El Govern ajudarà els petits establiments agroalimentaris de l’entorn rural amb una regulació sanitària específica més flexible. Aquesta va ser una de les necessitats detectades durant el Congrés del Món Rural 2006 per l’Acció de desenvolupament del Món Rural, que va quedar recollida en les conclusions del fòrum. Des de llavors, el Departament d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural (DAR), el Departament de Salut, i l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària (ACSA) han impulsat, mitjançant tot un seguit de trobades amb representants del sector artesanal i la Unió de Pagesos, la implantació d’aquest tipus de regulació.
En aquest sentit, el Govern ha aprovat avui un Decret que estableix normes específiques en matèria de seguretat i qualitat agroalimentària per als petits establiments agroalimentaris rurals, que són aquells amb un volum de facturació inferior a 2.000.000 d’euros anuals i que tenen un màxim de 10 treballadors.
La nova regulació vol facilitar el compliment dels requisits d\'higiene establerts per la normativa vigent i la implantació d’un conjunt de mètodes i procediments que s’han d’aplicar per garantir la innocuïtat i la salubritat dels productes, les activitats i els serveis oferts per aquests establiments agroalimentaris.
Concretament, el Decret dicta normes per a l\'elaboració i el reconeixement de les Guies de pràctiques correctes d\'higiene, basades en els principis del sistema d’anàlisi de perills i en els punts de control crític. Aquest sistema consisteix a identificar, avaluar i controlar els possibles perills que poden aparèixer en les fases de producció i comercialització, assegurant així aliments innocus i saludables.
Els sectors alimentaris són els encarregats d’elaborar i difondre les Guies de manera voluntària. La sol•licitud per reconèixer una Guia l’ha de formular un gremi, organització, associació o federació representatives d’un sector. Per la seva part, l’Agència Catalana de Seguretat Alimentària ha d’adoptar les mesures oportunes per a promoure l’existència d’una única guia reconeguda per a cada sector agroalimentari.
Mitjançat l’elaboració d’aquestes guies, els establiments agroalimentaris rurals no només faran una correcta implementació dels requisits sanitaris específics, sinó que promouran la competitivitat del sector, i el foment del teixit econòmic i social del món rural.
Els establiments agroalimentaris rurals, un clar exponent del teixit econòmic i social de la Catalunya agrària
A Catalunya, hi ha una gran diversitat de petits establiments agroalimentaris dedicats a la producció, elaboració i comercialització d’aliments en pobles de l’àmbit rural, una pràctica que permet a les explotacions familiars agràries de zones desfavorides i de muntanya poder diversificar la seva economia, i que alhora té un gran valor com a eina per a l’equilibri territorial i per a la preservació del patrimoni cultural.
Molts agricultors i ramaders produeixen i elaboren productes a la seva explotació agrària, ja sigui de matèria primera o bé el resultat d’un procés d’elaboració, per tal de complementar les seves rendes agràries. De fet, l’elaboració de productes alimentaris de forma artesana és una oportunitat per a les explotacions familiars agràries catalanes, especialment en zones desfavorides i de muntanya, per tal de poder diversificar la seva renda, i en conseqüència ajudar a tendir cap a l’equilibri territorial. A més, amb la producció artesanal es recull trets culturals, socials i agronòmics de la comarca; i es constitueix en una eina importantíssima per a la necessària preservació i divulgació del patrimoni cultural lligat als productes artesans i a la gastronomia local.
La dimensió, la complexitat i el volum d’activitat d’aquests establiments és molt variable. També els processos productius i de comercialització que empren són diversos, de manera que entre aquests establiments n’hi ha que operen sota sistemes tradicionals i d’altres que han incorporat noves tecnologies i equipaments sofisticats en el desenvolupament de les seves activitats o models de producció. Així mateix, en formar part de la cadena alimentària, tots ells estan sotmesos al compliment d’un seguit de requeriments que tenen per objectiu garantir la seguretat alimentària i, en últim terme, la protecció de la salut de les persones.
23 de gener de 2007
