En el marc de la commemoració del centenari del seu naixement, el proper dimarts 25 d’octubre tindrà lloc a Reus un homenatge a Federica Montseny, capdavantera de la lluita social i ferma defensora dels drets de les dones.En l’acte intervindrà la presidenta de l’Institut Català de les Dones, Marta Selva, i la directora del Centre de Formació Permanent de la Fundació URV, Charo Romano, i s’iniciarà el cicle de conferències "Federica Montseny, una mirada reusenca", amb la primera sessió a càrrec de la historiadora Susanna Tavera, autora de la biografia "Federica Montseny. La indomable".L’Institut Català de les Dones, l’Ajuntament de Reus i el Centre de Formació Permanent de la Fundació Universitat Rovira organitzen aquest homenatge, en el transcurs del qual s’inaugurarà l’exposició "Federica Montseny 1905-1994". Exposició Reus és la primera població on es pot veure la mostra "Federica Montseny 1905-1994", que romandrà oberta fins el dijous 17 de novembre. Posteriorment viatjarà per diversos punts de la geografia catalana.L’exposició consisteix en una mostra de 14 panells amb imatges i textos que il·lustren la biografia i les diverses facetes de la vida de Federica Montseny. Els textos de l’exposició han estat elaborats per l’escriptora Antonina Rodrigo, la historiadora Mary Nash, la filòloga Montserrat Palau i la i filòsofa Fina Birulés, i les fotografies provenen dels arxius personals d’Antonina Rodrigo, Maria Batet, Pepe Encina, Pilar Aymerich i l’Arxiu Nacional de Catalunya.Homenatge de l’Institut Català de les DonesEl passat 13 d’octubre, al Palau de la Generalitat, va tenir lloc la jornada d’homenatge a Federica Montseny, en la qual, a través de diverses ponències, es va fer una aproximació a la seva trajectòria, fent incidència en les seves activitats com a ministra i feminista, autora literària, i filòsofa. Federica Montseny Des de la seva posició de política i sindicalista, va qüestionar el model patriarcal, que encara avui restringeix les llibertats de les dones, i va dedicar la seva vida a la recerca d’una autonomia individual per a ella i per a totes les seves contemporànies. Amb el seu caràcter lluitador va aconseguir destacar com a dirigent dins d’un moviment, l’anarquista, que, com tots els altres durant aquells anys, no havia promocionat les dones entre les seves files. La seva trajectòria, avançada pel seu temps, la portà a convertir-se en la primera dona ministra de l’Estat espanyol, i també la primera a Europa que ocupà una cartera ministerial. Aquest fet va significar una ruptura i un important pas endavant, en fer-se realitat l’accés d’una dona a un càrrec fins llavors, i, de fet, durant moltes dècades posteriors, negat a les dones.