El director general del Patrimoni Cultural, Francesc Tarrats, ha presidit avui la roda de premsa de presentació de l’Operació Senyora de les Muntanyes, l’excavació arqueològica que tindrà lloc properament a la Cova de Montanissell, situada al terme municipal de Coll de Nargó (Alt Urgell), en la qual s’ha trobat un jaciment d’excepcional interès arqueològic. En la presentació també ha intervingut Josep Miquel Duró, alcalde de Coll de Nargó; Núria Rafel, directora del Museu d’Arqueologia de Catalunya, i Joan López, professor de la Universitat de Lleida i director científic de la intervenció.

Al jaciment descobert a la cova de Montanissell s’ha trobat un conjunt de vuit o nou esquelets de l’edat de bronze mitjà (a l’entorn del 1500 abans de la nostra era). L’interès científic de la troballa és extraordinari ja que els cossos, majoritàriament dones i infants, van ser acuradament dipositats al terra, i així s’han trobat més de tres mil•lennis després, sense que hagin estat coberts o segellats amb cap tipus de sediment o material. A més, es dóna la circumstància que algun dels esquelets, com el de l’anomenada Senyora de les Muntanyes, anava guarnit amb collaret, braçalets i cinturó. Aquesta investigació permetrà conèixer per primera vegada les relacions de parentiu existents entre els membres d’un grup d’aquella època. L’excavació del jaciment tindrà lloc el mes de juny i serà seguida per les càmeres de TV3.

Donat el difícil accés a l’entrada de la cova, a la qual s’arriba a través d’un passadís d’uns 50 metres de llargada, l’equip de l’excavació comptarà amb el suport del Cos de Bombers Voluntaris d’Isona, el Cos de Bombers Voluntaris del GRAE La Pobla de Segur i el Grup de Rescat i Actuacions Especials del Departament d’Interior (Direcció General d’Emergències i Seguretat Civil).

Troballa inusual

El descobriment, dut a terme fa uns mesos, d’un enterrament col•lectiu intacte de l’edat del bronze en una cavitat del Prepirineu català, la cova de Montanissell (Coll de Nargó), ha constituït una troballa inusual, no ja en el nostre àmbit més proper, sinó a nivell europeu. Després de la coneguda troballa de “L’home dels gels” a les glaceres dels Alps, no hi ha pel que fa a la prehistòria recent d’Europa, un conjunt que potencialment permeti obtenir un grau d’informació de similar importància, malgrat que en aquest cas els cossos no es conservin “momificats” i que tan sols s’hagin conservat una part dels atuells. En contrapartida, a la cova de Montanissell, no hi ha un Ötzi erràtic, ferit i fugint de perills incerts, sinó la manifestació d’un ritus estable, que sincrònic o no, permetrà extreure una major quantitat de conclusions de tipus social.

L’interès i l’excepcionalitat de la troballa fan referència no solament a l’aspecte estrictament científic sinó també a la seva capacitat explicativa per al públic en general que podrà entendre clarament el lligam entre el procés d’investigació i la interpretació històrica, i visualitzar d’una manera entenedora una comunitat prehistòrica. L’extraordinari estat de conservació del conjunt funerari permetrà conèixer amb molta més amplitud i precisió del que és habitual les formes de vida i mort d’una petita comunitat d’ara fa uns 3.600 anys. Per primera vegada, es disposa d’un conjunt tancat intacte, possiblement un grup familiar o una comunitat local que comparteix un indret d’enterrament, el qual s’ha volgut situar a les entranyes de la muntanya, amb unes connotacions simbòliques que caldrà esbrinar.

És per aquestes raons que el Museu d’Arqueologia de Catalunya vol fer un esforç tant en el sentit d’explotar al màxim les possibilitats d’estudi del conjunt, com en l’aspecte divulgatiu. Les possibilitats i, a la vegada, les dificultats de la intervenció arqueològica i el posterior estudi de les restes han estat la causa de l’organització d’un operatiu que ha fet necessària la suma de molts esforços i col•laboracions, que caldrà ampliar en la fase d’estudi que seguirà a la intervenció que faran especialistes en diverses disciplines científiques complementàries. En aquest sentit, aquesta intervenció s’ha programat sota la direcció científica d’un equip mixt integrat per arqueòlegs i antropòlegs, que coordina la Universitat de Lleida (Joan López) i codirigeix la Universitat Autònoma de Barcelona (Assumpció Malgosa). A més, diversos especialistes aniran intervenint en diferents moments de l’excavació i de l’estudi i abastaran diversos camps d’investigació: paleometal•lúrgia, arqueobotànica, arqueofauna, micromorfologia, estudi de fitòlits, datacions fisicoquímiques, microresidus, paleoantropologia, anàlisis d’ADN, restauració i restitucions 3D.

Barcelona, 27 de maig de 2005