programa per al Memorial Democràtic.
Ricard Torrents, Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica
El jurat ha distingit amb el Premi Nacional de Pensament i Cultura Científica l’escriptor i estudiós de la literatura catalana Ricard Torrents per l’obra Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí. El jurat ha destacat que Torrents “anant més enllà de la seva erudició verdagueriana, entra en el terreny dels estudis culturals i, posant en joc la transversalitat d’història, literatura, art, filosofia, teologia, sociologia, construeix un assaig tensat per la indagació entre el desconegut i el que coneixem”.
Art, poder i religió. La Sagrada Família en Verdaguer i en Gaudí aborda un període clau de la història de la Catalunya contemporània, protagonitzat per dos genis de la poesia i de l’art, Verdaguer i Gaudì, juntament amb els seus mecenes, el marquès de Comillas i el compte Güell. El llibre va ser guardonat també amb el Premi Carles Rahola d’assaig 2006.
Ricard Torrents i Bertrana, nascut a Folgueroles el 1937, és fundador de la Universitat de Vic, el 1997, de la qual va ser el primer rector fins al 2002. Va fer estudis eclesiàstics a Vic i Roma i va ampliar la seva formació en literatura i filosofia a Tubinga (Alemanya), on va començar la seva dedicació a l’obra de Verdaguer. Va fundar i dirigir l’editorial EUMO.
Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia, Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana
El jurat ha atorgat el Premi Nacional a la Projecció Social de la Llengua Catalana a l’Associació de Juristes en Defensa de la Llengua Pròpia “en reconeixement a la seva tasca ininterrompuda en favor de què la llengua catalana tingui la presència que li correspon en l’àmbit jurídic, on històricament hi ha hagut dificultats especials per a la seva implantació”.
El veredicte també reconeix especialment “la defensa dels drets lingüístics tant per part dels professionals del dret que han volgut normalitzar l’ús de la llengua catalana en el seu exercici habitual, com dels ciutadans en general que ocasionalment s’han vist discriminats pel fet d’usar la llengua pròpia del país”.
L’Associació es va constituir l’any 2003 i actualment està formada per més d’un centenar de persones vinculades a les professions jurídiques que defensen l’ús del català en tots els àmbits. Els seus membres duen a terme un treball d’informació, formació i elaboració d’una carta sobre els drets lingüístics dels ciutadans davant la justícia.
Barcelona, 30 de juliol de 2007
Més informació a: www.gencat.cat/cultura/eadc
