El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, ha explicat avui al Parlament de Catalunya quina opinió té el DAR respecte a la reforma de l’OCM del vi que planteja la Comissària d’Agricultura, Mariann Fischer Boel.
Segons Llena, el document base presentat el passat 4 de juliol, no respon, en el seu global, a les necessitats del sector a Catalunya. Per aquest motiu, el conseller ha fet una crida al sector perquè col•labori amb l’Administració i es pugui així iniciar un període de diàleg i reflexió per conèixer les seves opinions i inquietuds i poder així consensuar un posicionament conjunt per negociar les millores que caldrà introduir a la proposta. Llena també ha demanat als grups parlamentaris que facin arribar al govern català els seus suggeriments per tenir en compte les seves aportacions. Així mateix, per recollir les propostes del sector vitivinícola català, Llena ha explicat que properament es reunirà la Taula Sectorial del Vi per tal de recollir les propostes del conjunt del sector vitivinícola català.
El conseller Llena ha explicat que d’aquesta reforma s’han de desprendre tres grans paràmetres que “per nosaltres, pel sector i per Catalunya són bàsics: un model basat en la qualitat, fer rendibles les explotacions vitícoles i fer que els nostres productes siguin competitius”.
Segons Llena hi ha un tema de primera magnitud que determina tot el contingut de la OCM, que és la proposta de liberalització i supressió dels drets de plantació, que tal i com està plantejada permetrà a tothom que ho desitgi plantar vinyes a partir del 2013 sense tenir en compte drets adquirits anteriorment.
En aquest sentit, Llena ha explicat que, tot i que sigui una mesura a aplicar al 2014, és evident que té una influència immediata a partir de l’entrada en vigor de la reforma de l’OCM i, en conseqüència, “ha de ser el primer punt d’inflexió i debat en el sentit de si és la mesura adequada o no i, en tot cas, si el calendari proposat és l’idoni o s’ha de revisar”.
D’altra banda, quan a la proposta d’arrencar 200.000 hectàrees de vinya fins el 2013, Llena ha explicat que des del seu punt de vista el programa d’arrencada ha de ser només per aquells casos excepcionals en els que l’agricultor vulgui abandonar el cultiu de la vinya. Pel conseller tampoc té gaire sentit un programa d’arrencada, amb un nivell de despesa tant elevat (1.070M€), quan es planteja de forma immediata la liberalització en la plantació. I caldria també, considerar de nou el càlcul que es planteja per determinar la indemnització, ja que segons el conseller “no n’hi ha prou amb la base del rendiment de parcel•la perquè es tracta d’un terme variable i molt difícil de concretar.
Un altre aspecte que no té el suport del DAR és el fet de transferir els crèdits del primer pilar cap al segon de la PAC , ja que des de l’Administració agrària catalana es considera que aquest fet suposa assignar uns recursos, teòricament destinats al sector vitivinícola, a un altre àmbit agrícola. Segons Llena, “considerem que els recursos de la OCM del vi han de ser destinats exclusivament al sector vitivinícola”, i ha qualificat d’”absurd” aquesta transferència d’un pilar a l’altre.
Pel que fa a les mesures reguladores que es proposen, Llena ha explicat que és necessària la necessitat que l’OCM faci una aposta molt més clara i prioritària per als vins de qualitat. A més, Llena ha afirmat que des del DAR no s’està d’acord que en els productes que no siguin DO ni IGP hi puguin constar elements com l’anyada i les varietats que contenen. Segons Llena, “aquest és un tema exclusiu que pertoca a les DO i IGP perquè, precisament, tenen un nivell de protecció que les fa diferenciades al vi de taula”.
D’altra banda, el conseller ha dit que des del DAR es considera que s’hauria de mantenir la destil•lació per ús de boca, tot i que podria restringir-se al vi procedent a la pròpia collita de cada transformador.
Llena també ha explicat que, malgrat tot, la proposta de la comissària recull certs aspectes positius que permetran potenciar el sector vinícola a Catalunya. És el cas de l’establiment d’un pressupost per a promocionar els vins europeus en els mercats de països tercers. Està prevista una partida anual d’un màxim de 120 milions d’euros per accions de promoció. En aquest cas, Llena ha explicat que des del DAR es considera que cal demanar una ampliació a aquesta aportació i que aquesta promoció no es limit a països tercers sinó que també es pugui realitzar en el sí de la mateixa UE.
D’altra banda, aquest document de partida estableix que cada Estat Membre podrà elaborar programes nacionals on es contemplaran totes les accions que són financades per la UE, i segons es preveu, aquests programes es podran establir al nivell geogràfic adient. “D’aquesta manera, Catalunya podria detallar les mesures més adients que es volen potenciar al nostre territori”, ha dit Llena.
18 de juliol de 2007
