El Govern de la Generalitat ha iniciat els tràmits per delimitar l’entorn de protecció del Parc Güell, la Casa Batlló, i la Casa Amatller de Barcelona, segons consta en dues resolucions de la consellera de Cultura, Caterina Mieras, publicades avui al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya (DOGC).
La delimitació de l’entorn de protecció es juxtaposa a les proteccions existents i consisteix en la delimitació d’una àrea al voltant del monument que permeti a l’administració de la Generalitat exercir un control més eficient de les actuacions que s’hi desenvolupin. Un cop complerts els tràmits d’informació pública de les incoacions es procedirà a la declaració definitiva dels entorns.
El Parc Güell és el resultat de l’encàrrec que Eusebi Güell féu a Gaudí, entre 1900 i 1914, de construir una ciutat-jardí, a l’estil de les angleses, que restà, però, inacabada. Es tractava de fer una urbanització per a cases aïllades entremig de jardins, amb una excel•lent vista sobre Barcelona. L’empresa no va reeixir i l’any 1922 l’Ajuntament va adquirir tot el recinte que ara és parc públic. Es va declarar bé cultural d’interès nacional-monument històric per un decret de 24 de juliol de 1969.
La Casa Batlló és fruit de la reforma duta a terme entre els anys 1905 i 1907 per Gaudí, amb la col•laboració de Josep Maria Jujol, en un edifici entre mitgeres preexistent. La reforma afectà les façanes, l’escala i la planta principal. Significa per a Gaudí la total superació dels estils històrics i l’adopció de solucions basades en la pròpia plàstica. Es va declarar bé cultural d’interès nacional-monument històric pel mateix decret de 24 de juliol de 1969.
La Casa Amatller és el resultat d’una profunda reforma que l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch va fer entre els anys 1898 i 1900 sobre un edifici ja existent, fet per un mestre d’obres. És situada al Passeig de Gràcia, entre els carrers de Consell de Cent i d’Aragó. El motiu de la incoació es trobar-se adjacent a la Casa Batlló, malgrat gaudir, ella mateixa, d’important valors culturals que van justificar la seva declaració com a monument històric per mitjà d’un decret de 9 de gener de 1976.
Patrimoni de la Humanitat
El Govern de la Generalitat va fer seva durant l’any 2002, juntament amb el conjunt d’administracions, institucions civils i culturals, persones, entitats, associacions i empreses que van fer possible la celebració de l’Any Internacional Gaudí, la necessitat d’elevar el reconeixement internacional de l’obra de l’arquitecte. Com a reflex més immediat d’aquest sentiment, el Govern va proposar a la UNESCO l’ampliació dels elements de la seva arquitectura que aquest organisme considerava Patrimoni de la Humanitat i que inicialment es reduïa a tres elements (Palau Güell, Parc Güell i La Pedrera). Aquesta voluntat s’ha assolit recentment a la darrera assemblea de la UNESCO celebrada durant el mes de juliol a la ciutat sud-africana de Durban, on es va ampliar la llista incloent-t’hi les cases Batlló i Vicens i l’obra de Gaudí al Temple de la Sagrada Família i a la Cripta de la Colònia Güell.
A les incoacions publicades avui al DOGC seguiran en el temps les corresponents als entorns de protecció dels següents monuments, tots ells obra d’Antoni Gaudí: Casa Vicens, Pavellons de la Finca Güell, Palau Güell, Col•legi Teresià, Casa Calvet, Torre Figueras-Bellesguard, porta i tanca de la finca Miralles, Casa Milà (La Pedrera), Sagrada Família, tots ells situats a Barcelona i la Cooperativa Obrera Mataronina, situada a Mataró.
Barcelona, 10 d’octubre de 2005
