El Departament de Justícia i Qualitat Democràtica ha presentat avui el nou Pla Integral Penitenciari, una estratègia global que fixa les línies mestres de transformació del sistema penitenciari català. El pla recull actuacions en tres grans àmbits —infraestructures, seguretat i formació— i té com a objectiu central millorar la seguretat i la convivència dins dels centres penitenciaris.

En una atenció als mitjans, el conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha destacat que "passem de la seguretat del segle XX, que és molt perimetral i física, a la seguretat del segle XXI, que és molt més integral i que té una component tecnològica cada vegada més elevada. Però el més substantiu del pla és que l'aposta per la seguretat és també una aposta per la convivència. Són més i millors recursos pels servidors públics i són garanties també pels interns”, ha afirmat Espadaler.

El Pla vol anticipar els reptes derivats de l’augment de la població interna, reforçar la seguretat interior i dignificar la feina dels professionals penitenciaris. Alhora, reafirma la voluntat del Govern de defensar i enfortir el model penitenciari propi de Catalunya, basat en la proximitat, la rehabilitació i el respecte als drets humans.

Un context marcat per l’augment de la població i la pressió sobre el sistema

Catalunya viu des de fa quatre anys un creixement continuat de la població penitenciària, vinculat a una major activitat policial i judicial. L’augment dels efectius dels Mossos d’Esquadra i les policies locals, sumat a la posada en marxa del pla de xoc judicial contra la multireincidència, ha suposat més detencions i judicis més àgils, i per tant, un increment del nombre de persones internes.

El model de predicció ARIMA (mitjana mòbil integrada autoregressiva) calcula un creixement mitjà anual del 3,2%. A 30 de setembre de 2025, Catalunya acull 9.098 persones internes, per sobre de les previsions inicials. Aquest augment sostingut afecta especialment els centres d’homes adults en règim ordinari, que concentren la pràctica totalitat del creixement de la població penitenciària i de la planificació d’ampliació de places i obliga a planificar de manera anticipada nous espais i mesures de seguretat.

Davant d’aquest escenari, el Departament ha dissenyat un pla integral i anticipatori per millorar la seguretat i la convivència dins dels centres, garantir la sostenibilitat del sistema i preservar la finalitat rehabilitadora que defineix el model català d’execució penal.

Més places per garantir la seguretat i la convivència

Una de les primeres actuacions del Pla Integral és l’ampliació de la capacitat penitenciària amb la construcció de nous mòduls estructurals.

Al Centre Penitenciari de Mas d’Enric (El Catllar) es construiran dos nous mòduls dins del perímetre del centre, amb una capacitat total de 256 places noves, mitjançant un sistema de construcció industrialitzada que permet reduir terminis i costos. La previsió és que aquests nous mòduls entrin en funcionament l’any 2027.

Aquesta ampliació permetrà millorar les condicions de convivència, reduir la pressió sobre els centres i garantir espais segurs tant per al personal com per a les persones internes, consolidant així un model penitenciari que combina fermesa i humanitat.

Sobre aquesta qüestió, Espadaler ha assegurat que no hi ha saturació, però que cal actuar amb previsió per evitar-ho en el futur: “No, ara no estem saturats, però si es mantingués aquesta tendència, que els estudis ens diuen que podria mantenir-se, podríem arribar a un espai de saturació. Per això fem un pla de legislatura, de construcció de dos nous mòduls, per evitar una saturació. L'alternativa fora posar més interns per cel·la, però aquesta ni ens l'hem plantejat. Afortunadament, aquest país ja va superar això fa molts anys i no farem passos enrere amb la qualitat i amb la dignitat que requereixen els interns”, ha afirmat.

Tecnologia per prevenir riscos i reforçar la seguretat

El Pla Integral incorpora una estratègia tecnològica sense precedents al sistema penitenciari català, orientada a prevenir riscos, reduir incidents i modernitzar la seguretat dins dels centres.

Entre 2026 i 2028, de manera esglaonada, es desplegaran sistemes de detecció i inhibició de drons, inhibidors de telefonia mòbil i escàners corporals, tres eines clau per millorar la seguretat i la convivència i protegir tant els professionals com les persones internes.

Detecció i inhibició de drons: evitar riscos i controlar l’espai aeri

L’ús de drons per introduir substàncies o objectes prohibits és una amenaça creixent per a la seguretat penitenciària.

Els nous sistemes permetran detectar, inhibir i, si cal, prendre el control dels aparells. L’objectiu és evitar la intrusió dins dels perímetres i la captació d’imatges no autoritzades.

Aquests sistemes estaran operats pels Mossos d’Esquadra, que actuaran en coordinació amb els centres penitenciaris. Es tracta d’un salt qualitatiu en la vigilància perimetral, que modernitza la seguretat i redueix el risc d’incidents.

Inhibidors de telefonia: seguretat sense trencar vincles familiars

El pla també desplegarà sistemes d’inhibició de la telefonia mòbil, que bloquejaran les comunicacions no autoritzades i neutralitzaran les funcionalitats dels dispositius que posen en risc la seguretat interior.

La presència de telèfons dins de les presons suposa un risc per al control i l’ordre intern. El nou sistema permetrà impedir l’ús fraudulent de la telefonia, sense afectar altres serveis essencials.

Per garantir el dret a la comunicació, les persones internes disposen de 20 trucades setmanals gratuïtes a través del servei “Viu en digital”, que assegura el contacte amb les famílies i contribueix a la reinserció. D’aquesta manera, el Departament vol garantir la seguretat sense trencar els vincles personals i socials.

Escàners corporals: més seguretat i més respecte per la dignitat

Els escàners corporals s’incorporaran de manera progressiva per millorar el control d’objectes prohibits i reduir els escorcolls amb nu, una pràctica que pot generar situacions de tensió i que comporta riscos per als funcionaris i malestar per a les persones internes.

Aquesta tecnologia permetrà detectar amb precisió elements ocults sota la roba —excepte dins de cavitats corporals— i suposarà un avenç en seguretat, eficiència i dignitat. La seva implantació reduirà els conflictes, millorarà les condicions laborals del personal i preservarà la intimitat de les persones internes.

Amb aquesta mesura, el Departament vol fer compatibles la seguretat i el respecte pels drets humans, i consolidar un sistema penitenciari més modern, segur i humà.

Una aposta per la professionalització del personal penitenciari

El tercer pilar del Pla és el reforç de la funció pública penitenciària, amb la construcció d’una Unitat de Formació Pràctica Penitenciària al recinte de l’antic mòdul semiobert del Centre Penitenciari de Quatre Camins.

L’equipament, amb una superfície de 2.825 m² distribuïts en tres plantes, inclourà 12 aules de formació, dues aules TIC, una aula magna, sales per a formadors i espais de simulació pràctica per reproduir situacions reals (comunicacions, emergències, extinció d’incendis, etc.).

Aquesta unitat, en coordinació amb el Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada (CEJFE), garantirà una formació teòrica i pràctica de qualitat tant per al personal de nou ingrés com per al personal en actiu. L’objectiu és enfortir la professionalització i la capacitació davant dels nous reptes del sistema.

Amb aquesta actuació, el Departament vol dignificar la tasca dels professionals penitenciaris i reforçar el compromís amb un sistema que combina seguretat, convivència i reinserció com a valors essencials.

Continuïtat i complementarietat amb les actuacions en curs

El Pla Integral Penitenciari no substitueix les actuacions ja en marxa, sinó que les complementa i reforça. Els centres de dones i els centres oberts mantenen una població estable i continuen essent prioritaris dins l’estratègia global de millora del sistema.

Entre les actuacions destacades:

1. Centre Obert de la Zona Franca, en construcció, amb una inversió de 43 M€ i posada en funcionament prevista per al 2026.
2. Centre Penitenciari de Dones de la Zona Franca, en execució, amb 163 M€ d’inversió i redacció del projecte durant el 2026.
3. Reformes a Ponent (4,2 M€) i millores a Brians 1 (5,2 M€), per modernitzar instal·lacions i reforçar la seguretat.

Aquest conjunt d’actuacions reflecteix la continuïtat i el compromís del Govern amb la qualitat i la dignitat del sistema penitenciari català, combinant noves infraestructures i millores als centres existents.

Un pla alineat amb els compromisos de govern i el model propi de Catalunya

El Pla Integral Penitenciari s’inscriu dins dels objectius del Pla de Govern i del Pla d’Acció Departamental, i dona compliment a la Moció 61/XV del Parlament de Catalunya, amb un grau de compliment molt alt: 13 dels 17 punts aprovats ja s’han executat.

El pla també desplega les previsions de l’Acord de la Mesa Sectorial 2024–2027 sobre condicions de treball i seguretat del personal penitenciari, signat per UGT, CCOO, IAC-CATAC i Intersindical-CSC.

Aquest conjunt d’actuacions demostra la visió integral i continuada del Govern, que impulsa millores estructurals tant en els centres existents com en les noves infraestructures, amb l’objectiu de reforçar la seguretat, la convivència i la qualitat del sistema penitenciari català.

Aquest marc de col·laboració institucional i sindical consolida una política penitenciària de país, basada en la seguretat, la convivència i la reinserció social, i reafirma la voluntat del Govern de defensar el model penitenciari propi de Catalunya, un model arrelat en la rehabilitació, la proximitat i el respecte als drets humans.