El programa pretén eradicar la malaltia amb la finalitat de declarar Catalunya indemne de la malaltia per tal d’evitar els entrebancs al comerç d’animals, i de millorar la productivitat de les explotacions. De fet, les dades constaten una evolució positiva ja que la prevalença d’aquesta patologia per explotacions ha caigut del 27,22 per cent l’any 2002 al 9,53 per cent el 2006.
La directora general d’Agricultura, Ramaderia i Innovació, Montserrat Gil de Bernabé, ha destacat la voluntat del DAR “d’actuar amb el màxim rigor en l’aplicació del programa de lluita contra la brucel•losi de l’oví i el cabrum per tal de reduir substancialment la prevalença d’aquesta malaltia, que ja ve reduint-se a Catalunya des de 1999”. Així, les prioritats de la fase actual del programa són: actuar de forma ininterrompuda sobre els ramats no indemnes, vacunar totes les xaies, ordenar buidats sanitaris, actuació sanitària diferenciada per comarques. D’aquí que la campanya 2007 contempla noves actuacions com ara: Actuacions obligatòries als nous ramats positius (enquesta epidemiològica), sanejament cada dos mesos als ramats no lliures, actuacions diferenciades per comarques (qualificació sanitària i controls dels moviments), efectuar buits sanitaris en explotacions amb més d’un quinze per cent de positius en comarques de menys del dos per cent de prevalença, reunions comarcals per optimitzar la comunicació, inspeccions, bioseguretat i fauna salvatge.
Aquesta malaltia bacteriana infecciosa i contagiosa, que afecta els mamífers domèstics causada per diverses espècies del gènere Brucel•la, és de declaració obligatòria segons l’Oficina Internacional d’Epizoòties (OIE) i una zoonosi. Les espècies que afecten a les ovelles i cabres són la brucel•la melitensis i la brucel•la ovis. D’altra banda, el DAR ha endegat aquest any l’aplicació del nou sistema d’identificació electrònica del bestiar oví i cabrum, que s’ha abordat en el decurs de la Taula Sectorial d’avui. Els costos d’aplicació de la identificació electrònica als animals de reposició a Catalunya són assumits per l’Administració, tant pel que fa al material d’identificació (cròtals, bols, aplicadors) com pel que fa a la mateixa aplicació i a la gestió de les dades que s’efectua per part dels veterinaris contractats per dur a terme el sanejament. El ramader, per la seva banda, assumeix el cost de la identificació dels xais per sacrifici i l’aportació de la mà d’obra necessària.
26 de febrer de 2007
