Avui divendres, 25 de novembre, a les 12 hores, el conseller de Justícia, Josep M. Vallès, ha presidit la inauguració de les noves dependències de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya (IMLC) del Departament de Justícia, les quals acullen els nous serveis de Patologia i Laboratori Forense de la Zona Nord de Barcelona.
A l’acte ha assistit també el president de Serveis Funeraris de Barcelona i quart tinent d’alcalde, José Cuervo, i el secretari general del Departament de Justícia, Joan Turró; la directora general de Relacions amb l’Administració de Justícia, Núria Clèries; el director de l’Institut de Medicina Legal de Catalunya, Josep Arimany, i el director general de Serveis Funeraris de Barcelona, Eduard Vidal.
Amb aquestes noves instal•lacions, l’Institut de Medicina Legal de Catalunya podrà oferir una atenció centralitzada en la zona que correspon al Barcelonès nord i a les comarques del Vallès Occidental i de l’Oriental, del Maresme, del Berguedà, d’Osona i del Bages, i serà una zona de referència per a la realització d’autòpsies més complexes d’aquests indrets.
La inversió d’aquesta obra es xifra en un milió d’euros i s’ha dut a terme gràcies a la col•laboració entre el Departament de Justícia i Serveis Funeraris SA.
Memòria de l’edifici
En aquest nou edifici rehabilitat es distingeixen dues parts molt diferenciades: una d’ús públic i una de serveis. Per aconseguir-ho, s’ha reordenat l’espai de tot l’edifici, s’ha millorat l’accés principal i se l’ha dotat d’un nou accés de servei.
L’accés del públic es realitza per la planta baixa de l’edifici, on es troba la recepció i el personal de seguretat.
El servei accedeix a l’edifici pel nou aparcament habilitat per a vehicles, amb una capacitat per a 10 cotxes. En aquesta zona se situa també l’entrada d’ambulàncies.
La zona de servei s’organitza a partir de la zona d’accessos de serveis, lloc pel qual s’efectua l’entrada de cadàvers a l’interior de l’edifici. De manera contigua a aquest vestíbul, trobem l’espai de manipulació de cadàvers, on hi ha instal•lades 32 neveres (28 de fred i 4 de congelació).
Des d’aquesta zona es pot accedir a tres sales d’autòpsies, una d’elles per a autòpsies de nivell rutinari, que compta amb dues taules. La segona està dissenyada per a autòpsies d’alta tecnologia, com ara els homicidis, i està equipada amb material de filmació i fibra òptica per poder fotografiar, filmar i seguir l’autòpsia des de la zona dels despatxos, la sala de juntes o altres centres de l’Institut. La tercera és una sala d’aïllament de risc biològic, que està dissenyada per fer les autòpsies fins a nivell 3, és a dir, gairebé qualsevol organisme fora dels més agressius com ara un Èbola.
El complex de sales conté incorporada una cambra de radiologia cadavèrica i accés directe al laboratori.
Per altra banda, des del vestíbul de servei hi ha una porta que permet portar els cadàvers a l’espai per fer-ne les identificacions. En aquesta sala hi ha només espai per situar el cadàver i en l’habitació contigua, separada d’aquesta per un vidre, i a la qual s’accedeix des de la zona de públic, hi ha la sala on la família procedeix a fer la identificació. La família podrà veure el cos, però sense cap contacte, atesa la rigorosa normativa d’aïllament biològic de tota la zona de treball.
S’ha de tenir en compte l’especial importància de la separació que hi ha d’haver, segons la normativa vigent, entre les zones ‘brutes’ (totes aquelles zones on s’efectua la manipulació de cadàvers) i les ‘zones netes’ (la resta).
L’accés entre les dues zones es fa solament per al personal, travessant la zona de vestidors, en els quals es canvia la roba, i posteriorment a una sala intermèdia, que és on, a l’entrada, es posa tot l’equip de protecció individual que protegeix el cos i el pijama de quiròfan, i, a la sortida, l’equip sencer és destruït (ja que solament es pot usar una vegada i es procedeix a la desinfecció del cos del personal).
L’espai d’ús públic s’organitza al voltant de l’arribada de l’escala i de l’ascensor a la planta pis. En aquest punt, hi trobem una recepció i diverses zones d’espera per al públic.
També dintre de la zona neta hi ha l’espai per al personal, que incorpora els despatxos administratius, els despatxos dels forenses, la sala de reunions per a la discussió de casos i una zona de descans amb cuina i dormitori.
A curt termini, aquestes intal•lacions serviran per fer-hi les autòpsies complexes i perilloses i donaran suport de laboratori a tot l’IMLC, oferint una capacitat d’analítica molt més alta que la que tenien. A mig termini i vinculat als programes d’expertització que ja són en marxa, serà una central de patologia forense amb activitat permanent (servei de 24 hores), amb personal especialitzat que farà la recepció, identificació, radiologia, autòpsia completa i analítiques complementàries en un termini de 24 a 36 hores, en lloc de les setmanes o mesos que pot trigar aquest procés actualment.
Es tracta d’un complex amb una capacitat calculada per a 1.000 autòpsies anuals i una capacitat de reserva de moltes més, inspirat en els models holandès, alguns alemanys (com el d’Hamburg ) o israelians. Les instal•lacions es troben entre les més modernes de l’Estat, però cal remarcar que, fora de l’utillatge tecnològic, és el sistema de funcionament integrat dissenyat el que pot fer d’aquest centre un dels més avançats d’Europa.
