L’Institut Català de les Dones (ICD), adscrit al Departament d’Acció Social i Ciutadania, presenta la publicació Estadístiques sota sospita. Proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina, elaborat per un equip investigador del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona.

L’estudi, que ha estat editat per l’ICD en la col·llecció “Eines”, fruit de la demanda del mateix organisme, serà presentat aquesta tarda per Marta Selva, presidenta de l’ICD, i la doctora en ciències econòmiques i professora del departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona, Cristina Carrasco.

Els indicadors són eines imprescindibles per a la planificació de les polítiques, tant per preveure i emprendre accions, com per avaluar altres paràmetres orientatius sobre la situació actual de determinats grups de població, com és el cas de les dones a Catalunya. Actualment ja s’estan utilitzant indicadors de gènere, però allò que proposa aquest estudi és un nou sistema d’indicadors que van més enllà, ja que han estat pensats des d’una perspectiva que té en compte la realitat de la vida dels homes i de les dones.

Per a la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, la nova proposta d’indicadors suposa “un pas imprescindible per continuar avançant en la visibilitat de les dones, les seves circumstàncies vitals i el reconeixement social de les seves aportacions, així com una eina privilegiada per a l’anàlisi, la planificació, la implementació i el desenvolupament de les polítiques públiques noves que han de permetre configurar una societat més equitativa i justa”.

Quina és la sospita?

L’estudi explica que les estadístiques s’han estat elaborant fins ara a partir d’uns indicadors que no reflecteixen de forma convenient les desigualtats entre dones i homes.

El desenvolupament de les polítiques de dones, com a polítiques innovadores en el terreny públic, requereix noves eines d’interpretació de la realitat que permetin millorar les diagnosis i, com a conseqüència, intervenir millor en els canvis de models que es necessiten. Si es vol recuperar l’experiència femenina cal elaborar un tipus d’indicadors que valorin l’experiència de les dones.

Des de la política de les dones es pretén arribar a una situació d’igualtat en la diferència o de recuperació de l’experiència femenina que implica, entre d’altres, donar valor a les activitats desenvolupades tradicionalment per les dones -que el model patriarcal ha desvalorat-, construir un nou món simbòlic que representi valors i sabers que han estat socialment ocults, recuperar els espais privats i domèstics de relació social, i acabar amb la dicotomia públic/privat.

 Indicadors que recuperen l’experiència femenina

L’estudi consta d’una primera part que explica els aspecte teòrics i una segona que conté un total de 118 indicadors en 11 àmbits amb una breu reflexió sobre el seu sentit. Seguidament s’ofereixen 4 exemples.

1.- Exemple d’indicador en l’àmbit d’accés a un treball remunerat en condicions adequades:

Indicador 1: Relació de temps total de treball

 Definició: Relació entre el temps total de treball de cura realitzat per tota la població (mitjana social del treball de cura multiplicat per la població considerada) i el temps total de treball de mercat realitzat per tota la població (mitjana social del treball de mercat multiplicat per la població de 16 a 65 anys).

Objectiu: Permet observar les necessitats socials de treball independentment de qui faci les diferents activitats. A més, permet comparar el temps total necessari del treball de cura en relació amb el mercat de treball. Importància: El terme treball habitualment s’ha identificat amb ocupació o treball remunerat. En conseqüència, el treball de cura s’ha mantingut –tant socialment, políticament i acadèmicament- com una activitat marginal sense reconeixement ni valoració social. La importància d’aquest indicador rau en el fet que – almenys en termes quantitatius- trenca la imatge del treball de cura com una activitat marginal, i mostra l’enorme quantitat de temps que requereix la societat en el seu conjunt per dur a terme les activitats bàsiques d ela vida quotidiana.

Font d’informació: Enquesta d’utilització del temps 2002/2003 (INE/IDESCAT).

2.- Exemple d’indicador en l’àmbit d’accés a la salut:

Indicador 4: Estat de salut percebut

Definició: Raó de prevalença de mal estat de salut percebut dones / homes. Variables de desagregació: procedència (permís de residència), trams d’edat significatius, estat civil, situació laboral entre persones en edat de treballar i tipologia de llar.

Objectiu: Identificar les desigualtats de gènere en l’estat de salut percebut globalment i segons algunes variables que determinen desigualtats socials entre dones i homes. Importància: L’estat de salut percebut és un indicador de salut àmpliament utilitzat que es recull habitualment en les enquestes de salut. S’ha mostrat associat amb la bona forma física, la morbiditat, les vistes mèdiques i prediu la mortalitat millor que el diagnòstic mèdic. A la majoria dels estudis, l’estat de salut percebut és pitjor en les dones. És un indicador molt sensible a les condicions de vida i de treball. Per exemple, s’ha observat que en ambdós sexes la prevalença de mal estat de salut percebut s’incrementa a mida que es redueix l’estatus socioeconòmic, mesurat tant amb l’ocupació com amb el nivell d’estudis, i que és pitjor en les mestresses de casa que en les dones ocupades. En aquestes últimes, quan han de compaginar les responsabilitats laborals amb les familiars i domèstiques, el risc de mal estat de salut percebut s’incrementa paral·lelament a les exigències del treball de la llar.

 Font d’informació: Enquesta de Salut de Catalunya. Departament de Salut.

3.- Exemple d’indicador en l’àmbit d’accés a una mobilitat i a una planificació territorial adequades:

Indicador 4: Motius de desplaçaments

Definició: Percentatge de persones que realitzen habitualment desplaçaments per: treball, estudis, activitats relacionades amb la gestió de la llar i la cura de les persones. Variables de desagregació: trams d’edat significatius, situació laboral i mode.

Objectiu: Conèixer la distribució de la mobilitat segons el motiu dels desplaçaments de les dones respecte dels homes. Importància: Les dones habitualment distribueixen els seus desplaçaments en més motius que els homes i alhora realitzen més desplaçaments relacionats amb les compres quotidianes i també en el fet d’acompanyar a altres persones (nens i nenes i gent gran). L’home en canvi fa més moviments per anar a estudiar i a treballar.

Fonts d’informació: Enquesta de Mobilitat en Dia Feiner. Enquesta de Mobilitat Quotidiana. Els Censos de Població donen aquesta informació però només per als desplaçaments per feina o estudis (no es coneix encara si en el proper Cens de Població es recolliran aquestes dades).

 4.- Exemple d’indicador en l’àmbit d’accés a una vida lliure de violència:

Indicador 4: Detecció dels abusos emocionals i físics en els centres d’atenció primària: serveis socials i serveis de salut

Definició: Nombre de dones que pateixen abusos i violència física detectats indirectament en els centres d’atenció primària. Variables de desagregació: procedència, trams d’edat significatius, nivell social i distribució geogràfica.

Objectiu: Que les persones professionals de l’atenció primària valorin els signes de sospita de maltractament i puguin detectar de forma precoç les situacions de violència, per tal de poder intervenir amb la dona en les fases inicials de la violència, garantir el coneixement de la realitat i definir i mobilitzar recursos socials. Aquest indicador permet anar més enllà de les xifres relacionades amb la mortalitat, que només són la punta de l’iceberg d’aquest problema de salut pública. Importància: La violència contra les dones és un dels problemes de salut pública més importants per la seva creixent incidència i mortalitat. Aproximadament una tercera part de les dones del món són víctimes de maltractament, violacions i assassinats. Aquest problema resta anys de vida i de qualitat de vida com a conseqüència de lesions físiques i psicològiques irreversibles i, en alguns casos, de morts. Els abusos emocionals, sexuals i físics deixen greus seqüeles psicosomàtiques, com depressió, ansietat, síndromes d’estrès postraumàtic, fatiga, gastritis, cefalea i d’altres, i són un greu problema de salut pública. Les Nacions Unides reconeixen que la violència contra les dones és un obstacle per assolir la igualtat d’oportunitats i l’avenç de les dones i consegüentment per al desenvolupament de la societat. Com que la immensa majoria de la població passa pels serveis d’atenció primària, això els converteix en un lloc privilegiat i capdavanter per identificar situacions de violència. Aquest indicador està directament lligat a la capacitat “Accés a la salut”.

Font d’informació: Informe sobre la Violència de Gènere a Catalunya. Departament de Salut. En el cas dels serveis socials no hi ha un registre únic que permeti obtenir la informació.

 Col·lecció Eines

L’estudi Estadístiques sota sospita. Proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina és el número 7 de la col·lecció “Eines” que edita l’Institut Català de les Dones amb l'objectiu de proporcionar instruments vàlids de suport a les persones gestores i responsables públiques per a la implantació de forma transversal de la perspectiva de gènere en les polítiques públiques.

Altres títols d’aquesta col·lecció són:

• Informes d’impacte de gènere.

• V Pla d'acció i desenvolupament de les polítiques de dones a Catalunya 2005-2007.

• Pressupostos de gènere.

• Guia per al disseny i la implantació d'un pla d'igualtat d'oportunitats a les empreses.

• Guia per al disseny i la implantació d'un pla d'igualtat d'oportunitats a les universitats (2006).

Breu currículum de Cristina Carrasco

Llicenciada i doctora en ciències econòmiques, és professora del Departament de Teoria Econòmica de la Universitat de Barcelona on forma part del grup de recerca sobre feines i gènere. Impulsora del grup de Dones i Treballs creat l’any 1992 a Ca la Dona, és autora de diversos estudis, investigacions i treballs com Las mujeres y el estado del bienestar: una aproximación al caso espanyol (1980-1995), Tiempos, trabajos y flexibilidad: una cuestión de género (2000), El treball de les dones a Catalunya (2004), El anàlisis de los costes monetarios del trabajo de cuidados en el sector sanitario (2005), etc.

L’estudi Estadístiques sota sospita. Proposta de nous indicadors des de l’experiència femenina pot ser consultat on line: http://www.gencat.cat/icdones/publica.htm

11 d’abril de 2007