El conseller d’Agricultura, Alimentació i Acció Rural, Joaquim Llena, s’ha compromès a millorar la fórmula de finançament del Pla Director de Modernització dels Canals d’Urgell. Així ho ha anunciat avui, en la cloenda de la sisena jornada Reg i Futur, celebrada a Mollerussa.
Llena ha afirmat que cal “cercar fórmules alternatives de finançament, amb el consens i la voluntat dels regants, per millorar el cost que els hi pot suposar. Buscarem el finançament necessari per fer més tolerable els costos de la modernització dels canals d’Urgell”. En principi, el Pla estipula que el seu cost serà finançat serà finançat en un 60% per l’Administració i la resta per part dels regants. “Hem de fer que aquest 40% sigui tolerable i assumible pels regants”, ha afegit.
Durant la seva intervenció, el conseller ha traslladat als regants que la modernització dels canals d’Urgell és “una obligació que ens ve imposada, ens hem de plantejar un ús racional de l’aigua ja que actualment ja no és una qüestió d’eficiència sinó una qüestió social”. És per això que Llena ha demanat als regants que facin aquest esforç de modernització.
Llena ha remarcat que el desplegament del Pla ja és una realitat, “ja tenim set projectes en redacció, que finalitzarem entre març i setembre, i en farem més. Aquest Pla s’emmarca en la política decidida del govern català per la creació de nous regadius i la modernització dels ja existents, com a eines bàsiques per a diversificar la producció, millorar la competitivitat, garantir i millorar la renda del sector agrari i, en conseqüència representen una important alternativa per arrelar poblacions al territori.
En aquest sentit, el conseller va recordar que es tracta d’un dels pilars de la política del Departament, com prova “la ferma aposta duta a terme des de fa tres anys per desenvolupar aquestes infraestructures, a més de desencallar obstacles i endegar les inversions més ambicioses en la matèria”. Així, s’ha incidit en la modernització de regadius històrics (canals d’Urgell, de Pinyana, d’Aragó i Catalunya, del Ter, del Muga, del Llobregat i de l’Ebre), així com en la finalització d’altres en execució (Algerri-Balaguer, Segrià Sud, Garrigues ...) i el desenvolupament dels nous regadius del Mig Segre, de la Conca de Tremp i de les altres actuacions programades, a més de l’impuls decisiu al canal Segarra-Garrigues.
El titular del DAR també ha fet palès “la necessitat dels regs si volem preservar la nostra agricultura”, com demostren les dades, ja que “l’aportació d’una hectàrea de superfície agrícola al PIB en una comarca de regadius és superior que en una comarca de secà i, a més, el regadiu genera dotze vegades més ocupació per hectàrea que el secà”.
La Comunitat de Regants dels Canals d’Urgell aplega un total de 20.130 regants, de cinc comarques (Garrigues, Noguera, Pla d’Urgell, Segrià i Urgell), amb un total de 54 municipis que representen una superfície total de 87.000 hectàrees. Els principals conreus són cereals, farratges, hortalisses, industrials, lleguminoses, olivera, vinya, etc.
26 de gener de 2007
