Les deficiències estructurals, tant a l’interior com a les cobertes o façanes, les humitats i les mancances en accessibilitat o seguretat han dut el Govern a decidir rehabilitar de forma integral el Palau de Pedralbes. L’edifici està catalogat com a Bé Cultural d’Interès Nacional (BCIN), el més alt possible al nostre país, i va ser cedit a la Generalitat per l’Ajuntament de Barcelona el juny de l’any 2022.

Al Palau conviuen usos de representació institucional amb usos administratius, ja que actualment està ocupat parcialment per la Unió per la Mediterrània (UpM) i acull l’oficina de l’expresident de la Generalitat Pere Aragonès. Per resoldre la situació actual de la millor manera, el Govern licitarà dilluns un concurs de projectes per rehabilitar-lo integralment.

El Palau pateix una degradació que fa necessari actuar-hi amb certa urgència. Tot i que no n’inhabiliten per a acollir actes de forma immediata, els tècnics hi han detectat diverses deficiències exteriors i interiors, una manca d’impermeabilització que fa que la humitat hi estigui provocant estralls, a banda de problemes d’accessibilitat. Sumat a tot això, el Govern considera del tot necessari aprofitar les obres per fer una endreça dels seus usos actuals. Des de l’any 2022 s’hi han fet treballs puntuals, però no una rehabilitació integral.

Aquest ordenament dels usos preveu convertir també el Palau de Pedralbes en la segona seu institucional del Govern, després de la de la plaça Sant Jaume. Però el Palau de Pedralbes rehabilitat ha de ser molt més, ja que ha d’estar preparat, en tots els sentits, per acollir reunions internacionals d’alt nivell, així com actes culturals o de qualsevol altra mena en les condicions adequades.

Obres i posada en funcionament, per fases

Per tots aquests motius, el Govern engega ara aquest procés de rehabilitació integral que es farà per fases per evitar el tancament total del Palau, i que preveu que estigui completament rehabilitat l’any 2030. Concretament, la rehabilitació afecta tant l’exterior, les façanes i les cobertes, com l’interior. A més, el concurs d’idees ha de proposar com millorar l’accessibilitat a totes les parts de l’edifici, amb la creació d’un nou accés per la part posterior i amb noves comunicacions verticals entre les diferents plantes, ara limitades a les escales originals.

El fet d’executar les obres per fases permetrà que part del Palau es pugui continuar ocupant mentre durin els treballs. Es començaria amb una intervenció integral en totes les cobertes. Posteriorment, s’actuarà per impermeabilitzar el soterrani i el mateix Palau, amb rases al terreny, per passar finalment a la rehabilitació de les façanes. En paral·lel, s’afrontarà la reforma de l’interior de les diferents plantes, d’uns 3.500 metres quadrats cadascuna, excepte la superior, que en té uns 400.

La planta del soterrani es destinarà a les instal·lacions i serveis, amb les sales tècniques, magatzems o vestidors. La planta baixa és on s’ubicaran els espais de representació, amb sales per a actes de gran capacitat o capacitat mitjana; la biblioteca, la sala del Tro o la d’Armes, que també es podran usar per a reunions o actes de més petit format, i la cuina o la capella.

La planta primera serà la planta noble institucional, on hi haurà el despatx del president, un espai d’acollida d’autoritats, una zona d’ús per als diferents departaments de la Generalitat i sales de reunions.

La segona és on hi haurà oficines administratives del Govern, sales de reunions i la UpM. L’última planta, d’uns 400 metres quadrats construïts, es preveu per a un ús residencial, amb habitacions per a convidats institucionals d’actes internacionals, per exemple.

La previsió del Govern és que el concurs d’idees es resolgui la primavera de l’any vinent, perquè es pugui redactar el projecte executiu amb la intenció de començar les obres de rehabilitació l’estiu de l’any 2028. Tot i que el calendari preveu que les obres acabin totalment l’estiu de l’any 2030, es calcula que la plana noble ja es pugui usar a finals del 2029 i que en aquest mateix període la UpM s’hi pugui traslladar.

La inversió total prevista per a les obres de rehabilitació d’aquest Bé Cultural d’Interès Nacional per convertir-lo en la segona seu institucional del Govern de la Generalitat i en un equipament obert a actes de tota mena és de 28 milions d’euros.

Un concurs per trobar les millors solucions

El Govern ha decidit que la intervenció integral sobre el Palau de Pedralbes inclogui un concurs de projectes perquè els equips d’arquitectura que s’hi presentin ideïn les millors solucions per als usos del nou equipament. Pel que fa als jardins, la intervenció integral només afecta a la part d’ús privat del Palau. El concurs té un pressupost total de 2,3 milions d’euros, que inclouen la contractació de l’equip guanyador perquè faci el disseny final i la direcció i el seguiment de les obres, així com una compensació de 5.000 euros per als tres projectes finalistes.

El jurat que haurà de triar a l’equip d’arquitectes que redactarà el projecte final tindrà un membre del Departament de la Presidència com a president i com a vocals a dos membres del mateix Departament, dos del Departament de Cultura i un de l’Ajuntament de Barcelona. A més, el sector professional també hi estarà representat, ja que el Col·legi d’Arquitectes de Catalunya hi podrà designar fins a tres vocals més. La funció de secretaria la durà a terme un altre membre del Departament de la Presidència, que és qui gestiona l’equipament en aquests moments.

Una mica d’història

El Palau de Pedralbes té l’origen a l'antiga masia de Can Feliu, del segle XVII. La finca va ser adquirida el 1862 pel comte Eusebi Güell, juntament amb la veïna Can Cuiàs de la Riera. Juntes van formar la Finca Güell, de 30.000 metres quadrats. La reforma de la torre Can Feliu es va encarregar a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, que va construir un palauet d'aire caribeny, acompanyat d'una capella neogòtica i envoltat de magnífics jardins.

Més tard, l’any 1884, es va encarregar a Antoni Gaudí la reforma de la casa i la construcció d'un mur de tanca i els pavellons de porteria. Gaudí també es va encarregar parcialment del disseny dels jardins de la finca, una pèrgola parabòlica que funciona com a umbracle i dues fonts, una de les quals correspon a la font d’Hèrcules, construïda amb pedra i ferro forjat.

El dia de Nadal de l’any 1875, l’edifici del segle XVII situat en el Pla de Palau i que era la residència dels reis quan visitaven la ciutat, va patir un incendi. Joan Antoni Güell, en aquell moment alcalde de Barcelona, va promoure l’any 1921 la creació d’una nova residència reial. Eusebi Güell, germà de Joan Antoni, va cedir la casa i part dels jardins a la Corona, en agraïment pel seu nomenament nobiliari l’any 1918. Llavors es va emprendre una nova remodelació per convertir-la en Palau Reial (1919-1924), a càrrec dels arquitectes Eusebi Bona i Francesc Nebot.

Els jardins van ser dissenyats per Nicolau Maria Rubió i Tudurí a partir d'un projecte que integrava, en un traçat geomètric decoratiu, gran part dels arbres ja existents, amb un estany i diversos elements decoratius, com una font obra de Gaudí, tres fonts lluminoses obra de Carles Buïgas, diverses estàtues, com la de la reina Isabel II mostrant al seu fill Alfons XII què hi havia davant de l'entrada principal del Palau, obra d'Agapit Vallmitjana, ara ubicada a l’interior del Palau. El 1924 es va convertir oficialment en Palau Reial, on el rei Alfons XIII i la reina Victòria Eugènia van poder hostatjar-se a partir del 12 de maig.

En proclamar-se la República l’any 1931, l’edifici va passar a ser propietat de l'Ajuntament de Barcelona, que la va destinar, des de l’octubre de 1931, a acollir la Residència Internacional de Senyoretes Estudiants. També s’hi va instal·lar el Museu de les Arts Decoratives, inaugurat l’any 1932.

Durant la guerra civil, les col·leccions del Museu de les Arts Decoratives van ser traslladades de forma preventiva a Olot, i el 1937 el Palau va ser temporalment seu del govern de la República. Durant el règim franquista, el Palau de Pedralbes va tornar a ser residència del cap de l'estat, en aquest cas del general Francisco Franco. L’any 1990 s’hi va instal·lar el Museu de Ceràmica.

A partir del 2005, es va iniciar el procés de traspàs del Palau de Pedralbes de l’Ajuntament de Barcelona a la Generalitat de Catalunya. El traspàs definitiu de competències es va acabar de formalitzar el 2 de juny de 2022. El 2006, una part del Palau de Pedralbes es va adequar, en planta baixa, per ubicar dependències del Departament de la Presidència. A partir del 2010 es van fer obres de rehabilitació del sector est del Palau de Pedralbes per ubicar-hi la seu de la Unió per la Mediterrània (UPM).