Avui s’ha celebrat la III Jornada de Mediació Familiar, que han organitzat conjuntament el Departament de Justícia, a través de la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques, del Centre de Mediació Familiar i el Centre d’Estudis i Formació Especialitzada; i el Departament de la Presidència, a través de la Direcció General d’Atenció Ciutadana, com també la Universitat de Barcelona i l’Associació Catalana pel Desenvolupament de la Mediació i l’Arbitratge (ACDMA).

Durant la Jornada, la directora general d’Atenció Ciutadana, Marta Continente, i el consultor assessor en la implantació del projecte e-Catalunya, Eneko Arriaga, han presentat el Grup de Mediadors del portal e-Catalunya, que serà liderat i dinamitzat pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya. Aquesta plantaforma digital facilitarà la comunicació entre els mediadors, afavorirà un intercanvi d’experiències més ric i, així mateix, proporcionarà a la ciutadania informació sobre la mediació i el col•lectiu de mediadors.

L’expert internacional en mediació Aldo Morrone ha parlat de les solucions narratives per a la mediació familiar, i durant la seva intervenció, ha  exposat un cas pràctic. Morrone treballa des de fa 20 anys al Centre de Mediació Familiar del Tribunal Suprem de Montreal i col•labora en centres de joventut. És professor, consultor i conferenciant en nombroses universitats tant de Canadà com d’Europa i autor de diversos llibres sobre mediació familiar.

La Jornada l’ha presentada el director general de Dret i d’Entitats Jurídiques, Xavier Muñoz i Puiggròs, i la cloenda ha anat a càrrec del conseller de Justícia, Josep M. Vallès.

La mediació familiar  a Catalunya

A Catalunya, 7 de cada 10 parelles que demanen la mediació familiar arriben a un acord satisfactori per a les dues parts i, d’aquesta manera, eviten un conflicte judicial que pot agreujar més les diferències familiars.

La mediació familiar és una eina complementària a la via judicial per resoldre els conflictes sorgits en l’àmbit familiar. És un procés totalment voluntari i que es porta a terme mitjançant la intervenció d’una tercera persona, el mediador, que és una peça clau en tot el procés. Aquest és designat per les parts o pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya.

La mediació familiar, la poden demanar les persones unides en matrimoni, les que constitueixen una unió estable de parella i les que, sense ser-ho, tenen fills en comú, i, d’altra banda, les persones que tenen un conflicte per raó d’aliments o d’institucions tutelars.

Dades de mediació familiar

A Catalunya hi ha 1.423 mediadors familiars homologats pel Centre de Mediació Familiar de Catalunya, 1.247 dels quals són actius i 176, inactius, entre especialistes dels camps de la psicologia, l’educació, el treball social, la pedagogia i el dret.

Per demarcacions:

A Barcelona hi ha 829 mediadors familiars. La distribució de despatxos, desglossada per partits judicials, és la següent: Arenys de Mar, 14; Badalona, 12; Barcelona, 581; Berga, 1; Cerdanyola del Vallès, 20; Cornellà de Llobregat, 5; Esplugues de Llobregat, 9; Gavà, 12; Granollers, 34; l’Hospitalet de Llobregat, 12; Igualada, 7; Manresa, 45; Martorell, 6; Mataró, 55; Mollet del Vallès, 25; El Prat de Llobregat, 4; Rubí, 14; Sabadell, 45; Sant Boi de Llobregat, 4; Sant Feliu de Llobregat, 25; Santa Coloma de Gramenet, 8; Terrassa, 49; Vic, 19; Vilafranca del Penedès, 5, i Vilanova i la Geltrú, 15. En total hi ha 1.026 despatxos de mediadors.

A Tarragona hi ha 76 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Tarragona és la següent: a Falset, 2; a Reus, 24; a Tarragona, 52; a Valls, 8, i al Vendrell, 4. En total hi ha 90 despatxos de mediadors.

A Lleida hi ha 105 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Lleida és la següent: a Balaguer, 10; a Cervera, 4; a Lleida, 96; a la Seu d’Urgell, 3; a Solsona, 3; a Tremp, 6, i a Vielha, 1. En total hi ha 123 despatxos de mediadors.

A Girona hi ha 171 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de Girona és la següent: a la Bisbal d’Empordà, 8; a Blanes, 7; a Figueres, 42; a Girona, 136; a Olot, 10; a Puigcerdà, 2; a Ripoll, 1; a Sant Feliu de Guíxols, 7, i a Santa Coloma de Farners, 5. En total hi ha 218 despatxos de mediadors.

A les Terres de l’Ebre hi ha 66 mediadors familiars. La distribució de despatxos de mediadors que hi ha a la demarcació de les Terres de l’Ebre és la següent: a Amposta, 51; a Gandesa, 35, i  a Tortosa, 51. En total hi ha137 despatxos de mediadors.

NOTA: S’ha de tenir en compte que alguns mediadors familiars poden tenir més d’un despatx en diferents partits judicials i també en diferents demarcacions. Per tant, el nombre de despatxos no coincideix amb el de persones mediadores.

Plataforma e-Catalunya. Grup de mediació familiar

El Departament de Justícia participa com a experiència pilot en el projecte e-Catalunya que impulsa la Generalitat, a través de la Direcció General d’Atenció Ciutadana del Departament de la Presidència.  El portal Justícia, dins de la plataforma, es constitueix inicialment per la comunitat de pràctica del grup de mediadors familiars inscrits en el Registre del Centre de Mediació Familiar de Catalunya.

El Govern de Catalunya va aprovar que el web Gencat.cat disposi d’un espai virtual per dinamitzar xarxes socials de tota mena. S’anomena e-Catalunya. La plataforma estarà basada en tecnologia de codi obert i programari desenvolupat pel Departament de Sistemes i Llenguatges Informàtics de la UPC. Les aplicacions pràctiques del projecte són múltiples i, per exemple, permetrà que una comunitat de professionals o un grup de ciutadans tinguin diverses opcions per millorar la difusió, publicitat o col•laboració de la seva feina o la seva activitat.

L’objectiu és construir un espai virtual per afavorir l’articulació i la participació de la societat catalana –persones i organitzacions– des d’un accés igualitari i plural. Com?

- Implantant una plataforma tecnològica amb  molta capacitat d’emmagatzematge.

- Suportant recursos multimèdia –text, imatge, vídeo, so– i incorporant instruments d’intel•ligència artificial (recomanació, cerca, gestió i tractament de dades i perfils).

- Recorrent a eines –aplicacions– de programari lliure (open source) de l’entorn Internet.

Diferents nivells d’accés:

1. Nivell públic. Tothom hi pot accedir.

2. Nivell privat. Tancat; destinat a grups

amb trets afins (grups formals i informals).

3. Nivell d’e-government. Persegueix establir un canal de diàleg continuat entre l’Administració i el ciutadà, i fomentar-ne la participació 

Així, cada membre d’una comunitat (dins el grup de mediació familiar) podrà a e-Catalunya (amb l’únic requisit de disposar prèviament d’una adreça de correu electrònic i d’haver estat donat d’alta a la comunitat):

- Publicar les seves dades personals i professionals en unes fitxes, com si d’una pàgina web es tractés.

- Usar les múltiples eines de comunicació de la plataforma e-Catalunya per fer difusió, per compartir coneixement i per comunicar-se. De moment, en una primera fase, estarien disponibles les fitxes personals, els fòrums, els blocs (weblogs o diaris digitals personals) i les llistes de distribució.