Intervenció del conseller de Justícia al Parlament de Catalunya

• La nova normativa equipara les persones homosexuals a les heterosexuals i els reconeix el dret que se’ls valori com a possibles pares o mares adoptants.

• També permetrà l’adopció conjunta, per part de les parelles homosexuals, de menors amb els quals no hi hagi hagut cap tipus de vincle. D’altra banda, un dels membres de la parella homosexual també podrà adoptar el fill o la filla del seu company o la seva companya.

El conseller de Justícia, Josep M. Vallès,  va presentar dijous al ple del Parlament de Catalunya, per sotmetre’ls a debat i votació, el Projecte de llei de modificació de la Llei 9/1998, del Codi de família; la Llei 10/1998, d’unions estables de parella, i la Llei 40/1991, del Codi de successions per causa de mort en el dret civil de Catalunya, per tal que les parelles homosexuals puguin adoptar.

La Llei, entre altres aspectes, possibilita l’adopció conjunta, per part de les parelles homosexuals, de menors amb els quals no hi hagi hagut cap tipus de vincle. D’altra banda, un dels membres de la parella homosexual també podrà adoptar el fill o la filla del seu company o la seva companya.

El text definitiu de la Llei no ha recollit l’objecció de la conclusió primera del Dictamen del Consell Consultiu de la Generalitat, que entenia que l’article 14.1 d’aquesta Llei podria ser inconstitucional, en considerar que hi ha normes vigents que garanteixen l’audiència dels nens i nenes en els processos de separació, i, a més, la pretensió que expressa el dictamen judicialitzaria els acords de separació.

En canvi, sí que s’accepta la recomanació de l’apartat 3, lletra B del Dictamen del Consultiu, de buscar una solució al possible conflicte en l’ordre dels cognoms de l’adoptat, si no hi ha acord dels pares o mares.

Fins ara, el fet que les parelles homosexuals no hagin pogut adoptar legalment ha motivat l’existència d’adopcions encobertes de parelles de gais i lesbianes que s’han tramitat com si es tractés de famílies monoparentals. Això comporta una certa problemàtica perquè només es valora la idoneïtat d’una persona sola que es fa càrrec de l’adopció, mentre que la criança i cura de la criatura recau, de fet, en els dos membres de la parella. És en aquest sentit que la regulació d’aquest nou marc legal millorarà la protecció dels nens i nenes amb una valoració de la idoneïtat dels dos membres de la parella adoptant.

La Llei modificarà també el Codi de successions per tal d’equiparar els drets successoris dels menors als dels fills de les parelles heterosexuals, amb la voluntat d’assegurar la protecció de l’interès primordial dels infants, que són, en definitiva, els beneficiaris d’aquesta modificació legislativa.

Finalment, es modificarà també la figura dels tutors, ja que fins ara no podia ser tutor qui convivia amb el pare o la mare del menor en una relació de parella homosexual. A partir de l’entrada en vigor de la Llei, podrà ser tutor/a la parella homosexual que convisqui amb el/la tutor/a, de la mateixa manera que les parelles heterosexuals.

La Secretaria de la Família del Departament de Benestar i Família, a través de l’Institut Català de l’Acolliment i l’Adopció (ICAA), serà l’encarregada de desenvolupar i aplicar el reglament que possibilitarà l’adopció i qui determinarà la idoneïtat de les parelles per poder adoptar. L’objectiu prioritari serà el d’assegurar el dret del nen o la nena a tenir una família idònia, independentment de l’opció sexual dels seus/de les seves progenitors/es.

Catalunya es convertirà des d’ara en un dels països europeus capdavanters en matèria d’adopcions per part de parelles homosexuals. A l’Estat espanyol, Navarra, el País Basc i Aragó disposen de regulacions semblants, i a Europa, Holanda, Suècia i Gran Bretanya regulen l’adopció conjunta i a Dinamarca, Islàndia i Noruega la circumscriuen  als fills de l’altre convivent.

A Catalunya els homosexuals podran adoptar menors nacionals o estrangers. En el cas d’estrangers, els adoptants s’hauran de sotmetre a les restriccions que hi posin els països d’origen dels infants que s’adopten.

El dret civil català, capdavanter en matèries socials

L’ordenament civil català va ser el primer de tot l’Estat a regular legalment les parelles de fet i a reconèixer per llei que, al marge del matrimoni, la societat presenta també altres formes d’unió estable de convivència, heterosexuals i homosexuals, que comporta el reconeixement d’uns drets. Així, la Llei 10/1998, de 15 de juliol, d’unions estables de parella, reconeixia a les parelles homosexuals diversos drets quant a la convivència, les despeses comunes, la responsabilitat davant terceres persones, tutela, aliments, beneficis respecte a la funció pública, l’habitatge comú, els efectes de la ruptura i l’extinció de la unió, entre altres.

El Departament de Justícia, a través de l’Observatori de Dret Privat de Catalunya, ha impulsat diverses iniciatives legislatives al Parlament de Catalunya. L’Observatori de Dret Privat de Catalunya és l’òrgan de  la Direcció General de Dret i d’Entitats Jurídiques del  Departament de Justícia creat pel Decret 13/2000, de 10 de gener, com a centre de seguiment, estudi, debat i divulgació del dret privat.

Des de la seva creació, l’Observatori, a través de la Comissió de Codificació, ha participat en l’elaboració de diverses lleis; entre altres: Llei 22/2001, de regulació de drets de superfície, de servitud i adquisició voluntària o preferent; Llei 23/2001, de cessió de finca o edificabilitat a canvi de construcció futura; Llei 25/2001, d’accessió i ocupació; Llei 19/2002, de drets reals de garantia, i Llei 29/2002, primera llei del Codi civil de Catalunya, i, darrerament, l’Avantprojecte de llei de modificació de diverses lleis per tal que les parelles homosexuals puguin adoptar.

El Govern català ha donat un pas més en el reconeixement del dret a l’adopció per part de les parelles homosexuals i, amb l’aprovació de la Llei, s’ha resolt el que disposa la Resolució del Parlament europeu sobre la igualtat de drets dels gais i les lesbianes a la Comunitat Europea i s’ha instat els estats membres a proporcionar un tracte igual en totes les disposicions jurídiques administratives amb independència de l’orientació sexual dels interessats (Resolució del Parlament Europeu, de 4 de setembre de 2003, sobre la situació dels drets fonamentals a la Unió Europea).